D’ençà del 1986 va ser bibliotecària del Palau de Peralada i, des del 2016, va desenvolupar-hi també la funció d’arxivera. S’hi va jubilar el desembre del 2023. En aquesta institució s’ha ocupat de difondre el seu ric fons bibliogràfic mitjançant conferències, publicacions i el comissariat d’exposicions en les quals sempre va potenciar-ne la vessant artística. D’entre aquestes, cal destacar «La Cartografia de la Biblioteca de Peralada»; «Dalí a Peralada», amb dedicatòries manuscrites i obres il·lustrades pel pintor; «Velázquez a Peralada», en la qual es recordà l’estada del Museu del Prado al Castell; «Mil i un Quixots a Peralada», dedicada a l’obra cervantina i als seus il·lustradors; «Llibres tancats», dedicada a la història de l’enquadernació; «Contes, contistes i il·lustradors»; «Napoleó i Catalunya»; «Viatges i viatgers. De Colom als comtes de Peralada», amb la difusió d’importants llibres de viatges dels Rocabertí; «Jardins de paper», dedicada als jardins del Castell de Peralada, al seu dissenyador, François Duvillers, i a la seva formació; «Els comtes de Peralada i Mallorca» (amb un catàleg del 2013), dedicada a la nissaga Rocabertí, als seus pintors i retratistes, i a la relació amb les Balears; «Damià Mateu. Empresari, promotor i col·leccionista (1864-1935)» (amb un catàleg del 2014), on es tractà el Modernisme i la publicitat emprada per l’empresa la Hispano Suiza, o «Ramon Muntaner (1265-1336)». Les darreres exposicions han estat «Cervantes, 400 anys (2016-2017)», «L’arxiu fotogràfic de Palaci (2017-2018)», «Carmen Mateu. El llegat de les arts (2018-2022)» i «El centenari del Castell de Peralada (1923-2023)».
Algunes de les seves publicacions relacionades amb la Biblioteca de Peralada i els seus fons es poden trobar a La Biblioteca del Palau de Peralada (Seminari sobre Fonts i Arxius per a la Història de l’Alt Empordà); Catàleg dels manuscrits catalans de la Biblioteca del Palau de Peralada (1998); Catàleg dels manuscrits llatins de la Biblioteca del Palau de Peralada (1999); La colección Cervantina de la Biblioteca del Castillo de Peralada (XXII Congrés de l’Associació Internacional de Bibliografia, Barcelona, 2005); El bisbe Margarit i la seva època (Girona, 2006); En busca del Toisón de Oro (València, 2007); Álvarez de Castro i el seu temps (Madrid, 2010), i El Discòbol de Don Quichotte (Perpinyà, 2011). Relacionades amb els fons peraladencs ha preparat les monografies La colección cartográfica del Castillo de Peralada (Peralada, 2020); La biblioteca del virrey D. Pedro Antonio de Aragón (1611-1690). Su repertorio en la Biblioteca del Palacio de Peralada (Girona, 2021), i La colección cervantina de la Biblioteca del Palacio de Peralada. Los ejemplares del siglo xvii (la Corunya, 2024).
En el marc del Congrés Internacional d’Exlibristes de Palma (2024), va difondre dues aportacions sobre exlibrisme dels fons peraladencs: «Exlibris mallorquines en la Biblioteca del Palacio de Peralada» i «Ex-libris de titulars espanyols de l’Arxiu del Palau de Peralada» (International Federation of Ex-Libris Societies (FISAE) i Associació Catalana d’Exlibristes i Contratalla-art, 2024).
L’any 2022 fou convidada per la Real Maestranza de Ronda a participar en el seminari en línia Fuentes de información genealógica y heráldica en instituciones privadas, previ a la celebració dels actes del 450è aniversari de la institució. La seva intervenció es va titular «La colección de ejecutorias de Peralada. Una mirada artística». El mateix any fou convidada a participar en les X Jornadas de Archivos Privados de Jerez: «Archivos y vino», en la qual impartí la ponència «De la bodega de los Rocabertí a Cavas del Castillo de Peralada».
