Winthuysen, Xavier de
Sevilla (Andalusia), 30 de maig de 1874 - Barcelona, 29 d'agost de 1956

Javier Winthuysen Losada (o Javier de Winthuysen Losada), més conegut per Xavier de Winthuysen, era membre d’una família flamenca establerta a Andalusia. Va compaginar la carrera artística com a pintor de paisatges d’arrel impressionista amb la dedicació a l’arquitectura paisatgística. Format a Sevilla i a París, sintetitzava les tradicions del jardí francès i àrab. L’especialització en la restauració de jardins històrics el va dur a investigar la història de la disciplina a Espanya després de ser becat (1919) per la Junta d’Ampliació d’Estudis, gràcies a la qual va aprofundir en el coneixement dels Jardins d’Aranjuez, El Pardo i d’altres. L’any 1934 va ser nomenat inspector general del Patronat per a la conservació i la protecció de jardins artístics i paratges pintorescos, càrrec no remunerat que va mantenir després de la guerra en temps del Marqués de Lozoya. Com a tracista de jardins va restaurar nombrosos jardins a Espanya (els jardins de la Moncloa o la muralla d’Àvila) i també a França. Després de la Guerra Civil es va instal·lar a Barcelona, on va continuar la seva tasca amb intervencions al Palmerar d’Elx o al llac de Banyoles. El 1955 li va ser concedit el Trèvol d’Or de la Societat d’Amics del Paisatge i els Jardins.

L’aportació de Winthuysen a la història de l’art es va materialitzar (a partir d’una conferència fundacional a l’Ateneu de Madrid, el 1922, il·lustrada amb fotografies) en un conjunt d’articles sobre jardins, publicats a la premsa general i especialitzada, com ara La Esfera i Revista de Arquitectura, i en informes detallats de diferents jardins històrics espanyols, dels quals va fer planimetries i descripcions acurades. Els seus projectes i estudis es conserven a la biblioteca del Jardí Botànic de Madrid. Les publicacions més destacades són Jardines clásicos de España. Castilla (1930) i Brihuega. Los jardines de la fábrica de paños (1937). A més, com a inspector de jardins va contribuir a la declaració de molts jardins com a béns d’interès historicoartístic.