Marquès i Casanovas, Jaume
Madremanya (Gironès), 1906 - Girona, 1992

Jaume Marquès i Casanovas, eclesiàstic i historiador, ha estat un dels investigadors més prolífics i que més documentació ha exhumat dels arxius gironins, la qual ha donat a conèixer en nombrosos articles i llibres, especialment d’història i història de l’art.
  Després de formar-se al Seminari de Girona, fou ordenat sacerdot (1927) i prevere (1929), i tot seguit estudià a la Universitat Pontifícia de Tarragona. Entre altres destinacions, acabada la Guerra Civil espanyola exercí uns mesos de rector de Vilabertran, temps en què recuperà la cèlebre Creu romànica procedent de la Maison Laffitte de París on era esposada per a la seva protecció, com tantes altres obres d´art de Catalunya.
  El 1940 fou nomenat fiscal del Tribunal Eclesiàstic i a Girona inicià la seva polivalent activitat, des de la Comissió d’Art Sagrat i, sobretot, des del canonicat de la catedral que comportava assumir els càrrecs de secretari capitular i arxiver de la seu (1947). D’ençà d’aquesta data, començà també el seu magisteri al Seminari i, especialment la lectura infatigable i la transcripció dels documents de l’arxiu catedralici (actes capitulars, registres d’obra i de les Pabordies, complets des del segle xiv), la major part dels quals serviren de base de la seva prolífica activitat com a historiador de la ciutat i de les terres de Girona.
  A partir del 1965 es feu càrrec de la direcció de l’arxiu de la Diputació Provincial i del Museu Diocesà, moment a partir del qual entrà de ple en el món de l’arqueologia i de l’art. Comissionat pel Capítol de la catedral, s’ocupà de les dues primeres edicions facsímils del Beatus de Girona (Lausana, 1962; Madrid, 1975). El 1979 fou nomenat cronista oficial de la ciutat de Girona en reconeixement del seu treball d’historiògraf de la ciutat, càrrec que ocupà fins al 1988.

Home discret, amable i cordial, Marquès treballà en la majoria dels arxius gironins i catalans. Sempre precís a l´hora de transcriure les dades documentals i no menys exacte en la narració dels fets, els seus llibres i articles, lluny de l’erudició, conformen la producció bibliogràfica més vasta dels autors gironins. Entre la quarantena llarga de llibres, en cal destacar els següents: Guía del Museo Diocesano de Gerona (Girona, 1955; 2a edició); Le Cloître de la Cathédrale de Gerone (Girona, 1963); en col·laboració amb Josep M. Corominas, Catàleg monumental de la Província de Girona. La comarca de Banyoles (1967, 1970 i 1973) i La comarca de Besalú (1976); La comarca del Bajo Ampurdan (Girona, 1978); Girona Vella, vol. i i ii (1979); Indrets de Girona, vol. iii (1981); Casals de Girona, vol. iv (1984); els quatre llibres reuneixen articles apareguts al Diari de Girona (Santa Maria de Castelló d’Empúries, 4a edició, 1982); Els vitralls de la catedral de Girona (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1987), en el qual el doctor Gabriel Roura col·laborà en la recerca documental i de fragments de vitralls.
  Entre els més d’un centenar d’articles, cal esmentar «La fachada de la catedral de Gerona» (Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Girona, 1955); «El mausoleo de Guillermo Ramon Boil en la Seo de Gerona» (Revista de Gerona, Girona, 1958); «El frontal de oro de la Seo de Gerona» (Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Girona, 1959); «El campanario de San Fèlix» (Revista de Gerona, Girona, 1968); «El retablo gótico de Bañolas» (Revista de Gerona, Girona, 1969); «El Portal de los Apóstoles en la seo de Gerona» (Revista de Gerona, Girona, 1975 i 1976), i l’article pòstum «El bisbe de Girona Guillem Boil i el seu mausoleu» (Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Girona, 1992-1993).

Bibliografia sobre Jaume Marquès i Casanovas: Gabriel Roura, Homenatge al Dr. Jaume Marquès i Casanovas. 1906-1992 (Girona, Ajuntament de Girona, 1993), el qual inclou un recull bibliogràfic, a cura de Joan Villar, i Joseph M. Marquès, «Bibliografia del Dr. Jaume Marquès» (Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Girona, núm. 33, 1994).