Riera Mora, Anna
Barcelona, 20 de desembre de 1963

Anna Riera Mora és doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona (1994) i posteriorment va realitzar un màster a la Universitat Tor Vergata sobre economia i gestió de béns culturals. Actualment, viu i treballa a Roma.
  Entre els anys 1986 i 1989 va ser becària al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on va treballar al Departament d’Art del Renaixement i Barroc, i va desenvolupar tasques de catalogació dels fons del museu i de documentació per als catàlegs L’època dels genis, Renaixement i Barroc (Barcelona, MNAC, 1987) i La col·lecció Cambó (Barcelona, MNAC, 1990).

Com a investigadora s’ha ocupat de l’estudi de l’escultura catalana del segle xix, temàtica sobre la qual ha escrit nombrosos articles a revistes, entre d’altres, Revista de Catalunya i Goya, per a la qual, a més, va redactar entre els anys 1994 i 1996 la secció «Crónica de Italia». És autora del llibre Tiziano (Barcelona, Susaeta, 2003) i coautora del volum Historia del arte de la Ilustración al Romanticismo (Barcelona, Internacional del Libro, 1992) i, amb Francesc Fontbona, «L’art: de la norma neoclàssica a l’estímul del natural», a Història de la cultura catalana, vol. iv, Romanticisme i Renaixença 1800-1860 (Barcelona, Edicions 62, 1995). També ha col·laborat a l’obra La Seu de Mallorca (Barcelona, Olañeta, 1996) amb el capítol «El neoclassicisme a la catedral de Palma: el Baptisteri i el Panteó del Marquès de la Romana».
  Sobre l’escultor Damià Campeny ha redactat les entrades corresponents del catàleg La col·lecció Raimon Casellas (Barcelona, MNAC, 1992) i del més recent, La fascinació per Grècia. L’art a Catalunya als segles xix i xx (Girona, Museu d’Art de Girona, 2009); així com el compendi «El corpus de dibujos de Damià Campeny», a Carlos Cid, La vida y la obra del escultor neoclásico catalán Damià Campeny i Estrany (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1998).
  Arran de la tesi doctoral i del seu trasllat a Roma, s’ha especialitzat en l’estudi de les estades a la ciutat italiana d’escultors de la primera meitat del segle xix. Les seves línies principals d’investigació són: «Artistes espanyols a l’arxiu històric de l’Accademia di San Luca, 1800-1850» i «Antoni Solà, un escultor català a Roma», que és el tema de la seva tesi doctoral.
  Ha col·laborat amb el Museu Marès de Barcelona en el muntatge i catàleg de l’exposició La taula de l’ambaixador. El triomf de taula de Damià Campeny (Barcelona-Parma, 1999-2000). També ha estat comissària de l’exposició La bellesa ideal. Antoni Solà (1780-1861). Escultor a Roma (Museu Marès, 2009) i és autora del catàleg corresponent, la primera biografia d’aquest artista.
  Ha impartit conferències i ha presidit taules rodones a Barcelona, a l’Accademia di San Luca i a l’Escola Espanyola d’Història i Arqueologia de Roma i ha participat a nombrosos congressos. Treballa a les universitats Luiss i John Cabot de Roma i imparteix cursos d’art espanyol a l’Instituto Cervantes.