Jordà i Lafont, Josep Maria
Barcelona, 1870 - Barcelona, 3 de març de 1936

Josep Maria Jordà i Lafont fou periodista i escriptor. Deixà inacabats els estudis universitaris. Formà part del nucli dur del moviment modernista català i fou company de Santiago Rusiñol i Ignacio Zuloaga a París (1893-1894). Habitual dels Quatre Gats, col·laborà ocasionalment a les revistes modernistes Luz, Joventut i Pèl & Ploma. Molt vinculat al món teatral com a traductor (de Giovanni Verga, Henrik Ibsen, August Strindberg, Hermann Sudermann, Oscar Wilde, B. BjØrnson, Maurice Maeterlinck, Tristan Bernard, Fedor Dostoievskj i Gerhart Hauptmann, ntre d’altres) i autor de peces del teatre líric, se’l considera també l’introductor a Catalunya del gènere de la revista musical.
  Tingué una molt llarga activitat de crític d’art a La Publicidad (des del 1894), on representava, amb el seu nom o amb el pseudònim Juan de Dos, la línia avançada —donant suport als modernistes, com ara Rusiñol, Regoyos, Nonell, Pichot i Bagaria, entre d’altres—, en contraposició al conservadorisme del crític consolidat del diari Francesc Casanovas. Allà valorà també figures internacionals de la modernitat artística com Whistler o Gauguin. Exercí la crítica d’art a altres diaris com ara La Humanitat (1933) i col·laborà també a El Noticiero Universal.

Exercí de comerciant de pintures i antiguitats, a través de la galeria El Camarín de Barcelona, en col·laboració amb l’antiquari Generós Añés. En el camp d’escriptor d’art fou potser el primer d’estudiar la figura del pintor vuitcentista Benet Mercadé (a Catalònia, febrer 1898), i publicà Ramon Casas. Pintor (Barcelona, Llibreria Catalònia, 1931), la primera monografia sobre el gran pintor modernista, que lògicament és més el llibre d’un company que ha viscut de prop la vida del pintor que no el d’un biògraf acadèmic. Ja als anys trenta publicà articles d’aportació al Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, sobre el mateix Ramon Casas (abril 1932), Ricard Canals (abril 1933), Arcadi Mas i Fondevila (maig 1934) i Dionís Baixeras (agost 1934); allà mateix descriví la història d’«Els Grecos del Cau Ferrat» (octubre 1933), que havia viscut en primera persona.