Com a investigadora, s’ha especialitzat en temes relacionats amb l’evolució de la casa i les arts decoratives en època moderna, molt especialment en les arquitectures domèstiques, la història del moble i la vida quotidiana en el segle xviii a Catalunya. Aquesta especialització li ha permès col·laborar amb escoles de restauració, impartint classes d’història del moble, i portar a terme assessoraments i estudis sobre les col·leccions de diferents museus i institucions, com ara el Museu d’Art de Sabadell (1999), el Museu d’Art de Girona, el Museu Romàntic Can Papiol (1995) o el Museu d’Història de Catalunya (2010), entre d’altres. Com a professional independent, també va treballar en el Museu d’Arts Decoratives, on va executar una primera revisió a l’inventari de la col·lecció de moble i va ser coautora dels textos introductoris a l’exposició permanent, entre altres projectes (1994-2000).
Els seus estudis i assessoraments en el camp del moble s’han vist completats amb projectes museològics —com el realitzat en el Museu Maricel de Sitges, on va plantejar i portar a terme una nova presentació per a la col·lecció «Pérez Rosales» de moble (2003) i el del castell monestir d’Escornalbou (2016-2024)— o amb comissariats d’exposicions —com ara «Estances privades. Mobiliari i arts decoratives a Sabadell. 1830-1870» (Museu d’Art de Sabadell, 2000) o «Alguns mobles singulars» (Fundació Privada Mascort, 2010). Ha fet estades d’investigació a The Hispanic Society de Nova York (2010-2014), així com en el Museu Franz Mayer de Mèxic (des del 2016), on ha estudiat les col·leccions de mobiliari hispànic d’aquestes institucions.
Pel que fa a la producció científica, en la seva tesi doctoral Cases grans. Interiors nobles a Barcelona (1739-1761), abordà l’arquitectura domèstica i les formes de vida de la noblesa barcelonina durant el regnat de Ferran VI amb una metodologia i una mirada pluridisciplinària que ha mantingut en la seva recerca posterior i que li ha permès reflexionar sobre aspectes, a priori, allunyats de la història de les arts decoratives i la història de l’habitatge, com en l’article «La casa a la Catalunya del set-cents. Aproximacions als materials d’estudi» (1997), on va establir una reflexió entorn dels problemes de la interpretació històrica mateixa. Més que una història del moble en si, els seus estudis o articles pretenen ser una contextualització del moble, aprofundint en aspectes com la importància de les relacions comercials com a transmissores de models i influències, la figura del client o les dels artífexs mateixos. Aquests aspectes queden reflectits a «Fragments d’ornato i atrezzo. Mobles i estances en la primera meitat del set-cents barceloní» (2006), «Escenografías del habitar. Casa y cuerpo en la primera mitad del siglo xviii en Barcelona» (2008), «L’ofici de fuster en la Barcelona del set-cents. Noves mirades, noves aportacions» (2009) i «Foreign markets and the influence of commercial corridors in home arrangement» (2013), entre altres articles, així com en el llibre Noblesa obliga. L’art de la casa a Barcelona 1730-1760 (2013). Ha format part de l’equip d’historiadors que han col·laborat en la col·lecció «Barcelona 1700», que dona a conèixer una nova lectura a la Barcelona d’època moderna a través de l’estudi del jaciment del Born.
En l’àmbit del col·leccionisme, cal referenciar l’estudi de la col·lecció d’art «Mascort», amb les publicacions El arte de la pintura y el dibujo (2015) i Piezas escogidas. La selección del coleccionista (2017), entre d’altres.
Va ser membre del comitè organitzador de les Jornades Internacionals «Espais interiors. Casa i art» (Barcelona, 2006) i del XVII Congrés Nacional d’Història de l’Art (Barcelona, 2008). |
