Sánchez Márquez, Carles
Terrassa (Vallès Occidental), 29 de maig de 1983

Carles Sánchez Márquez és doctor en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on exerceix la tasca docent com a professor d’història de l’art medieval i de patrimoni al Departament d’Art i Musicologia de la UAB. Les seves principals línies de recerca són el patrimoni, la sociologia de l’artista medieval i la pintura i l’escultura romàniques. A la UAB dirigeix el Campus de Patrimoni Artístic, una eina de col·laboració estable entre la UAB i les institucions, centres i administracions que gestionen l’art i el patrimoni cultural a Catalunya.
  Ha compaginat la tasca docent amb els càrrecs de director de la candidatura de la Seu d’Ègara a Patrimoni Mundial de la UNESCO i de tècnic del Museu de Terrassa, on ha emprès noves línies de recerca orientades sobretot a l’estudi de la pintura altmedieval i romànica de la Seu d’Ègara. Ha estat subcoordinador dels volums corresponents a les províncies de Tarragona i Lleida de l’Enciclopedia del románico en España (Aguilar de Campoo, Fundación Santa María la Real i Centro de Estudios del Románico, 2002) i coordinador general del projecte de recerca del Ministeri de Ciència i Innovació «Artistas, patronos y público. Cataluña y el Mediterráneo (s. xi-xv)» (MICINN HAR2011-23015). En el marc d’aquest projecte, dirigeix l’índex digital Magistri Cataloniae, un diccionari virtual d’artistes actius a Catalunya i als territoris de la seva influència entre els segles xi i xv, i ha participat en l’organització de l’exposició «Pintar fa mil anys. Els colors del romànic» (Museu Episcopal de Vic, 2014), que presenta els resultats de tres anys de recerca de l’equip del projecte «Magistri Cataloniae» en el camp de l’anàlisi de les tècniques pictòriques del romànic. Ha gaudit d’una beca de recerca de la fundació nord-americana Andrew W. Mellon en el marc del Programa Catedral de Santiago de Compostel·la, per tal de desenvolupar un estudi de les connexions mediterrànies de l’escultura del pòrtic de la Glòria, obra del mestre Mateo. Anteriorment, havia treballat com a tècnic de Patrimoni per a la Diputació de Barcelona, i havia desenvolupat diverses tasques al conjunt medieval de la Seu d’Ègara.

La seva tasca investigadora se centra fonamentalment en la sociologia de l’artista medieval i l’escultura i pintura romàniques, si bé ha dedicat també diversos estudis al fenomen del pelegrinatge a l’edat mitjana («María es la puerta: la antigua portada románica y los orígenes de la peregrinación a Montserrat», Ad Limina, Santiago de Compostel·la, 2011) i a la pintura romànica (Una tragèdia pintada. El martiri de Tomàs Becket a Santa Maria de Terrassa i la difusió del culte a la península Ibèrica, Lleida, Anem, 2019). També s’ha dedicat a l’estudi de la patrimonialització de l’art romànic (Patrimoni romànic. L’art català dels segles xi i xii, Sant Vicenç de Castellet, Farell, 2025; El romànic, objecte de desig. La fascinació pel patrimoni des de la Renaixença a l’era digital, Barcelona, Dalmau, 2025). 
  Arran de la seva participació en el projecte de recerca «Magistri Cataloniae & Mediterranei. Estudis artístics de la Mediterrània medieval», va redirigir la seva recerca a l’estudi de la identitat, la formació i l’estatus de l’artista medieval. S’ha ocupat de temes relacionats amb l’anàlisi del perfil de l’escultor i l’arquitecte romànic, tal com ho demostren diverses conferències impartides a la UAB, la Universitat «la Sapienza» de Roma, la Universitat de Perpinyà i l’Escola Superior Normal de Pisa («Artisti tra anonimato e firma nella Catalogna e nel bacino Mediterraneo. S. xi-xv»).
  Ha participat en obres col·lectives amb capítols de llibres, entre els quals destaca «Becket o el martiri del millor home del rei: Harvey, la congregació de Sant Ruf i l’anomenat mestre d’Espinelves», a Manuel Castiñeiras i Judit Verdaguer (ed.), Pintar fa mil anys. Els colors i l’ofici del pintor romànic (Bellaterra, Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2014). Així mateix, els seus treballs han estat presentats en seminaris o congressos internacionals (com les Journées Romanes de Cuxa o la Third Romanesque Conference, organitzada per la British Archaeological Association) i publicats des del 2011 en revistes especialitzades. Alguns dels estudis més rellevants són: «Barcelona jacobea: el hospital de peregrinos de San Nicolás y los orígenes del culto al apóstol Santiago en la Ciudad Condal» (Ad Limina, Santiago de Compostel·la, vol. XIV, 2023, p. 93-123); «Un claustro para la vida apostólica: Santa María de l’Estany, las Ciudades de San Agustín y el Liber consuetudinum sancti Ruphi» (Iconographica, Università degli Studi di Siena, 2013); «La emergencia de la conciencia artística en los talleres del Románico hispánico a través de la firma y el retrato» (Arte Medievale, sèrie IV, núm. IX, 2019, p. 71-88); «La portada de la Asunción de Gandesa: un autoelogio de la comitencia artística de la orden del Temple en la Corona de Aragón» (Arte Medievale, sèrie IV, núm. X, 2020, p. 67-80); «Singing to Emmanuel: The wall paintings of Sant Miquel in Terrassa and the 6th century artistic reception of Byzantium in the Western Mediterranean» (Arts, vol. 8, núm. 4, 2019, p. 128).
  Ha organitzat o coorganitzat congressos internacionals com el I Simposi Magistri Cataloniae: «Artista anònim, artista amb signatura. Identitat, estatus i rol de l’artista en l’art medieval» (novembre del 2014), la Construcció de la catedral medieval (març del 2018) i Global middle ages: hibridación artística e intercambio en el Mediterráneo medieval (abril del 2018).

Es pot completar aquesta informació a:
  — Projecte de recerca Magistri Cataloniae
  — Projecte de recerca Magistri Mediterranei
  — Carles Sánchez Márquez (Academia.edu)