Narváez Cases, Carme
Sabadell (Vallès Occidental), 1965

Carme Narváez Cases és doctora en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona (2000). És professora agregada del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona des de l’any 2008, on ha estat professora des del setembre del 1996. Anteriorment, havia exercit la docència a l’Escola Universitària de Disseny i Enginyeria Elisava (1992-2001) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1993 i 1995-1996). Ha estat també professora del Màster en Història, Arquitectura i Disseny impartit per l’Escola Superior d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya (1999-2006). Va ser membre del comitè organitzador del XVII Congrés Nacional d’Història de l’Art, celebrat a Barcelona el setembre del 2008. És codirectora de la revista ACTA-Artis. Estudis d’Art Modern.

En l’àmbit de la recerca, la seva activitat ha estat centrada des dels inicis en l’estudi de l’art català d’època moderna, especialment enfocat al context de l’arquitectura religiosa i, més concretament, a les construccions monàstiques. D’aquesta recerca se’n deriven les seves principals publicacions en forma de llibre, com ara La arquitectura en la congregación de los carmelitas descalzos (siglos xvi-xviii) (Burgos, Monte Carmelo, 2003) i El tracista fra Josep de la Concepció (1626-1690) (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004). És autora també de diversos articles que analitzen casos singulars de patronatge artístic a la Catalunya dels segles xvi i xvii, com ara «Josep Dalmau, promotor dels convents de carmelites descalços de Barcelona» (Analecta Sacra Tarraconensia, Barcelona, 1994), i d’articles centrats sobretot en l’estudi del paper d’alguns prohoms barcelonins com a promotors de les arts, com ara «El patronatge de les noves oligarquies urbanes a l’art català dels segles xvi i xvii» (Recerques. Història, Economia i Cultura, Barcelona, 2005). S’ha interessat també per l’estudi dels aspectes més intel·lectuals del procés de creació arquitectònica en època moderna: Diseños de lo imaginado y estructuras de lo construido. La interacción escenoplástica de las fábricas arquitectónicas y la (des)integración del decoro en los espacios urbanos (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2011), en col·laboració amb J. M. Muñoz Corbalán i, més concretament, a la Itàlia del Renaixement, com es pot veure en l’article «El valor conceptual del proyecto arquitectónico en el pensamiento vasariano y su ilustración en el Libro de' Disegni», a Vidas de artistas y otras narrativas biográficas (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2013). En els darrers anys ha coordinat la celebració de dos seminaris internacionals de recerca, Cartografías visuales y arquitectónicas de la modernidad. Siglos xv-xviii (octubre 2009) i Narrativas biográficas en la historia del arte (octubre 2011), que s’han substanciat en sengles publicacions (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2011 i 2013, respectivament), en les quals ha actuat com a editora dels textos.