Com a investigador, s’ha especialitzat en les manifestacions artístiques del període barroc. En el camp de la pintura, la seva tesi doctoral ha abordat la figura i l’art del pintor Antoni Viladomat i Manat (1678-1755). En diversos articles ha estudiat i donat a conèixer aspectes poc coneguts o inèdits de l’art i l’obra de pintors del període, com ara Joan Gallart, «Joan Gallart (ca. 1670-1714) en el context de la pintura catalana de la fi del segle xvii i dels primers anys del segle xviii. Noves atribucions», a Actes de les Jornades d’Història de l’Art a Catalunya. L’època del Barroc i els Bonifàs (Valls, 2007); Joan Arnau, «Addenda a la biografia i l’obra del pintor Joan Arnau Moret (1603-1693)» (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 2009); Joan Pau Casanoves i Fernando de Segovia, «Episodis de pintura barroca al bisbat de Girona durant el primer terç del segle xviii. Joan Casanoves II, Joan Pau Casanoves i Fernando de Segovia» (Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Girona, 2009), i Marià Colomer i Joan Carles Panyo, «Els últims barrocs. Les pintures de la Congregació dels Dolors de Girona i el canvi d’atribució de Joan Carles Panyó a Marià Colomer» (Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Girona, 2012).
En el terreny de l’arquitectura, ha estudiat el procés de realització i finançament de la façana barroca de la catedral de Girona (Locus Amoenus, 2007-2008). S’ha interessat, també, per l’estudi del patronatge artístic i per les col·leccions aplegades per l’estament dels canonges («Evêques, chanoines et promotion artistique à Gérone dans l’époque baroque» —dins el col·loqui Casa Velázquez celebrat a Girona el 2010— i «Pintors i pintures del Set-cents en terres gironines. Estat de la qüestió i noves aportacions» (Pedralbes. Revista d’Història Moderna, Barcelona, 2011); per la conformació dels models visuals en l’art català del segle xviii («Pintores franceses en Cataluña y catalanes en Francia en los siglos xvii y xviii. Sobre modelos e influencias», a Les échanges artistiques entre la France et l’Espagne (xve - fin xixe siècles) (Perpinyà, Presses Universitaires de Perpignan, 2012); per la pervivència de la simbologia austriacista en el context de la Guerra de Successió —dins la col·lecció «Barcelona 1700. Política, economia i guerra» (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2012)—, i més recentment per la dimensió votiva de la pintura institucional catalana del segle xvii, com es mostra a «Pestes, plagas y guerras. El encargo artístico votivo en la Cataluña de la segunda mitad del siglo xvii», a Les altres guerres de religió. Catalunya, Espanya, Europa (segles xvi-xix) (Girona, Documenta Universitaria, 2012).
Des d’un altre vessant de la recerca, ha participat en la catalogació dels fons d’època moderna del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, del Museu de Mataró, del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, i de la retaulística d’època moderna del Principat d’Andorra. De manera puntual, ha col·laborat en la redacció d’estudis per a diverses exposicions («Llums del Barroc», «Alba daurada. L’art del retaule a Catalunya», «Pedralbes. Els tresors del monestir», «Obras maestras del Museo de Montserrat en BBVA. De Caravaggio a Picasso» i «Fascinació per Grècia»). És coautor de la monografia L’art barroc a Girona (Girona, Diputació de Girona i Obra Social La Caixa, 2011), i ha participat en la redacció de capítols per a les monografies La Guerra de Successió i la Nova Planta. 300 anys de canvis històrics a Girona (Girona, Bell-lloc del Pla, 2010), Universitat de Girona. Història, arquitectura i patrimoni (Girona, Universitat de Girona, 2011) i El monestir de Sant Joan de les Abadesses (Sant Joan de les Abadesses, Junta del Monestir de Sant Joan de les Abadesses i Consorci Ripollès Desenvolupament, 2012). |
