Fou col·laborador setmanal en les pàgines d’art de La Prensa (Barcelona) del 1971 al 1976 i al Noticiero (Saragossa) del 1972 al 1974. L’any 1974 publicà el llibre La génesis del arte, per la Universitat Politècnica de Barcelona, i el 1975 publicà el volum Un siglo de escultura catalana. Des del 1973 edità mensualment, i durant vint anys ininterromputs, la revista de música i òpera Monsalvat. Durant la dècada de 1970, col·laborà sobre temes d’art a La Vanguardia, Hogar y Arquitectura, Materiales para la Construcción, Jano Arquitectura, Andalán, Diario de Barcelona, Nuevo Diario, Destino, Historia y Vida i Tiempo de Historia, entre d’altres.
L’any 1975 organitzà la campanya per a la reposició del monument dedicat al doctor Robert, de Barcelona, amb la signatura d’importants personalitats. Com a editor, en aquests anys publicà obres de Cañas (El vandalismo glorificado), Casanovas (Falla), Wagner (Mi Vida), Herriot (Beethoven), Brasillach, Evola, Chamberlain, Puig i Boada (La Sagrada Familia), i monografies sobre Llorens i Artigas (escrita per F. Miralles) i Hans Pfitzner, entre d’altres.
El 1976 publicà el llibre Artistas o filisteos, així com un volum dedicat a l’escultor Arno Breker i el gran volum titulat Modernisme a Catalunya, amb la col·laboració d’importants autors, que es reedità després en dos grans volums. El 1977 publicà el llibre Josep Llimona-Joan Llimona, amb textos de Mercè Escalas i Manuela Monedero. El 1978 publicà la biografia de Josep Clarà i més endavant la de l’escultor Julio Antonio, de la qual en fou autor. Fou editor el 1978 de la revista El Martillo. La Cultura al Poder, i des del 1979, de la revista Monsalvat-Danza, exclusivament dedicada a la dansa i al ballet.
El 1977 inicià la publicació de la col·lecció «Gent Nostra», que es perllonga en el temps i que recull cent cinquanta biografies de tots els personatges de la vida cultural catalana —molts d’ells, artistes plàstics—, amb col·laboracions de firmes tan conegudes com ara Joan Bassegoda, Joan Anton Maragall, Enric Jardí, Francesc Fontbona, Josep Maria Castellet, Noel Clarasó, Lluís Permanyer, Rafael Santos Torroella, Josep M. Cadena, Albert Manent, Miquel Batllori, Coll i Alentorn, Tarin Iglesias, J. M. Ainaud de Lasarte, Jaume Sobrequés, Santiago Alcolea, Montserrat Blanch, Agustí Espriu, Pilar Vélez, Pere Artís, Teresa Sala i Josep Mainar, entre d’altres. Acabà sent la col·lecció més important de biografies de personatges de la cultura catalana, encara avui en procés de publicació.
El 1983, en l’aniversari de Wagner, publicà una acurada edició d’il·lustracions de Mestres Cabanes, i, el 1984, el llibre Cuentos Reales. Des del 1983 inicià una col·lecció de llibres titulada «El Laberinto», amb obres d’autors tan coneguts com ara Montherlant, Céline, Konrad Lorenz, Ezra Pound, D. H. Lawrence, Boris Vian, Kokoschka, Jean Cau, Cocteau, Strawinsky, Evola, Koestler, Eysenck, Rilke, Alma Mahler, Hesse i Rolland, entre d’altres.
L’any 1984 publicà un intens treball titulat Guia de Catalunya, que fou reeditada, i després, la Guia d’Andorra, escrits per J. Ll. Infiesta. Des del 1985 publicà la col·lecció «Terra Nostra», amb nombrosos volums dedicats al folklore, la cultura, les arts populars, la ceràmica i la tradició catalanes, il·lustrats per fotògrafs de prestigi, com ara Kim Castells. El 1984 inicià la publicació de la revista dedicada a l’òpera Bel Canto, i el 1990 col·laborà al programa del Gran Teatre del Liceu.
El 2005 creà la Fundació de les Arts i els Artistes, que organitza, des del 2006, un dels més importants concursos de pintura i escultura a Europa. El 2011 inaugurà a Barcelona el Museu Europeu d’Art Modern (MEAM), dedicat a l’art contemporani figuratiu. El 2013 organitzà en aquest museu una gran exposició sobre «Un segle d’escultura catalana», amb més de tres-centes peces originals, i el 2014 organitzà l’exposició commemorativa del cent cinquantè aniversari de Josep Llimona. |
