Diccionari d'historiadors de l'art català

Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear  Inici

Actualització: 06/06/2016

Pi de Cabanyes i Almirall, Oriol
Vilanova i la Geltrú (Garraf), 10 de maig de 1950

Àrees de treball: Art del segle xix / Modernisme / Noucentisme / Art del segle xx

Oriol Pi de Cabanyes i Almirall és escriptor i columnista d’opinió a la premsa. Ha estat professor universitari de literatura catalana dels segles xix i xx, president del Centre d’Estudis de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, director de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, director de relacions culturals de la Generalitat de Catalunya, director-fundador de la Institució de les Lletres Catalanes i director-gerent del Consorci per a la Promoció Exterior de la Cultura. És soci fundador i de la primera junta de l’Associació d’escriptors en Llengua Catalana, presidida per Josep M. Castellet, és també soci de número de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, membre del patronat de l’Orquestra de Cambra del Garraf i membre del patronat de la Fundació Revista de Catalunya.

Ha escrit monografies sobre artistes, com ara Joaquim Budesca (S. Ll., 1979), L’univers Pla-Narbona. Dibuixos, pintures, gravats i escultures (El Cep i la Nansa, 2000), Alexandre de Cabanyes (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2000), Gaudí. Una cosmogonia (Proa, 2002), Roca-Sastre. Una vindicació del realisme (Lunwerg / Caixa de Terrassa, 2004 i edició paral·lela en espanyol) i Passió i mort de Joaquim Mir (Parsifal, 2004). També sobre aquest pintor ha realitzat un llarg escrit al llibre de diversos autors Joaquim Mir a Vilanova, que va ser editat com a catàleg de l’exposició que es va fer a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer el 2007. Ha publicat també L’Empordà, el melic del món. De Josep Maria Sert a Ferran Adrià, passant per la gauche divine (L’Esfera dels Llibres, 2006), on tracta sobre artistes com ara Marc Chagall, Xavier Miserachs, Rafael Benet, André Masson, August Puig, Joan-Josep Tharrats i, entre molts d’altres, Salvador Dalí, del qual fa una interpretació singular als capítols «Dins el somni de Dalí» i «Dalí o les màscares de la identitat». Pel que fa a altres monografies, cal destacar Enric-C. Ricart i el Noucentisme (Lunwerg / Caixa de Terrassa, 2007, i edició paral·lela en espanyol) i L’art, el signe i el sentit (noms i tendències de l’art català del segle xx) (March, 2008), un conjunt de textos breus, entre la crònica i l’assaig, sobre l’obra de creadors tan suggeridors com ara Gaudí, Rusiñol, Mir, Rafel Sala, Torres-Garcia, Picasso, Miró, Fenosa, Gimeno, Joan Ponç, Tàpies, Barceló, Tharrats, August Puig, Guinovart, Saumells, Cusachs, Pla-Narbona, Plensa, Alibau, Perejaume o, entre d’altres, els fotògrafs Català-Roca, Miserachs i Catany.
  És també autor d’una trilogia de llibres de gran format sobre cases singulars, de l’edat mitjana al segle xx, entre la història documentada amb abundant bibliografia i l’assaig interpretatiu sobre el fet arquitectònic i artístic en general: Cases senyorials de Catalunya (Edicions 62, 1990), amb fotografies de Marta Povo; Cases modernistes de Catalunya (Edicions 62, 1992), amb fotografies de Toni Catany, i Castells habitats de Catalunya (Edicions 62, 1999), amb fotografies de Manel Armengol.
  Ha publicat en revistes i catàlegs escrits sobre artistes o aspectes de la història de l’art català, com ara «E.-C. Ricart i Joan Miró, entre Noucentisme i avantguardisme» (Serra d’Or, Barcelona, desembre 1977), on es donaven a conèixer per primera vegada (abans que Margit Rowell) les cartes del jove Miró al seu amic Ricart; «Notes sobre el Noucentisme a la Costa de Ponent» (Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer, Vilanova i la Geltrú, 1981); «Gaudí, una mirada oriental», text per al catàleg de l’exposició «Gaudí vist des de la retina japonesa», inaugurada a la seu de la Reial Càtedra Gaudí, amb la col·laboració de Casa Àsia, el 10 de desembre de 2002 i Gaudí. A cosmogony, a Antoni Gaudí. A multifaceted view, catàleg de l’exposició inaugurada a Nova York (Graduate Center de la Universitat de Nova York), l’11 de desembre de 2002. D’aquest catàleg també hi ha versions anteriors: italiana (Gaudí Una visione poliedrica), francesa (Antoni Gaudí. Une vision polyedrique), alemanya (Antoni Gaudí. Eine polyedrische Vision), espanyola (Antoni Gaudí. Una visión poliédrica) i russa; Plensa o la identitat com a transformació, al catàleg de l’exposició de l’artista (Fundació Europea per l’Escultura, Brussel·les, 2002); Presentazione, al catàleg de l’exposició «Dalí e il ritratto complice» (Instituto Cervantes, Roma, març 2004); «Joaquim de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú 1799 - Barcelona 1876). Paisatge amb pont i figures», a Del Romanticisme al Modernisme, Col·lecció de Pintura del Museu Diocesà de Barcelona (Museu Diocesà de Barcelona / Caja de Ahorros del Mediterráneo, 2006), i «Xavier Cuenca i el mite d’Osiris», a XCI de l’exposició de l’escultor a La Sala del Centre d’Art Contemporani de Vilanova i la Geltrú (29 de juny de 2012).
  Ha fet conferències de matèria artística, entre les quals destaquen «Una mirada a l’expressionisme de Pere Brull Carreras» (Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 12 de maig de 2011), publicada al Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer (setena època, 2011); «Del retaule de Sant Jordi a la Festa Major de Vilafranca, passant per Eugeni d’Ors» (Saló de Plens de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 23 d’abril de 2011), publicada en edició de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès l’11 de setembre de 2011; «Entre figuración y abstracción, el arte del siglo xx» (Fundació Andrés Segovia de Linares, 30 de març de 2011), organitzada per la Universitat de Jaén, i «Els Cabanyes, pintors i escriptors», (Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú, 2 de juny de 2012).
  Ha comissariat exposicions, entre les quals cal destacar «Miró» (Vilanova i la Geltrú, 1982), en col·laboració amb la Fundació Joan Miró i en ocasió de la reinauguració de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú després d’un llarg tancament a causa del robatori del gener del 1981, i «Pla-Narbona» (Sala Capitular del Monestir i Casa Aymat del Museu de Sant Cugat, Sant Cugat del Vallès, 2008). D’altra banda, «Una fantàstica plasmació de somnis» és el títol del seu nou assaig sobre l’artista que s’inclou al llibre-catàleg de l’exposició antològica de dibuixos, gravats, pintures i escultures presentada com «L’Eros primordial en l’obra de Pla-Narbona».

Es pot completar aquesta informació a:
  — L'enciclopèdia
  — Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)
  — Institució de les Lletres Catalanes


Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors