L’extensa producció de Josep M. Gasol (recollida fins al 1989 en motiu de la seva jubilació com a arxiver) és el resultat tant dels càrrecs que ha exercit com del seu coneixement de la història i dels fons documentals manresans, i s’ha traduït en estudis de tipus acadèmic en revistes com ara Rivista di Archeologia Cristiana, Analecta Sacra Tarraconensia, Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, Revista de Catalunya, Boletín de la Sociedad Arqueológica Tarraconense i Ausa; en aportacions a reunions científiques, com ara el Congrés Internacional d’Arqueologia Cristiana i el Congrés d’Història de la Corona d’Aragó), i en obres col·lectives, com ara Gran geografia comarcal de Catalunya, Catalunya romànica i L’art gòtic a Catalunya. Són abundantíssims els seus escrits de caire divulgatiu, àgilment escrits, rigorosos i farcits d’inesgotables dades i referències, en forma d’articles a la premsa i a revistes d’àmbit local i comarcal.
Pel que fa a la historiografia artística, inicialment va publicar articles sobre temes iconogràfics religiosos, sovint hagiogràfics i relacionats amb sants significatius a Manresa, com ara Fructuós o Ignasi. Posteriorment es va centrar en la història i el patrimoni manresans, especialment de la col·legiata de Santa Maria, sobre la qual ha escrit la que encara és una obra de referència, La Seu de Manresa. Monografia històrica i guia descriptiva (Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa, 1978). És també autor d’articles sobre l’art del Barroc, com ara el dedicat a l’escultor manresà Josep Sunyer (1948) i el que amb el títol «L’escola barroca manresana» (1986) adjudicava aquest apel·latiu a la notable producció dels tallers familiars d’escultors dels segles xvii i xviii a la ciutat i a la seva comarca.
És o ha estat membre de totes les entitats relacionades amb la història i l’art de Manresa i la seva comarca, en algunes de les quals ha intervingut en la fundació o n’ha estat president, com ara el Centre d’Estudis del Bages. Igualment, ha estat vocal de nombrosos consells i juntes d’entitats científiques i culturals o d’organismes de gestió patrimonial en l’àmbit nacional, com ara la Junta de Museus de Barcelona i el Consell del Patrimoni Cultural de Catalunya, i delegat local en organismes com la Direcció General de Belles Arts (1974-1977). És acadèmic corresponent per Manresa a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. |
