Giralt-Miracle i Rodríguez, Daniel
Barcelona, 3 de setembre de 1944

Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez és llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona (UB), és llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i és diplomat en disseny i comunicació per la Hochschule für Gestaltung d’Ulm (Alemanya). Ha estat professor de l’Escola de Disseny Elisava (1966-1973) i director del departament de disseny gràfic d’aquesta escola (1970-1973), de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB (1978-1987) i de la Facultat de Belles Arts de la UB (1979-1980). Ha exercit el càrrecs de cap del Servei d’Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1982-1987), des d’on va promoure la celebració biennal de la «Primavera Fotogràfica»; director gerent de la Fundació Caixa Catalunya (1987-1989); director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (1989-1994); creador i director de l’Espai Gaudí de la Pedrera (1995-2000); comissari general de l’Any Internacional Gaudí (2002), i director científic de l’Institut Europeu de Disseny de Barcelona (2004-2007). Ha col·laborat en l’organització de l’Any Dalí 2004 i del centenari del naixement de Leandre Cristòfol (2007-2008), ha estat membre del Reial Patronat del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid (2003-2005), va concebre i dirigir l’actualització i la reforma de l’Espai Gaudí (2006) i ha estat membre del Consell de la Cultura de Barcelona (2007-2016) i del Comitè Executiu d’aquest Consell (2009-2016). Des del 2007 és membre del Consell de la Cultura de Barcelona, i des del 2009, del Comitè Executiu d’aquest Consell. Actualment exerceix com a comissari independent.
  És vicepresident emèrit de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i president emèrit de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA). És membre corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de València, i també és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. És membre del Consell de Notables de l’Agència Alumni (UB).
  Exerceix la crítica d’art des del 1966, data des de la qual ha estat jurat de diversos premis de pintura, arts plàstiques, disseny i arquitectura; ha pronunciat nombroses conferències a Europa, Amèrica i el Japó, i ha participat en diversos cursos i seminaris.
  Ha estat fundador i director de la primera etapa de la revista Batik. Panorama General de las Artes, redactor de la revista Destino i també col·laborador de les revistes Gazeta del Arte i Goya. Revista de Arte, dels diaris Avui, ABC Cultural i del suplement cultural d’El Mundo, de Televisió Espanyola a Catalunya, i de diverses ràdios. Escriu als diaris El País, La Vanguardia i El Periódico, i a les revistes Bonart i Descubrir el Arte. Una antologia dels seus articles es va recollir en el llibre Crítica i crítiques. Escrits d’art (Vic, Eumo, 2005).
  Des del 1975 ha organitzat o ha comissariat més d’un centenar d’exposicions d’art, disseny i arquitectura, que s’han presentat principalment a Barcelona però també a les poblacions més importants de Catalunya i de l’Estat espanyol, i a Kôbe, Jerusalem, Nova York, São Paolo, Montevideo, Gènova, Tòquio, Nàpols, Bratislava, Sofia, Wroclaw, Toyota, Pequín, Xangai, Frankfurt, Sant Petersburg i Roma. La feina que ha fet en el món de l’art s’ha vist reconeguda amb diversos guardons, com ara la Medalla d’Or del Foment de les Arts i del Disseny (1984); diversos premis de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (1992, 2002, 2008, 2010 i 2011); el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya 1993 per l’exposició «Avantguardes a Catalunya (1906-1939)», que es va acompanyar d’un documentat catàleg; el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya en l’especialitat de disseny, per l’organització de l’Any Internacional Gaudí i especialment per l’exposició «Gaudí. Art i Disseny», o la Encomienda con Placa de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports de l’Estat espanyol (2003). El 2013 la Generalitat de Catalunya el va distingir amb la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria.

Així mateix, és autor o coautor de més de quaranta llibres i monografies sobre temes d’art, bells oficis, disseny i arquitectura, entre els quals destaquen Guinovart. La força del llenguatge plàstic (Barcelona, Polígrafa, 1972); Argenters i joiers de Catalunya (Barcelona, Destino, 1985); Joan Miró i el Camp de Tarragona (Barcelona, Columna, 1994); Diseño industrial en España (Madrid, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 1998); Cartells de la col·lecció Fornas. Producció gràfica de la Segona República i la Guerra Civil (Barcelona, Parlament de Catalunya, 2006); quatre volums de la col·lecció «Cartells catalans», Del Modernisme a l’Exposició Internacional del 1929 (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2007), guardonada pel Ministeri de Cultura amb el Premio a los Libros Mejor Editados 2007; La República. Els anys de la construcció. 1930-1936 (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2008); La República en guerra. 1936-1939 (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2009); La Postguerra. 1939-1960 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2010); La Barcelona de Català-Roca (Barcelona, La Magrana, 2008; amb Carlos Ruiz Zafón); 3D Magic Gaudí (Barcelona, Angle i Electa, 2011; Barcelona, Triangle, 2012); Gaudí essencial (Barcelona, La Vanguardia, 2012); Casa Batlló. Gaudí. Llum i color (Barcelona, Triangle, 2012); El primer Gaudí. La Nau de Mataró (Ajuntament de Mataró i Triangle Postals, 2014); Ribas & Ribas, arquitectes/architects (2007-2015); coautor de Subirachs (Enciclopèdia Catalana, 2015); Mercè Rodoreda. Obra plàstica (Fundació Mercè Rodoreda, Institut d’Estudis Catalans, 2016), i Jaume Mercadé (1889 -1967). A la recerca d’un art total (Viena i Diputació de Tarragona, 2017).