Pirozzini i Martí, Carles
Barcelona, 17 d'agost de 1852 - Barcelona, 27 d'octubre de 1938

Carles Pirozzini i Martí va néixer l’any 1852 a Barcelona, on també va morir, el 1938. Es va criar a la rebotiga del taller de figuretes de plom i estany del seu pare, un emigrant piemontès instal·lat en la ciutat. De la mà del seu germà Felip (1843-1876), poeta mort prematurament, Pirozzini es va vincular amb els Jocs Florals i l’ambient de la revifalla cultural, literària i artística de Barcelona. Va iniciar estudis de medicina, però no els va acabar i es va fer càrrec d’una de les fàbriques de cervesa més antigues de la ciutat, fruit de l’herència d’un compatriota patern.
  Pels volts del 1879, va deixar la seva ocupació i es va dedicar a la literatura i a la crítica artística a la revista La Renaixensa, fins al 1887. La figura de Pirozzini com a historiador de l’art ha passat força desapercebuda davant l’obra de personatges més influents, però cal tenir en compte la seva tasca de promoció de l’art català durant aquests gairebé deu anys en què es va ocupar de la secció artística de la revista, que coincideixen plenament amb la recuperació artística del país. Des de la revista, Pirozzini va vetllar també per la necessitat que les institucions apostessin per la promoció artística mitjançant la creació d’exposicions i museus. L’any 1882 va participar en els debats sobre la façana neogòtica de la catedral de Barcelona, amb diversos articles en què defensava el projecte de Joan Martorell. Pirozzini va recopilar en un opuscle els diversos articles de premsa a favor del projecte de Martorell que, no obstant això, va ser desestimat. De ben jove va freqüentar els ambients catalanistes, va formar part de l’entitat Jove Catalunya, conjuntament amb Pere Aldavert, Lluís Domènech i Montaner i Àngel Guimerà, entre d’altres, i va participar en el Primer Congrés Catalanista. No va fer el pas, però, cap al catalanisme polític.
  Va redactar diverses biografies d’artistes, entre les quals cal destacar les de Vicent Rodés i Damià Campeny, i va cultivar la novel·la històrica i la poesia satírica. Entre els anys 1881 i 1882 va exercir la docència a l’Escola Oficial de Belles Arts de Barcelona —coneguda com «La Llotja»—, i hi va impartir interinament teoria estètica i història de les arts. Al llarg de la seva vida va pertànyer a diferents associacions culturals, com és el cas de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i Associació Artístico-Arqueològica Barcelonina, i en va promoure, ell mateix, d’altres, com l’Associació Literària i Artística. També va pertànyer a associacions econòmiques i de propietaris. D’altra banda, va formar part del cos d’adjunts numeraris dels Jocs Florals des de l’any 1870, fou membre del consistori els anys 1882 i 1883 i, des del 1909 fins a la seva mort, va pertànyer al consell directiu del concurs literari.
  L’any 1881 va ser nomenat representant de la premsa en la comissió erectora del Monument a Colom i, poc després, va passar a ser el secretari d’aquesta comissió, de manera que va treballar d’aquesta manera a l’ombra de Francesc de Paula Rius i Taulet, que seria alcalde de Barcelona quatre cops i un dels impulsors del monument, punta de l’iceberg d’un procés de monumentalització urbana. A partir d’aquesta experiència, Pirozzini va ser membre assidu de diferents comissions monumentals, com la de les escultures de catalans il·lustres del Saló de Sant Joan, de les escultures de literats i artistes del parc de la Ciutadella i altres, com el monument a Rius i Taulet. També va participar en comissions festives, com la de les Festes de la Mercè.
  L’any 1884, durant una estada circumstancial a Olot, va entrar en contacte, a través del pintor Joaquim Vayreda, amb un militar excarlí, Eugenio R. Serrano de Casanova, que projectava realitzar una exposició universal a Barcelona, i que aviat va fer arribar a l’ajuntament el seu compromís per a organitzar l’exposició a canvi de la concessió dels drets d’explotació. Però aquest projecte privat va fracassar i, quan el municipi va assumir la realització de l’esdeveniment, Pirozzini va ser nomenat secretari general de l’exposició. En ell, juntament amb Elies Rogent i Lluís Rouvière, va recaure la responsabilitat de materialitzar la mostra universal, la primera de l’estat espanyol, que es va celebrar el 1888 en els terrenys del parc de la Ciutadella. Aquest certamen va servir per a desvetllar en l’àmbit municipal la necessitat de conduir polítiques entorn dels museus i del patrimoni urbà que van donar lloc a la creació de les juntes —precedents de la Junta de Museus— que van permetre organitzar els primers museus municipals d’art i d’història. Pirozzini va tenir un paper cabdal en aquest procés, ja que després de l’exposició, va assumir la secretaria de la comissió encarregada de convertir els palaus que no van ser enderrocats després del certamen en museus. L’any 1892 va ser nomenat funcionari municipal i fins a la seva jubilació, el 1920, va ser el cap de la secció municipal de museus i secretari de la Junta de Museus, així com un personatge clau en la política municipal d’adquisició de peces, en l’organització de les exposicions de belles arts —de les quals també va assumir la secretaria— i altres certàmens artístics, com el Concurs Anual d’Edificis i Establiments Urbans.
  Va ser un home sense «color» polític que, des del seu càrrec tècnic, va donar continuïtat a les polítiques culturals, i alhora, un funcionari modern, que va entendre la necessitat d’arxivar curosament els expedients administratius i és gràcies a aquest seu zel que els arxius de la ciutat disposen dels expedients de l’exposició del 1888, de la Junta de Museus i de les exposicions d’art municipals, entre d’altres. Va ser acadèmic de Sant Jordi, així com tresorer de l’entitat, i acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, i va rebre diversos reconeixements internacionals. Com molts homes del seu temps, fou col·leccionista d’obres d’art —sobretot de pintures— i també posseïa una rara col·lecció de ventalls que en morir va llegar als museus de la ciutat. El seu arxiu personal, consistent en documents familiars i professionals així com correspondència, es troba a la Biblioteca de Catalunya.