Com a investigadora, ha dedicat tota la seva vida professional a difondre el patrimoni cultural empordanès. Així va ser com l’Alt Empordà fou la primera comarca catalana a disposar d’una obra de referència cabdal com la Bibliografia interdisciplinària de l’Alt Empordà (coneguda com «el Google empordanès»), editada pel Consell Comarcal amb la col·laboració de tots els ajuntaments de la comarca, en tres volums i CD-ROM (1996 i 2000) i incorporada posteriorment a Internet (2008), i d’un Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà (2009, 1a i 2a ed.), descrit com «la Viquipèdia empordanesa» i editat per la Diputació de Girona, amb més de dues mil entrades, de les quals més de dues-centes corresponen a artistes alt-empordanesos. Va actualitzar el diccionari l’any 2017, que es va publicar en línia gràcies a la Diputació de Girona.
Pel que fa a de la fotografia, fou la primera investigadora que donà a conèixer el recull fotogràfic més antic de la comarca (1889), «L’Àlbum Rubaudonadeu», publicat a la Revista de Girona el 1994. Ha publicat altres reculls fotogràfics, com ara Terrades (1999), Peralada (2000) o Història gràfica de Figueres. 125 anys de ciutat (2001, 1a ed., i 2002, 2a ed.), i estudis sobre fotògrafs i editors a El catàleg de la postal de Peralada (2002) o Don Tomàs de Rocabertí. El primer fotògraf amateur de la comarca (2003).
Donà a conèixer el fotògraf cadaquesenc de Dalí en el llibre Joan Vehí. Fotògraf i col·leccionista, la història viva de Cadaqués (2003). Ha participat, també, en obres col·lectives com ara Memòria gràfica de les comarques gironines (2000); Imatges per a la nostra història (2003 i 2004); La fotografia a «L’Empordà Àlbum» (2003; edició facsímil de la del 1917), i «Imatges del castell de Sant Ferran: fotògrafs i editors», a El castell de Sant Ferran de Figueres (2010).
Ha comissariat l’exposició «Dalí a l’Empordà. La mirada dels fotògrafs empordanesos» (2004) i la dedicada al pintor i dibuixant figuerenc «Marià Baig. Una singular pluralitat» (2006). Participà en l’exposició «Imatge i Destí. Els cartells turístics de la Costa Brava» (Girona, 2003), amb «Els Cartells turístics a l’Alt Empordà». Ha donat a conèixer l’autoria de la Immaculada barroca de Castelló d’Empúries a «Vicissituds del tresor catedralici i aproximació a l’autoria de la Mare de Déu» (2005), i dels retaules desapareguts de Peralada a «El patrimoni desaparegut. El retaule de les monges canongesses agustines de Peralada» (1999), i ha documentat «El retaule de les Ànimes del Purgatori de l’església parroquial de Peralada» (2002).
Ha escrit monografies relacionades amb la història de la música, com ara La Principal de Peralada (1990) i La nissaga dels Serra (2000), i també amb el patrimoni comarcal, com ara Peralada. Talaia entre l’Albera i el mar (2007); «De la Guerra Civil fins avui (1936-2013)», a 700 anys de l’hospital de Figueres (2013), i Peralada (2015). A més, ha participat en el llibre Eduard Rodeja i Galter (1996) i Joan Vehí i el seu escenari Cadaqués (2010). Als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, ha publicat «Bibliografia sobre Castelló d’Empúries» (1990), «Els impressors figuerencs i la seva obra» (1992) i «Salvador Dalí i Miquel Mateu» (2004). Ha estat la coordinadora de l’obra Institut d’Estudis Empordanesos. 50 anys d’història (2007), de la qual ha redactat el capítol «Història de l’Institut d’Estudis Empordanesos». En l’àmbit històric sanitari és col·laboradora de la Galeria de metges catalans.
