En la seva activitat cultural, destacà per la defensa del patrimoni lleidatà, especialment la Seu Vella, desplegant una tasca constant en aquest sentit que compaginà amb la pràctica de la fotografia, la música i la pintura. En aquest sentit, fou un dels que lluitaren per la recuperació i per la declaració de la Seu Vella com a Monument Nacional, fet que s’aconseguí l’any 1918. A l’antiga catedral de Lleida precisament dedicà els seus escrits principals: un estudi monogràfic (1948) i tres articles publicats al Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, dedicats a les portes de l’Anunciata (1012) i els Fillol (1912), i a les mènsules (1913), en els quals destaca l’ampli reportatge fotogràfic. En l’exercici del periodisme, arribà a dirigir el diari La Pallaresa. Entre els càrrecs que ocupà cal destacar el de secretari del Centre Excursionista de Lleida, a partir del 1908, i el d’acadèmic de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando (1919), on esdevingué delegat regi de belles arts a partir del 20 de gener del mateix any. L’any 1924 lluità, des del seu càrrec, per evitar la venda del monument funerari de Ramon Folch de Cardona de Bellpuig d’Urgell i el 5 de maig de 1929 se’l nomenà president de la Comissió Provincial de Monuments de Lleida, càrrec que ocupà fins a la seva mort. L’any 1942 fou també un dels impulsors de la fundació de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
Potser el seu llegat principal és el fotogràfic de més de vuit mil plaques, moltes encara per descobrir. S’inicià en la fotografia l’any 1906, i s’interessà primordialment per captar escenes de la vida quotidiana lleidatana, esdeveniments socials, i sobretot la Seu Vella. En el seu fons hi ha fotografiats diferents monuments de Lleida i Catalunya, i esdeveniments socials com ara el concert de Ricart Vinyes del 1911 o la visita d’Alfons XIII a Lleida de l’any 1917. Donà al Seminari de Lleida aquest gran llegat fotogràfic, juntament amb tots els fitxers, treballs inèdits i llibres d’art de la seva biblioteca. |