Entre les seves obres més importants, destaquen el manuscrit Proyecto presentado al Excmo. Ayuntamiento Constitucional de Barcelona proponiendo la reforma y mejora de los pabellones, Biblioteca de Catalunya, 1881, Fons Pirozzini, Ms 4996, caixa i; Proyectos de fachada para la catedral basílica de Barcelona. Opinión de la prensa reconociendo la superioridad del proyecto del arquitecto D. Juan Martorell (Barcelona, Impremta Xuclà, 1882); Campeny, su vida y sus obras (Barcelona, Tipografía de los Sucesores de N. Ramírez i Cía., 1883); Vicente Rodés, su vida y sus obras (Barcelona, Tipografía Luis Casso, 1891); «El gran alcalde de Barcelona» (Hispania, Madrid, 30 de setembre de 1901), i «Discurs llegit en l’acte de la inauguració pel secretari de la Junta de Museus D. Carles Pirozzini» (La Ilustració Catalana, Barcelona, 14 de novembre de 1915).

Bibliografia sobre Carles Pirozzini i Martí: Elias de Molins, Antoni, Diccionario biográfico de escritores y artistas catalanes del siglo xix (Barcelona, Imprenta de Fidel Giró, 1889, p. 361); Pere Bohigas Tarragó, «Apuntes para la historia de las Exposiciones oficiales de arte de Barcelona (de 1786 a 1888)» (Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, Barcelona, vol. iii, núm. 1-4, 1945); O. Bohigas, «L’imprescindible Pirozzini» (Avui, Barcelona, 30 de maig de 2004); M. Josep Boronat Trill, La política d’adquisicions de la Junta de Museus. 1890-1923 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999); Andrea Garcia Sastre, Museus d’art de Barcelona. Antecedents, gènesi i desenvolupament fins l’any 1915 (Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, 1997); Maria Ojuel, «Carles Pirozzini i la Barcelona de 1888» (L’Avenç, Barcelona, núm. 296, novembre 2004); Maria Ojuel, «El concurs municipal d’arquitectura i decoració de Barcelona (1899-1930)» (Matèria. Revista d’Art, Barcelona, núm. 6-7, 2006-2007, 2008); Maria Ojuel, «Carles Pirozzini i la construcció de la capitalitat cultural de Barcelona» (Revista de Catalunya, Barcelona, núm. 277, gener-febrer-març 2012); Maria Ojuel, La Barcelona prodigiosa de Carles Pirozzini (1852-1938) (Lleida, Pagès, 2012), i Maria Ojuel, Les exposicions municipals de belles arts i indústries artístiques de Barcelona (1888-1906) (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2013; tesi doctoral).