Com a investigadora s’ha ocupat de l’estudi de l’escultura catalana del segle xix, temàtica sobre la qual ha escrit nombrosos articles a revistes, entre d’altres, la Revista de Catalunya i Goya, per a la qual, a més, va redactar entre els anys 1994 i 1996 la secció «Crónica de Italia». És autora del llibre Tiziano (Barcelona, Susaeta, 2003) i coautora del volum Historia del arte de la Ilustración al Romanticismo (Barcelona, Internacional del Libro, 1992) i, amb Francesc Fontbona, «L’art: de la norma neoclàssica a l’estímul del natural», a Història de la cultura catalana, vol. iv, Romanticisme i Renaixença 1800-1860 (Barcelona, Edicions 62, 1995). També ha col·laborat a l’obra La Seu de Mallorca (Barcelona, Olañeta, 1996) amb el capítol «El neoclassicisme a la catedral de Palma: el Baptisteri i el Panteó del Marquès de la Romana».
Sobre l’escultor Damià Campeny ha redactat les entrades corresponents del catàleg La col·lecció Raimon Casellas (Barcelona, MNAC, 1992) i del més recent, de La fascinació per Grècia. L’art a Catalunya als segles xix i xx (Girona, Museu d’Art de Girona, 2009), així com el compendi «El corpus de dibujos de Damià Campeny», a Carlos Cid, La vida y la obra del escultor neoclásico catalán Damià Campeny i Estrany (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1998). Finalment, l’any 2019 va ser comissària de l’exposició «Reflexos. L’obra de Damià Campeny» (Ca l’Arenas, Museu de Mataró) i autora del catàleg corresponent, que conté una actualització sobre la vida, les obres i els models de l’escultor mataroní.
Arran de la tesi doctoral i dels anys viscuts a Roma, s’ha especialitzat en l’estudi de les estades a la ciutat italiana d’escultors de la primera meitat del segle xix. Les seves línies principals d’investigació són: «Artistes espanyols a l’arxiu històric de l’Accademia di San Luca, 1800-1850» i «Antoni Solà, un escultor català a Roma».
Ha col·laborat amb el Museu Frederic Marès de Barcelona en el muntatge i catàleg de l’exposició «La taula de l’ambaixador. El triomf de taula de Damià Campeny» (Barcelona-Parma, 1999-2000). També ha estat comissària de l’exposició «La bellesa ideal. Antoni Solà (1780-1861). Escultor a Roma» (Museu Frederic Marès, 2009) i és autora del catàleg corresponent, la primera biografia d’aquest artista.
Ha impartit conferències i ha presidit taules rodones a Barcelona, a l’Accademia di San Luca i a l’Escola Espanyola d’Història i Arqueologia de Roma; a més, ha participat en nombrosos congressos. A l’Imperial College de Londres, ha comissariat les exposicions «The role of engineering in times of war: Air-raid shelters in Barcelona» i «The art and legacy of Santiago Ramón y Cajal». Dins d’aquesta nova línia d’investigació, duu a terme una recerca sobre l’exili científic català a Anglaterra. |
