S’ha dedicat amb preferència a l’estudi de l’art català entre els segles xvi i xix, i és autora de nombrosos llibres, opuscles i catàlegs dedicats a l’obra d’arquitectes, pintors i escultors catalans. Entre altres publicacions, cal citar L’arquitectura de Sitges (1800-1930) (Sitges, Ajuntament de Sitges, 2002); Els Vallmitjana (1988); «Biografies», a Escultura catalana del segle xix (Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya, 1989); L’escultor Josep Reynés (1998); els pintors Artur Carbonell (Sitges, Grup d’Estudis Sitgetans, 1977); Arcadi Mas i Fondevila (1981-2009); Joan Roig i Soler (1986); Agustí Ferrer Pino (1986-2014); Lluïsa Vidal (1989); Josep Mirabent i Gatell (Sitges, Grup d’Estudis Sitgetans, 1990); Santiago Rusiñol (1990-2006); Joaquim Espalter (1993); Manuel Cusí i Ferret (1999); Ramon Casas (1999-2014) —amb un catàleg raonat de pintura—; El ressò de l’impressionisme en el Cau Ferrat (Sitges, Consorci del Patrimoni de Sitges, 2000); Diccionario de mujeres pintoras en la España del siglo xix (Barcelona, El Centaure Groc, 2001); Fèlix Mestres Borrell (2002); Laureà Barrau (2003), i Pere Pruna (2004).
Una de les seves darreres publicacions ha estat Charles Deering and Ramon Casas. A friendship in art (Illinois, Northwestern University, 2012). Sobre Mas i Fondevila ha publicat «Arcadi Mas i Fondevila, part del binomi fundador de l’Escola Luminista de Sitges» (Revista d’Art, Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 1980); Arcadi Mas i Fondevila, en el 50 aniversari de la seva mort (Sitges, Grup d’Estudis Sitgetans, 1985); L’Escola Luminista de Sitges. Els precedents del Modernisme (Sitges, Consorci del Patrimoni de Sitges, 2002), juntament amb Antoni Sella i Roland Sierra; Els dibuixos d’Arcadi Mas i Fondevila a les col·leccions sitgetanes (Sitges, Grup d’Estudis Sitgetans, 2009); «L’Escola Luminista de Sitges», a Francesc Fontbona (ed.), El Modernisme. Pintura i dibuix (Barcelona, L’Isard, 2002-2004); La Escuela Luminista de Sitges a Romanticismo y Realismo xix (Vigo, Nova Galicia, 2005), i l’àmplia monografia Arcadi Mas i Fondevila. El pintor poeta (Barcelona, El Centaure Groc, 2014). |