Com a investigadora, s’ha especialitzat en la història de l’arquitectura a Catalunya durant els segles xix i xx, i ha dedicat especial atenció a l’estudi de l’arquitectura de l’habitatge i a l’anàlisi i la valoració dels seus interiors. Els diferents projectes de recerca sobre l’habitatge a Barcelona des del segle xixfins a l’actualitat en què ha participat o en què ha estat investigadora principal han donat lloc a un ampli nombre d’articles indexats i de publicacions monogràfiques que permeten un coneixement molt precís de l’habitatge contemporani a la Ciutat Comtal. En aquesta línia, ha estat editora i coautora de les publicacions El teixit residencial en la formació de la metròpolis moderna: el cas de Barcelona 1840-1936 (Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, 2011-2013) i de Les vivendes del Congrés Eucarístic de Barcelona. 1952-1962 (Barcelona, Iniciativa Digital Politècnica, 2011).
Les recerques dels darrers anys amb l’equip Perifèria (Falagán, Guàrdia, Oyón i Rosselló) han donat lloc a treballs que permeten un coneixement molt acurat de les transformacions dels habitatges i de les perifèries urbanes durant la segona meitat del segle xx. En són exemples: La revolució de l’habitatge a les perifèries obreres i populars. Nou Barris 1939-1980 (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2021); «Working-class suburban housing, homeownership and urban social movements during Francoism in Barcelona, 1939-1975» (Planning Perspectives, vol. 38, núm. 3, 2023); «La revolución residencial de la periferia obrera en Barcelona, 1939-1980: Nou Barris como estudio de caso» (Scripta Nova, vol. 25, núm. 2, 2021). Aquestes recerques també s’han materialitzat en l’exposició permanent «Allotjar les majories. Barcelona, 1860-2010», al MUHBA Bon Pastor.
A més, ha estudiat els habitatges des de les formes de viure-hi i des de l’accés als serveis, els equipaments i el confort. Com a resultat, ha publicat: «El caso de la “revolución del agua” en Barcelona: de la ciudad preindustrial a la crisis medioambiental» (Estudios del ISHIR, vol. 13, núm. 35, 2023); «Barcelona’s water supply, 1867-1967: the transition to a modern system» (Urban History, vol. 14, núm. 3, 2014); «L’evolució dins de l’habitatge dels espais per a la higiene personal», a La revolució de l’aigua a Barcelona. Aigua corrent i ciutat moderna, 1867-1967 (Barcelona, Museu d’Història de Barcelona, 2011), i «The kitchen in urban dwellings in Barcelona, 1920-1950: out of step with modern architecture» (Frontiers of Architectural Research, vol. 7, núm. 3, 2018).
La seva tesi doctoral, L’interior en l’arquitectura del segle xix (2005), li ha permès definir un àmbit de recerca vinculat al valor dels interiors en l’arquitectura del segle xix i començaments del xx,que ha donat lloc a diferents articles i capítols de llibre, com ara «La definició dels interiors en l’arquitectura d’Elies Rogent. La Casa Arnús i la Casa Almirall» (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2006); «La Casa Salvador Samà de Josep Oriol Mestres. Un exemple de l’arquitectura residencial de les primeres dècades d’urbanització de l’Eixample» (Barcelona Quaderns d’Història, 2008); «Els interiors barcelonins de finals del segle xviii i començaments del xix» (Locus Amoenus, 2009); «Els interiors a Barcelona en el segle xix», a L’Eixample. Gènesi i construcció (Barcelona, Lunwerg, 2009) i «La casa i la ciutat en Josep Puig i Cadafalch. De la casa Amatller (1898-1900) a la casa Casarramona (1921-1924)» (Locus Amoenus, 2018). Dins d’aquesta línia de treball va ser comissària de l’exposició «La Casa Escofet. Mosaics per als interiors 1900», de la qual es va publicar el catàleg (2009).
D’altra banda, també s’ha dedicat a l’estudi del patrimoni arquitectònic tradicional i a la transformació del territori. Alguns dels treballs i publicacions realitzats són els següents: Carta de colors de Vilada (Barcelona, Universitat Politècnica de Barcelona, 2021); «El revestiment de les façanes des de les darreries del xviii fins al Modernisme. Materials i tècniques», a Restauració de façanes històriques (Barcelona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2006) i Arquitectura tradicional mediterrània (Barcelona, École d’Avignon i Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 2002). També ha participat en l’obra Estudi del color original de les façanes del carrer de l’Argent i la plaça de l’Ajuntament d’Igualada i va realitzar els estudis monogràfics: Les tècniques de revestiments continus en l’aplicació del color i els seus suports en les façanes de Barcelona i Experiències actuals de les tècniques de restauració del color a les façanes de Barcelona, dins del Pla de Color de Barcelona (1990-1992).
Paral·lelament, ha analitzat l’impacte del turisme en treballs com «La casa mediterránea: la arquitectura del turismo y la apropiación de los referentes tradicionales en Cataluña y Baleares» (Locus Amoenus, núm. 19, 2022) i «La eclosión de los campings en la España franquista: el caso de la “Playa de Barcelona”» (Biblio3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, núm. 25, 2020). |
