La seva tasca investigadora va començar amb l’obra Marià Vayreda i els corrents estètics a Olot (1986), publicada parcialment en articles diversos, com ara «Sang Nova» (Vitrina, Olot, 1985-1986) o «Entre un món residual i un món emergent», a Joan Sala (comissari), Exposició antològica Marian Vayreda i Vila (1853-1903) (Olot, Museu Comarcal de la Garrotxa, 2003).
Ha tractat les relacions entre l’art i el republicanisme a «La revista Víctors. Art, cultura i política en la Girona republicana» (Locus Amoenus, Bellaterra, 1997); «Les cultures artístiques del republicanisme», a Enric Pujol (dir.), El somni republicà (Barcelona, Viena, 2009); «Josep Claret, artista i intel·lectual de la modernitat republicana», a Gemma Domènech i Rosa M. Gil (comissàries), Josep Claret (1908-1988). Arquitecte entre la República i la Dictadura (Girona, Ajuntament de Girona, 2009), i Art a Olot durant la Segona República, 1931-1939 (Olot, Arxiu Comarcal de la Garrotxa i Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot, 2016). Ha abordat l’experiència a l’exili a «Virgilio», a Virgili Batlle Vallmajó. La radicalitat estètica d’un pintor català anarcosindicalista exiliat a Tolosa (Perpinyà i Catarroja, Mare Nostrum i Afers, 2011), i a Joaquim Vicens Gironella. Viure en temps convulsos i crear des dels marges (la Jonquera i Palafrugell, Museu Memorial de l’Exili i Museu del Suro de Catalunya, 2022).
Una part important de la seva recerca l’ha centrat en l’època franquista i la restauració monàrquica, i ha parat una atenció especial als moviments artístics d’oposició. D’aquesta producció destaquen els treballs Art, política i societat en la derogació del franquisme. L’ADAG (Gaüses, Llibres del Segle, 1999); amb Jordi Font Agulló, Grup Tint-2 (1974-1976). Entre la pràctica paraartística, l’anàlisi crítica, el desvelament sociocultural i la lluita ideològica (Banyoles, Ajuntament de Banyoles, 2004); amb Albert Batlle, Art a Olot durant el franquisme i la transició a la monarquia parlamentària (Olot, Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot, 2006); Grup Praxis-75 (1975-1990). Una guerrilla comunicativa (Girona, Ajuntament de Girona, 2011); Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona. Autoorganització, lluita simbòlica i pràctica social, 1976-1978 (Girona, Museu d’Art de Girona, 2017); amb Pau Lanao, La contracultura. Història i memòries (Girona, Diputació de Girona, 2020); La imatge impresa en les cultures visuals de l’antifranquisme. Els anys de l’Assemblea de Catalunya (Barcelona, Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, 2021), i De l’art i els seus contextos. Franquisme, exili republicà i restauració monàrquica (Catarroja, Afers, 2024). També destaquen els articles «Arte y política en la transición. El caso de la ADAG» (Brumaria, Madrid, 2003), «De transiciones, desplazamientos y reformulaciones. Arte, derogación del franquismo y mutación capitalista» (Brumaria, Madrid, 2012) i «Art i política en temps de canvis. Entre el flux de la protesta antifranquista i el reflux de la institucionalització monàrquica» (Dictatorships & Democracies. Journal of History and Culture, Barcelona, 2017).
Una altra de les seves línies d’interès ha estat l’estudi de les escriptures sobre el fet artístic contemporani, iniciat amb l’article «Alexandre Cirici, del retorn de l’exili a la lenta sortida de la postguerra» (L’Avenç, Barcelona, juny 2003), pel qual va rebre el Premi Espais a la Crítica d’Art i que va culminar amb el llibre Alexandre Cirici Pellicer. Una biografia intel·lectual (Catarroja-Barcelona, Afers, 2007), que va obtenir el Premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art. Amb Jordi Font, ha coordinat dues monografies dedicades a la historiografia de l’art contemporani, amb aportacions inèdites d’estudiosos com ara Jonathan Harris, W. J. T. Mitchell o Ana Longoni, entre d’altres (Papers d’Art, Girona, 2006 i 2007). Ha tingut cura de l’edició i de l’estudi introductori del recull d’articles d’Alexandre Cirici Viure l’art, transformar la vida (Catarroja, Barcelona i Palma, Afers, 2010) i del llibre d’Alexandre Cirici, Art i societat [1964] (Santa Coloma de Queralt, Obrador Edèndum i Universitat Rovira i Virgili, 2009). És autor de la ponència «Una aproximació a la historiografia de l’art contemporani a la regió de Girona» (Girona, Càtedra d’Art i Cultura Contemporània de la Universitat de Girona, 2007) i de l’article «Escrituras en transición» (Desacuerdos, Barcelona, Madrid i Granada, 2014).
Ha participat en obres col·lectives com ara L’art a finals del segle xx (Girona, Ajuntament i Universitat de Girona, 2002), Diccionari d’historiografia catalana (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003) o 60’s versus 80’s. Literatura, música i arts visuals a Girona i a Catalunya (1960-1980) (Girona, Museu d’Art de Girona, 2004).
La seva recerca es fonamenta en l’estudi de les relacions entre autors, discursos i pràctiques artístiques amb dinàmiques culturals, socials i polítiques en contextos territorials i històrics determinats. |
