Diccionari d'historiadors de l'art català

Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear  Inici

Actualització: 06/06/2016

Pizza, Antonio
Foggia (Itàlia), 23 d'abril de 1957

Àrees de treball: Arquitectura del segle xx

Antonio Pizza va obtenir el títol d’arquitecte a l’Institut Universitari de Venècia (1981) i el doctorat en arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC, 1989). És professor d’història de l’art i de l’arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on imparteix classes des del 1982. Ha estat professor convidat i ha impartit cursos i conferències en diverses universitats d’Itàlia, França, Portugal, Suïssa, Mèxic, Colòmbia, Puerto Rico, Xile, i Veneçuela.

Ha estat fundador i director (amb Juan José Lahuerta) de CRC. Galería de Arquitectura (Barcelona 1985-1987), i comissari de múltiples exposicions i editor dels catàlegs corresponents, com ara, amb Jaume Freixa, J. Ll. Sert y el Mediterráneo (Barcelona, Col·legi Oficial d’Arquitectes de Barcelona, 1997); amb Josep M. Rovira, La tradició renovada (Barcelona, Col·legi Oficial d’Arquitectes de Barcelona, 1999); amb Josep M. Rovira, En busca del hogar. Coderch 1940-1964 (Barcelona, Col·legi Oficial d’Arquitectes de Barcelona, 2000); amb Josep M. Rovira, 1958-1975. Desde Barcelona. Arquitecturas y ciudad (Barcelona, Col·legi Oficial d’Arquitectes de Barcelona, 2002); amb Josep M. Rovira, GATCPAC 1928-1939. Una nueva arquitectura para una nueva ciudad (Barcelona, Col·legi Oficial d’Arquitectes de Barcelona, 2006); amb Enrique Granell, Josep M. Rovira i José Ángel Sanz, A. C. La Revista del GATEPAC (1931-1937) (Madrid, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2008); amb Ramon Faura i Santi Ibarra, Arquitecturas sin lugar. 1968/2008 (Barcelona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2009), i Depero y la Reconstrucción Futurista del Universo (Barcelona, Fundació Catalunya La Pedrera, 2013).
  Ha estat fundador i redactor de la revista 3ZU. Revista d’Arquitectura (Barcelona 1993-1995), i és corresponsal per a Espanya, des del 1996, de la revista Area. Rivista di Architettura e Arti del Progetto (Florència). Ha col·laborat amb nombroses revistes nacionales i internacionales, sobre temes de la cultura artística i arquitectònica, com ara Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme (Barcelona), AU-Rivista Arredo Urbano (Roma), Arquitectura (Madrid), Metronom-Monografies d’Art (Barcelona), Composición Arquitectónica, Art & Arquitecture (Bilbao), Ottagono (Milà), Quaderni Di (Nàpols), Cuadernos. Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico (Sevilla), Domus (Milà), Kalías. Revista de Arte (València), Sileno (Madrid), Lateral (Barcelona; va formar part del consell de redacció entre els anys 1996 i 1999), Mégalopole. Art. Architecture. Urbanisme (Givors, Lió; corresponsal per a Espanya entre els anys 1997 i 2002), arq./a Revista de Arquitectura e Arte (Lisboa), Il Giornale dell’Architettura (Torí), Lars. Cultura y Ciudad (València), Casabella (Milà), Parametro (Faenza), Revista Crítica de Ciências Sociais (Coïmbra), Le Culture della Tecnica (Torí), Do. Co. Mo. Mo Journal (Barcelona) i Dearq (Bogotà).
  Ha estat fundador i director de les col·leccions editorials «Estudios Críticos» (amb C. Martí; Barcelona, Serbal, 1988-1998); «Arquitectura / Teoría» (amb C. Martí; Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes, Barcelona, Serbal, 1993-2001); «Archivos de Arquitectura. España Siglo xx» (amb Miguel Centellas; Colegio de Arquitectos de Almería, Almeria, 1993-2014), la qual ha rebut la Menció Especial a l’Editorial a la III Biennal Iberoamericana d’Arquitectura i Urbanisme (Santiago de Xile, 2002), i «Intersecciones. Arte y Arquitectura» (Madrid, Celeste, 2000-2002). 

  Quan era director de la col·lecció «Estudios Críticos», ha estat editor dels volums Adolf Loos (Barcelona, Stylos, 1989) i Giuseppe Terragni. Arte y Arquitectura en Italia durante los años treinta (Barcelona, Serbal, 1997). Amb la «Colección de Arquitectura» s’ha ocupat de l’edició crítica dels llibres següents: F. Purini. La arquitectura didáctica (Múrcia, Colegio de Apaejadores y Arquitectos Técnicos, 1984); amb Daniel Aragó, Ch. Baudelaire. El pintor de la vida moderna (Múrcia, Colegio de Apaejadores y Arquitectos Técnicos, 1995); P. Scheerbart. La arquitectura de cristal (Múrcia, Colegio de Apaejadores y Arquitectos Técnicos, 1998); amb Marisa García Vergara, Arte y arquitectura futuristas. 1914-1918 (Múrcia, Colegio de Apaejadores y Arquitectos Técnicos, 2002), i amb Martha Torres, Oriol Bohigas. Epistolario 1951-1994 (Múrcia, Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos, 2005).
  Ha participat en el comitè científic de diversos congressos internacionals. Ha dirigit Arquitectura española en los años sesenta. Elementos para un debate (Col·legi Oficial d’Arquitectes de Barcelona, Barcelona, 2002); El GATCPAC y su tiempo. Política, cultura y arquitectura en los años treinta (V Congreso DOCOMOMO Ibérico, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Barcelona, 2005), i amb Alessandro de Magistris, (Mega) structures. Structural imagination and new spatial visions. 1945-1970 (Politecnico di Milano, Milà, 2011).
  En forma de llibre ha publicat divereses monografies centrades en les interrelacions entre l’art i l’arquitectura, entre les quals destaquen El Dispensario antituberculoso de Barcelona de J. Ll. Sert, J. B. Subirana, J. Torres Clavé. 1933-1937 (Almeria, Colegio de Arquitectos de Almería, 1993); Guía de la arquitectura moderna en Barcelona. 1928-1936 (Barcelona, Serbal, 1996); Guida all’architettura del Novecento. Spagna (Milà, Electa, 1997; Madrid, Electa, 1997); Londres - París. Teoría, arte y arquitectura en la ciudad moderna. 1841-1909 (Barcelona, UPC, 1998 i 2001); Arte y arquitectura moderna. 1851-1933 (Barcelona, UPC, 1999); La construcción del pasado. Reflexiones sobre historia, arte y arquitectura (Madrid, Celeste, 2000); amb Maurici Pla, Viena - Berlín. Teoría, arte y arquitectura entre los siglos xix y xx (Barcelona, UPC, 2002); Architettura contemporanea. Spagna (Milà, Motta Architettura, 2008); amb Maurici Pla, Chicago - Nueva York. Teoría, arte y arquitectura entre los siglos xix y xx (Madrid, Abada, 2012), i Chicago 1871-1922. La città dei grattacieli (Milà, Unicopli, 2013).
  Ha rebut el Premi FAD 2007 de Pensament i Crítica Arquitectònica per al catàleg, amb Josep M. Rovira, GATCPAC 1928-1939. Una nueva arquitectura para una nueva ciudad (Barcelona, Col·legi d’Arquitectes, 2006).


Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors