Diccionari d'historiadors de l'art català

Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear  Inici

Actualització: 06/06/2016

Carrera i Pujal, Jaume
Centelles (Osona), 1895 - Barcelona, 8 de gener de 1961

Àrees de treball: Institucions i associacions artístiques

Jaume Carrera i Pujal fou periodista, historiador i redactor de La Veu de Catalunya (1917-1936), així com fundador i director de Catalunya Marítima (1919-1921).

Molt vinculat a la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona, emprengué una àmplia tasca de recerca històrica, reflectida en diversos llibres, com ara Historia de la economía española, 5 v. (Barcelona, Bosch, 1943-1947), Historia política y económica de Cataluña. Siglos xvi al xviii, 4 v. (Barcelona, Bosch, 1948), o La economía de Cataluña en el siglo xix, 4 v. (Barcelona, Bosch, 1961), que conformen una obra densa, de primera mà però titllada de poc sistemàtica, centrada sobretot però no exclusivament, en temes econòmics catalans. La seva tasca fou sovint menystinguda, en part potser per un cert corporativisme, ja que l’autor no era un investigador acadèmic, malgrat les àmplies aportacions documentals que hi feia.
  Treballà també sobre el context on s’insereixen l’art i la cultura, a La Barcelona del segle xviii, 2 v. (Barcelona, Bosch, 1951) —en el qual dedica tot un capítol a edificis i monuments— i a La Lonja del Mar y los cuerpos de comercio de Barcelona (Barcelona, Bosch, 1953) i, directament, sobre un tema essencial de la història de l’art català, publicà La Escuela de Nobles Artes de Barcelona (1775-1901) (Barcelona, Bosch, 1957), història factual i diacrònica de l’Escola Llotja —nova aportació a un tema ja estudiat cinc anys abans per Cèsar Martinell—, basada especialment en documentació de l’arxiu de la Junta de Comerç (conservat a la Biblioteca de Catalunya), l’entitat que havia fundat i mantingut l’Escola, i que es resistí molts anys al fet que es denominés oficialment «Acadèmia» per a no perdre’n el control.
  Lligat a Castellterçol, publicà el llibre La vila de Castellterçol (Barcelona, Bosch, 1948), en el qual inclou un capítol sobre «L’església parroquial i les capelles del poble i el terme», en què documenta tant com n’és capaç —els arxius van ser destruïts— la construcció de l’església, del segle xvii i la de la capella de Sant Francesc, d’entre 1849 i 1852. Afegí breus puntualitzacions a l’opuscle Ampliacions al llibre ‘La vila de Castellterçol’ (Barcelona, Clarasó, 1955).


Francesc Fontbona

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors