Martorell i Codina, Josep
Barcelona, 21 de maig de 1925 - Barcelona, 28 de novembre de 2017

Josep Martorell i Codina és arquitecte, amb títol del 1951 per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Aquell mateix any es va associar amb l’arquitecte Oriol Bohigas i Guardiola, al qual s’hi va afegir, el 1962, l’arquitecte David Mackay, i van constituir l’estudi MBM Arquitectes. El 1963 va obtenir el grau de doctor. La seva tasca principal va ser l’exercici lliure de la professió com a arquitecte, urbanista i dissenyador, que es va complementar amb una sèrie de publicacions de temes polítics, cívics i arquitectònics. De les obres arquitectòniques destaquen, a Barcelona, el grup residencial Escorial (carrer de l’Escorial, 50, 1952-1962); la Mútua Metalúrgica d’Assegurances (avinguda Diagonal, 394-398, 1955-1959); els edificis d’habitatges del carrer de Pallars, 299-317, i de l’avinguda de la Meridiana, 312 bis - 318 (1958-1959 i 1959-1966, respectivament); l’església del Redemptor (avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 34-40, 1957-1968); el conjunt residencial Bonanova (passeig de la Bonanova, 92, 1970-1973); l’Escola Thau (carretera d’Esplugues, 49-53, 1972-1975); l’Hotel Claris (carrer de Pau Claris, 150), on es va conservar la façana de l’antic palau Vedruna, de 1892; la rehabilitació de l’antiga caserna de Roger de Llúria per a la Universitat Pompeu Fabra (campus de la Ciutadella, 1995-2001) i l’ampliació d’El Corte Inglés per la cantonada de la plaça de Catalunya i el carrer de Fontanella (1998-2004), on l’equip MBM va comptar amb la col·laboració de l’arquitecte Albert Puigdomènech. A Esplugues de Llobregat destaca l’Escola Garbí (carrer de Sant Mateu, 13, 1965). Fora d’Espanya, Josep Martorell, sempre amb l’equip MBM, va projectar i construir, a la Kochstrasse de Berlín (Alemanya), un edifici d’habitatges (1985-1992), i a Parma (Itàlia), la Nova Estació Central i de l’Àrea de Pasubio (2013). De les darreres obres barcelonines realitzades per l’equip cal esmentar l’immoble amb tecnologia punta que acull la comissaria dels Mossos d’Esquadra, el Servei Català de Trànsit i el Cos Nacional de Policia (plaça d’Espanya, inaugurat el 2010), i la seu del Museu del Disseny de Barcelona (plaça de les Glòries Catalanes, inaugurat el desembre del 2014).
  Com a urbanista va projectar, també amb el grup MBM i ja en l’època democràtica, el parc de la Creueta del Coll (1981-1987), en què es va aprofitar el cràter d’una antiga pedrera abandonada, amb la incorporació d’escultures d’Ellsworth Kelly, Eduardo Chillida i Roy Lichstenstein; la Vila Olímpica (1985-1992), amb l’edifici d’habitatges de l’illa Xemeneia de Can Folch (carrer de Moscou), i el Port Olímpic (carrer de la Marina - ronda del Litoral, 1989-1992), amb l’edifici de l’Escola de Vela, aquests dos també en col·laboració amb A. Puigdomènech.
