González Moreno-Navarro, Antoni
Barcelona, 1 de juliol de 1943

Antoni González Moreno-Navarro va cursar els estudis a la Facultat de Ciències i a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat de Barcelona, on els va culminar el desembre de 1970. Excepcionalment, va ser autoritzat que el seu projecte final de carrera tractés tant el disseny arquitectònic com la recerca històrica. Va versar sobre el temple de la Sagrada Família, amb un estudi sobre la seva incidència en el desenvolupament urbà de l’entorn i una proposta de la manera d’acabar-ho malgrat la manca de plànols de Gaudí.
  El 1975 va dirigir l’Arxiu Històric d’Arquitectura, Urbanisme i Disseny del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears. Com a responsable sectorial del Congrés de Cultura Catalana (1976-1977), va impulsar la creació del Servei per a la Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català (SERPPAC), del qual va ser secretari general. En aquella dècada va fer nombrosos treballs d’estudi i catalogació del patrimoni arquitectònic per encàrrec del Col·legi d’Arquitectes i dels ministeris de Cultura i Obres Públiques, i va participar en la ponència redactora de la revisió del Catàleg de patrimoni de la ciutat de Barcelona.
  Entre els anys 1981 i 2008 va ser cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (després, SPAL), de la Diputació de Barcelona, des del qual va definir un mètode específic per a la restauració monumental (conegut com a «Mètode SCCM» o de «restauració objectiva»), que ha estat matèria d’estudi en nombroses universitats europees i americanes. Ha intervingut en més d’un centenar d’obres de restauració, de les quals n’ha projectat i dirigit més de setanta, especialment en monuments civils i religiosos medievals (torre de la Manresana, pont de Castellbell, pont i església de Sant Quirze de Pedret, Sant Llorenç prop Bagà, Guardiola de Berguedà, Sant Vicenç de Malla, Sant Vicenç de Rus, Sant Sadurní de Rotgers, Sant Cugat del Racó, Santa Maria del Castell de Castelldefels, Sant Jaume Sesoliveres i Santa Càndia d’Orpí) i moderns (santuari de Bellmunt, Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles, portal de Centelles, porxada de Granollers i cementiri municipal de Castellnou de Bages), així com obres de Domènech i Montaner (Hospital de Sant Pau) i Gaudí (Palau Güell, església parroquial de la Colònia Güell i Sala Mercè). El 1992 va fundar l’Academia del Partal (Associació Lliure de Professionals de la Restauració Monumental), d’àmbit estatal, de la qual va ser president fins al 2004. Va ser vicepresident d’Amics de l’Art Romànic (Institut d’Estudis Catalans). És membre del comitè científic o de redacció de diverses revistes d’arquitectura i restauració monumental publicades a l'Estat espanyol, França i Itàlia. Ha divulgat la seva activitat de recerca (especialment sobre Modernisme i Gaudí), arquitectura i restauració monumental per mitjà de més d’un miler de conferències, setze llibres i tres-cents cinquanta articles.

Els seus principals treballs de recerca, inventari i catalogació són els següents: Catálogo complementario del de monumentos de interés histórico-artístico de la provincia de Barcelona (coord.) (Madrid, Ministerio de Educación y Ciencia, 1975-1976); amb Raquel Lacuesta, La protección del patrimonio arquitectónico en Cataluña. Pasado. Presente. Futuro (Barcelona, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1976-1977); Catálogo de arquitectura contemporánea de Cataluña, Baleares y Zaragoza (Madrid, Ministerio de la Vivienda i Subdirección General de Arquitectura, 1976-1979); amb Víctor Argentí i R. Lacuesta, Catalogació del patrimoni arquitectònic del barri d’Horta de Barcelona (Barcelona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1977); Catàleg del patrimoni arquitectònic de Vilanova i la Geltrú (Vilanova i la Geltrú, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 1978); Inventario del patrimonio arquitectónico de carácter histórico artístico de la provincia de Barcelona (Madrid, Ministerio de Cultura, 1979-1981); Història i arquitectura del territori on va néixer i créixer el primer eixample de la vila de Gràcia. El Camp d’en Grassot (1770-1938) (tesi doctoral no presentada).
  Entre els llibres que ha publicat, cal destacar: Catálogo y reseña de la arquitectura modernista —ampliació i revisió, amb R. Lacuesta, de l’original d’Oriol Bohigas— (Barcelona, Lumen, 1983); amb R. Lacuesta, 1380-1980. Sis segles de protecció del patrimoni arquitectònic de Catalunya (Barcelona, Diputació de Barcelona, 1984); Recerca i disseny. El monument com a document històric i com a objecte arquitectònic viu (Barcelona, Diputació de Barcelona, 1985); 32 monuments catalans (Barcelona, Diputació de Barcelona, 1985); Carme Farré (ed.), L’arquitectura en la història de Catalunya (Barcelona, Caixa de Catalunya, 1987); amb R. Lacuesta, Arquitectura modernista en Cataluña (Barcelona, Gustavo Gili, 1990); Com i per a qui restaurem. Objectius, mètodes i difusió de la restauració monumental (Barcelona, Diputació de Barcelona, 1990); amb R. Lacuesta, El Palau Güell (Barcelona, Diputació de Barcelona, 1990); La capella del Santíssim de l’església de Sant Miquel. Cardona (Barcelona, Diputació de Barcelona, 1992); amb R. Lacuesta, Barcelona 1929-1994. Guía de arquitectura (Barcelona, Gustavo Gili, 1995); La restauració objectiva. Mètode SCCM de restauració monumental (Barcelona, Diputació de Barcelona, 1999); El Camp d’en Grassot. Família i territori (Barcelona, GMN, 2008); Un passeig de Barcelona. Sant Joan de Dalt. Història, gent i arquitectura, 3 v. (Barcelona, GMN, 2010 i 2011); amb R. Lacuesta, Palau Güell. Gaudí. Itinerari de visita (Barcelona, Diputació de Barcelona, 2013), i amb R. Lacuesta, El Palau Güell, una obra mestra d’Antoni Gaudí (Barcelona, Diputació de Barcelona, 2013) i Mis antepasados. Cuatro siglos de historias (Barcelona, GMN, 2024).
  Pel que fa als monogràfics de revistes i sèries de premsa diària, ha publicat els articles següents: «Antoni González, arquitecto restaurador de monumentos» (ON Diseño, Barcelona, 1989); «L’arquitectura i la gent», sèrie de vint-i-dos articles (Diari de Barcelona, Barcelona, 1989-1990); «Gaudí, constructor» (Informes de la Construcción, Instituto Eduardo Torroja del CSIC, Madrid, 1990); «Construir el pasado» (Informes de la Construcción, Instituto Eduardo Torroja del CSIC, Madrid, 1993), i «Restauración y creatividad» (Informes de la Construcción, Instituto Eduardo Torroja del CSIC, Madrid, 1997).
  Al llarg de la seva trajectòria ha obtingut diversos guardons: Premi FAD de Restauració 1980 (per l’Hospital de Sant Pau), Premi Vila de Gràcia 2008 a la millor tasca de recerca o divulgació, Creu de l’Orde del Mèrit Civil (Ministeri de Cultura, 2011) i Medalla Richard H. Driehaus a la Conservació del Patrimoni 2023.