La seves ànsies polifacètiques el portaren a fer petites incursions en el món del teatre i de la poesia però pel damunt de tot fou estudiós amatent i difusor de l’art gòtic català, especialment del monestir de Santes Creus. Publicà diferents treballs sobre el claustre, com ara El enigma del claustro posterior de Santes Creus (1957); La restauración de los ventanales de la galería septentrional del claustro de Santes Creus (1958); El proyectado claustro cisterciense de Santes Creus (1959), el palau reial, com ara Els tres palaus reials de Santes Creus (1960), o els sepulcres del cenobi, com ara Las sepulturas en Santes Creus de los nobles fallecidos en la conquista de Mallorca (1959) i Els sepulcres reials del monestir de Santes Creus (1964). L’estudi de l’escultor i arquitecte gòtic d’origen anglès Reinard Fonoll l’ocupà plenament durant els darrers anys de la seva vida. Un entusiasme desmesurat el portà a atribuir a aquest artista un nombre excessiu d’obres arreu de Catalunya amb arguments difícilment acceptables i, molt sovint, sense proves documentals de pes. Les investigacions posteriors han portat a rectificar o contradir algunes de les afirmacions o atribucions de Vives i Miret, sense que això signifiqui en cap moment menystenir la que cal considerar una aportació prou rellevant a la història de l’art català medieval. L’estudi monogràfic sobre Reinard Fonoll es convertí en el colofó de la seva activitat com a investigador i en la seva obra pòstuma publicada poc després de la seva mort pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, Reinard des Fonoll. Escultor i arquitecte anglès, renovador de l’art gòtic a Catalunya, 1321-1365 (Barcelona, 1969). |