Terés Tomàs, M. Rosa
Barcelona, 16 d'abril de 1952

Maria Rosa Terés Tomàs és catedràtica d’història de l’art a la Universitat de Barcelona, a la qual ha estat sempre vinculada com a docent i com a investigadora. Llicenciada en història de l’art per la mateixa Universitat l’any 1974, es va doctorar l’any 1985 amb la tesi La renovació de l’escultura gòtica a Barcelona a l’entorn de 1400, sota la direcció del doctor Joaquín Yarza Luaces. Ha ocupat diferents càrrecs de gestió, entre els quals destaquen els de coordinadora de diversos programes de doctorat (1996-2004), cap d’estudis del Departament d’Història de l’Art (2005-2008) i vicedegana d’afers acadèmics (2008-2012). És directora del Departament d’Història de l’Art. Altrament, ha estat membre de la de Comissió de Màster d’Arts i Humanitats de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (2012-2013) i és membre de la Comissió d’Arts i Humanitats d’Acreditació de professors col·laboradors i professors lectors de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. Ha estat membre del Consell de Redacció de la revista D’Art (1984-1998) i és membre del Consell de Redacció de la revista Summa (Institut de Recerca en Cultures Medievals). Així mateix, és membre del Consell Assessor de la revista Recerca.
  Ha dirigit diverses tesis doctorals i, des de l’any 1995 fins al 2014, ha estat investigadora principal de cinc projectes d’investigació finançats d’àmbit estatal. Altrament, ha dirigit el grup de recerca consolidat «Magna Ars» entre els anys 2009 i 2013. És membre del grup de recerca consolidat en estudis Medievals, d’Art, història, Paleografia i Arqueologia (MAHPA, 2014-2016).

El seu àmbit de recerca és l’art de la baixa edat mitjana, molt especialment l’arquitectura i l’escultura gòtica catalana en el marc de l’antiga Corona d’Aragó, tal com es pot veure a La escultura del Gótico Internacional en la Corona de Aragón. Los primeros años, ca. 1400-1416 (2012). Una de les seves línies d’investigació prioritàries ha estat el cadirat del cor de la catedral barcelonina, al qual ha dedicat diversos articles i un estudi monogràfic sobre el seu escultor més important, Pere Sanglada. Introducció de l’estil internacional en l’escultura catalana (1987). És autora de diverses publicacions sobre l’arquitecte Arnau Bargués, com ara Arnau Bargués. Arquitecto de la ciudad de Barcelona. Nuevas aportaciones documentales (1982); El Palau del rei Martí a Poblet. Una obra inacabada d’Arnau Bargués i Françoi Salau (1990); «Arnau Bargués» a Gli ultimi independenti. Architetti del gotico nel Mediterraneo tra xv e segle xvi secolo (2007), i Arnau Bargués i els seus escultors (2007). També és autora de diferents articles sobre l’arquitectura i l’escultura gòtica de la catedral de Barcelona, com ara L’escultura del segle xv a la catedral de Barcelona. La construcció de la Sala Capitular (1994); Una nova aportació a l’obra d’Antoni Canet (1983); Llorenç Reixac. Escultor de la catedral de Barcelona (1987); Antoni Canet. Un artista itinerant a la catedral de Barcelona (1993), i Les obres de la catedral de Barcelona i la intervenció de Francesc Marata, un escultor del gòtic internacional (2003), entre d’altres. Els seus estudis artístics han anat sempre molt lligats a la recerca documental, com es pot veure a Art profà i vida quotidiana entorn a 1400. Els inventaris barcelonins (1998). Sense allunyar-se del marc cronològic en què ha treballat habitualment, durant els darrers anys ha publicat un extens estudi sobre Violant de Bar. Les inclinacions artístiques d’una reina francesa a la Corona d’Aragó (2011) i, sobre la mateixa reina, El calendari del Llibre d’Hores de la reina Violant de Bar. Un possible model per al Breviari de Martí l’Humà (2012).
  Durant els anys 1991 i 1992 va col·laborar en el projecte museogràfic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), en la secció de gòtic. També és autora de nombrosos estudis catalogràfics lligats a diferents exposicions o catalogacions museogràfiques (Thesaurus, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Seu Vella de Lleida, Fons del Museu Frederic Marès, Prefiguració del MNAC i Pulchra, entre d’altres).
  Consta com a coautora en dos volums de la col·lecció «Fuentes y Documentos para la Historia del Arte» —Arte Medieval ii i Arte Antiguo (1982). Com a obres de síntesi, és autora, juntament amb I. Rodà i X. Barral del volum Escultura antiga i medieval dins la col·lecció «Art de Catalunya» (1997). Conjuntament amb M. Rosa Manote, ha coordinat dos volums de la col·lecció «L’Art Gòtic a Catalunya»: Escultura i. La configuració de l’estil (2007) i Escultura ii. De la plenitud a les darreres influències foranes (2007), i també és autora o coautora d’alguns dels estudis que contenen.