En la vessant cartogràfica ha estat comissària de l’exposició de la col·lecció de Ramon Mascort Amigó (Casa Galibern, Torroella de Montgrí, 2018) i autora del catàleg corresponent (La cartografía de la Colección Mascort. Escenas de la historia, Fundació Mascort, 2018).
Per encàrrec del president de la Hispano Suiza, Miguel Suqué Mateu, va preparar el llibre dedicat a l’empresa automobilística Hispano Suiza (en castellà, 2022, i en anglès, 2023).
Fruit de la recerca iniciada l’any 2010 a l’arxiu dels Rocabertí-Dameto, comtes de Peralada, custodiat a l’Arxiu del Regne de Mallorca, ha donat a conèixer —mitjançant articles, ponències i monografies— les actuacions dels Rocabertí en el conjunt monumental peraladenc i ha fet sortir de l’anonimat els artífexs de les restauracions tant del convent del Carme com del castell. La primera gran aportació va ser recollida a La reforma de l’església i convent del Carme de Peralada, 1875-1895. Les intervencions de Gerònim Granell, Antoni Rigalt, August Font, Luigi Pellarin, Gian Domenico Facchina, Miquel Castellanas (Peralada, Fundació Castell de Peralada, 2017). Tot seguit, ha publicat: «Mallorca en el castillo de Peralada: o cómo vestir un palacio en el siglo xix» (Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, núm. 28, 2018); «Col·leccionisme artístic dels Rocabertí-Dameto (1875-1898), comtes de Peralada. Noves aportacions», a Mercat de l’art, col·leccionisme i museus, 2019 (Bellaterra Universitat Autònoma de Barcelona, 2020), i El mirall de la història. Vint-i-cinc anys d’articles al ‘Butlletí Municipal de Peralada’ (Peralada, Ajuntament de Peralada, 2021).
Ha col·laborat amb articles en revistes i anuaris d’àmbit comarcal i supracomarcal, com ara Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, El Butlletí de Peralada, El Salner (Castelló d’Empúries), setmanari Empordà, Empordà Federal, Hora Nova, La Farella, Item, Frontissa, Diari de Girona i en el seu Dominical, Revista de Girona i Naixement (revista de la Federació de Pessebristes de Catalunya). Ha col·laborat al Diccionario de la Real Academia de la Historia (Madrid) i al Diccionari historiogràfic de Catalunya (Barcelona, 2003). En l’àmbit nacional, les seves investigacions han estat publicades al butlletí de la Real Academia de Toledo, a les Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Històrics i Heràldics i pel Ministeri de Defensa de Madrid, així com a les publicacions universitàries Revista General de Información y Documentación (Universitat Complutense de Madrid), Janus (Universitat de la Corunya) o Titivillus (Universitat de Saragossa). A escala internacional, ha publicat textos a l’editorial El Trabucaire (Perpinyà) i a la revista Alumina (Pàdua), especialitzada en llibres miniats.
Ha difós la gastronomia popular empordanesa mitjançant les obres La gastronomia empordanesa a Peralada (1994, 1996, 1998 i 2000).
Ha estat guardonada amb el Premi sobre els Estudis de la Sardana (1991 i 2001), atorgat per l’Obra del Ballet Popular, i el Premi Indiketa (2002), atorgat pel Consell Comarcal per la tasca de difusió de la comarca. El seu treball en favor de la cultura va ser distingit en el IV Premi Colada de Lletres, organitzat per l’Associació Garrotxa Cultural i l’editorial Oliveras (Olot, 2019). El 2021, el Reial Estament Militar del Principat de Girona - Confraria de Sant Jordi li atorga el nomenament de dama ad honorem. Va rebre la Médaille Civisme & Dévouement 2024. Palme d’Or de l’Association Nationale des Titulaires du Titre de Reconnaissance de la Nation (27 de novembre de 2024, N. 4224). Ha estat la guanyadora del XXVII Premio de Investigación Bibliográfica Bartolomé José Gallardo (Campanario, Badajoz, 2024), per l’obra «Los manuscritos castellanos de la Biblioteca del Palacio de Peralada (siglos xiv-xix)». |