  Fill del pedagog Artur Martorell i Bisbal, Josep Martorell i Codina fou cofundador del Grup R (1951-1961), juntament amb Josep Antoni Coderch, Josep Maria Sostres, Antoni de Moragas, Oriol Bohigas, Josep Pratmarsó i Manuel Ribas Piera, entre altres arquitectes. Va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat relacionats amb l’urbanisme, l’arquitectura i la cultura en general, coherents amb el seu sentit de la civilitat, la pedagogia i l’humanisme. Cal esmentar, entre d’altres, el nomenament, el 1968, com a president delegat de la Comissió de Cultura del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya; el de membre de la Comissió Provincial d’Urbanisme de Barcelona (1979); el de president del Congrés d’Arquitectura de Catalunya (1980-1981); el de mebre de la Comissió del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona per la Generalitat de Catalunya (1981); el de director tècnic d’Urbanisme i Arquitectura de Vila Olímpica SA (1987-1989), i el de president del XIX Congrés de la Unió Internacional d’Arquitectes, celebrat a Barcelona (1992-1996). Fou guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona (1997), va participar com a membre dels jurats de diversos premis nacionals i internacionals, i també va exercir puntualment la docència i va dictar conferències a l’Estat espanyol i a Amèrica. L’any 2010 fou elegit Acadèmic d’Honor per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Va col·laborar amb diverses revistes i diaris, com ara Serra d’Or, Cuadernos de Arquitectura, Arquitectura, Revista Nacional de Arquitectura, Hogar y Arquitectura, Hogares Modernos, Arquitecturas Bis, Circular de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, Avui —bé presentant obra pròpia o bé amb articles d’opinió, alguns reflectits als dos volums del seu llibre Vet aquí el que penso (Barcelona, Viena, 2009), on posa de manifest la seva preocupació envers la problemàtica ciutadana i urbana i les decisions polítiques. Aquests treballs constitueixen una crònica, no exempta d’intenció crítica, dels fets i els canvis operats a Barcelona al llarg de la segona meitat del segle xx, durant el franquisme i la transició democràtica, i dels inicis del segle xxi. En aquesta línia havia participat en la redacció del llibre La immigració a Catalunya, en col·laboració amb altres autors (Barcelona, Edició de Materials, 1968). També va intervenir en la redacció del monogràfic Temas de arquitectura escolar. La evolución de la tipología escolar en Cataluña (Barcelona, Grafos, 1972).
  La seva aportació a la història de l’art i de l’arquitectura compta amb títols d’interès, com l’article «El Café-Restaurante de la Exposición Internacional» (Cuadernos de Arquitectura, Barcelona, 1963) i la Guia d’arquitectura de Menorca (Barcelona, Publicacions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i La Gaya Ciencia, 1977 i 1980), treball que va merèixer el Premi Fundació Güell de l’Institut d’Estudis Catalans (1978). Altres publicacions en què consta com a autor o coautor han estat dedicades a temes de caràcter general o a les obres de l’equip MBM, com ara «Catalunya en la España moderna: 1714-1983» (ON Diseño, Barcelona, 1983); «Maó: la ciudad sobre el puerto. Propuesta para una cornisa» (Arquitecturas Bis, Barcelona, juny 1985); Martorell, Bohigas, Mackay. Arquitectura 1953-1975 (Madrid, Xarait, 1979); Martorell, Bohigas, Mackay. Der Baublock 1958-1988. Austellung von 15 September bis 11 Oktober 1988 (Berlín, Aedes, 1988); Transformación de un frente marítimo. Barcelona. La Villa Olímpica 1992 (Barcelona, Gustavo Gili, 1988), i Martorell, Bohigas, Mackay (MBM). Fiaschi (Florència, Alinea, 2000).

Bibliografia sobre Josep Martorell i Codina: A. Fernández Alba, «Aportaciones de la cultura arquitectònica catalana: equipo Martorell, Bohigas, Mackay» (Nueva Forma, Madrid, núm. 86, març 1973, p. 63-64 i 64-141); K. Frampton, Martorell, Bohigas, Mackay. 30 años de arquitectura 1954-1984 (Bilbao, Xarait, 1985); J. E. Hernández-Cros, G. Mora, X. Pouplana, Arquitectura de Barcelona (Barcelona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1990); Philip Drew, La realidad del espacio. La arquitectura de Martorell, Bohigas, Mackay, Puidomènech (Barcelona, Gustavo Gili, 1993); C. Rodríguez i J. Torres, Grupo R (Barcelona, Gustavo Gili, 1994); «Cartes per anar tirant: Arquitectes per tot arreu (a Josep Martorell)» (Avui, Barcelona, 14 de juliol de 1996), i A. González i R. Lacuesta, Barcelona Architecture Guide 1929-2002 (Barcelona, Gustavo Gili, 2002).