Com a investigador, s’ha especialitzat en les manifestacions artístiques del període barroc. En el camp de la pintura, la seva tesi doctoral ha abordat la figura i l’art del pintor Antoni Viladomat i Manat (1678-1755). En diversos articles ha estudiat i donat a conèixer aspectes poc coneguts o inèdits de l’art i l’obra de pintors del període, com ara: Joan Gallart, «Joan Gallart (ca. 1670-1714) en el context de la pintura catalana de la fi del segle xvii i dels primers anys del segle xviii. Noves atribucions», a Actes de les Jornades d’Història de l’Art a Catalunya. L’època del Barroc i els Bonifàs (Valls, 2007); Joan Arnau, «Addenda a la biografia i l’obra del pintor Joan Arnau Moret (1603-1693)» (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 2009); Joan Pau Casanoves i Fernando de Segovia, «Episodis de pintura barroca al bisbat de Girona durant el primer terç del segle xviii. Joan Casanoves II, Joan Pau Casanoves i Fernando de Segovia» (Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Girona, 2009), i Marià Colomer i Joan Carles Panyó, «Els últims barrocs. Les pintures de la Congregació dels Dolors de Girona i el canvi d’atribució de Joan Carles Panyó a Marià Colomer» (Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Girona, 2012).
En el terreny de l’arquitectura, ha estudiat el procés de realització i finançament de la façana barroca de la catedral de Girona (Locus Amoenus, 2007-2008). S’ha interessat, també, per l’estudi del patronatge artístic i per les col·leccions aplegades per l’estament dels canonges («Evêques, chanoines et promotion artistique à Gérone dans l’époque baroque» —dins el col·loqui Casa Velázquez celebrat a Girona el 2010— i «Pintors i pintures del Set-cents en terres gironines. Estat de la qüestió i noves aportacions» a Pedralbes. Revista d’Història Moderna, Barcelona, 2011); per la conformació dels models visuals en l’art català del segle xviii («Pintores franceses en Cataluña y catalanes en Francia en los siglos xvii y xviii. Sobre modelos e influencias», a Les échanges artistiques entre la France et l’Espagne (xve - fin xixe siècles), (Perpinyà, Presses Universitaires de Perpignan, 2012), i per la pervivència de la simbologia austriacista en el context de la Guerra de Successió —dins la col·lecció «Barcelona 1700. Política, economia i guerra» (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2012)—, i més recentment per la dimensió votiva de la pintura institucional catalana del segle xvii, com es mostra a «Pestes, plagas y guerras. El encargo artístico votivo en la Cataluña de la segunda mitad del siglo xvii», a Les altres guerres de religió. Catalunya, Espanya, Europa (segles xvi-xix) (Girona, Documenta Universitaria, 2012).
Pel que fa a l’escultura, ha editat i estudiat, amb Gabriel Martín, el llibre de comptes de l’escultor Josep Barnoya, treball que ha publicat amb el títol Del taller a l’Escola de Dibuix. Josep Barnoya Viñals i el ‘Llibre de comptes de totas las feynas que tinch ajustadas’ (1773-1816) (Girona, Diputació de Girona, 2017). També ha tractat la plàstica escultòrica dels sants moribunds del Barroc a «Feliz anhelo. Éxtasis y muerte en la plástica catalana del barroco», a Alberto Castán i Concepción Lomba (ed.), Eros y Thánatos. Reflexiones sobre el gusto III (Saragossa, Diputación de Zaragoza i Institución Fernando el Católico, 2017, p. 111-130).
Des d’un altre vessant de la recerca, s’ha centrat en la destrucció i salvaguarda del patrimoni i dels béns mobles de l’església i de particulars durant la Guerra Civil. En aquest sentit, el 2023 va comissariar l’exposició «Expedient 2619. Art en dipòsit (Mataró 1936-2023)», que fou pionera en l’estudi dels fons artístics dipositats en museus pel Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN). També va publicar a la revista Goya un article sobre la Col·lecció Mercedes Mateu, una important obra de la qual va recaure en el Museu Nacional del Prado.
A més, ha participat en la catalogació dels fons d’època moderna del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, del Museu de Mataró, del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, del Museu Diocesà d’Urgell i de la retaulística d’època moderna del Principat d’Andorra. De manera puntual, ha col·laborat en la redacció d’estudis per a diverses exposicions («Llums del Barroc», «Alba daurada. L’art del retaule a Catalunya», «Pedralbes. Els tresors del monestir», «Obras maestras del Museo de Montserrat en BBVA. De Caravaggio a Picasso» i «Fascinació per Grècia»).
És coautor de la monografia L’art barroc a Girona (Girona, Diputació de Girona i Obra Social La Caixa, 2011), i ha participat en la redacció de capítols per a les monografies La Guerra de Successió i la Nova Planta. 300 anys de canvis històrics a Girona (Girona, Bell-lloc del Pla, 2010), Universitat de Girona. Història, arquitectura i patrimoni (Girona, Universitat de Girona, 2011) i El monestir de Sant Joan de les Abadesses (Sant Joan de les Abadesses, Junta del Monestir de Sant Joan de les Abadesses i Consorci Ripollès Desenvolupament, 2012). També ha fet l’estudi del carnet de viatge del Grand Tour de Josep Anton de Cabanyes (El Grand Tour de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797-1852). Viatges i afició col·leccionista a la llum d’Europa, Bellaterra et al., Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona et al., 2022, col·l. «Memoria Artium»).
Ha estat comissari de les exposicions dedicades a Antoni Viladomat celebrades en el marc dels actes commemoratius del tricentenari de la Guerra de Successió (Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu d’Art de Girona, Museu de Mataró, basílica de Santa Maria de Mataró, Museu de Lleida Diocesà i Comarcal). També ha comissariat les mostres: «Els Morató i l’art del seu temps al bisbat de Solsona» (Museu Diocesà i Comarcal de Solsona); amb Xavier Torres, «La Girona d’època moderna: de l’obrador al baluard (segles xvi-xviii)» (Museu d’Història de Girona); amb Gabriel Alcalde, «Orígens d’un museu. La col·lecció de Mn. Pere Valls» (Museu d’Art de Girona, 2016); amb Imma Lorés, «Sub tuum praesidium. La imatge de la Mare de Déu al bisbat de Solsona» (Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 2016); amb Joan Bosch, «Falsos verdaders. L’art de l’engany» (Museu d’Art de Girona, 2020), que va rebre el premi a la millor exposició de l’Associació de Museòlegs de Catalunya; «Tres vegades no. Història d’un quadre (1645-2024)» (Museu de Mataró, 2024), i amb Joan Bosch, «Contra el Barroc. Un món en extinció» (Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 2024). |
