Gil i Guasch, Miquel
Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), 1925 - Barcelona, 15 de setembre de 2005

Miquel Gil i Guasch fou llicenciat en història per la Universitat de Barcelona. El 1948 s’incorporà als Museus d’Art de Barcelona, sota la direcció de Joan Ainaud de Lasarte i es dedicà a efectuar tasques tècniques de registre, inventari i documentació de les col·leccions del Museu d’Art Modern, del parc de la Ciutadella que posteriorment complementaria amb d’altres relacionades amb el procés de muntatge i instal·lació d’exposicions temporals. A partir del 1956 exercí el càrrec de director de la col·lecció Cambó, que el mecenes havia llegat a la capital catalana i que quedà instal·lada al Palau de la Virreina. El 1964 compatibilitzà aquest càrrec amb el de director del Museu de les Arts Decoratives, ubicat en el mateix edifici i el 1986 coordinà el trasllat dels dos equipaments al Palau de Pedralbes.
  Com a docent, impartí classes d’història de l’art a l’Escola d’Arts Aplicades i d’Oficis Artístics Llotja, així com d’història de les arts decoratives a l’Escola d’Antiquaris de Barcelona. També impartí cursos i conferències al Círculo Ecuestre, al Real Círculo Artístico i als Amics dels Museus de Catalunya.

Al llarg de la seva trajectòria professional col·laborà com a catalogador i documentalista a diverses exposicions, entre les quals cal destacar «Colección Matías Muntadas» (Museus d’Art de Barcelona, Saló del Tinell i capella de Santa Àgata, 1957), «Exposición de artes suntuarias del modernismo barcelonés» (Museus d’Art de Barcelona, Palau de la Virreina, Barcelona 1964), «Exposición Renart» (Museus d’Art de Barcelona, Palau de la Virreina, Barcelona, 1965), «Pujols y los artistas de su tiempo» (Museus d’Art de Barcelona, Palau de la Virreina, Barcelona, 1966) «Exposición Xavier Nogués. Barcelona 1873-1941» (Museus d’Art de Barcelona, Palau de la Virreina, Barcelona, 1967), «El Modernismo en España (Cason del Buen Retiro, Madrid, 1969; Museu d’Art Modern, Barcelona, 1970), «Dos mil años de medida del tiempo (Museu de les Arts Decoratives, Barcelona, 1976) «Donación Castells-Bertendona» (Museu de les Arts Decoratives, 1978), «Mille anni di arte del vetro a Venezia» (Museu Correr, Venècia, 1982), «El Renaixement a Catalunya: l’art» (Fundació Joan Miró, Barcelona, 1983), «L’època del Barroc» (Generalitat de Catalunya, Palau de Pedralbes, Barcelona, 1983), «Exposició d’esmalts “Escola de Barcelona”» (Museu de les Arts Decoratives, Barcelona, 1983), «El Vidre» (Museu de les Arts Decoratives, Barcelona, 1985) «Exposició de 30 rellotges amb miniatures esmaltats» (Museu de l’Esmalt Contemporani, Salou, 1989) i «Moble català» (Generalitat de Catalunya, Palau Robert, Barcelona, 1994).
  Vinculat amb la seva tasca divulgativa del patrimoni en arts de l’objecte, escrigué els articles «Museo de las Artes Decorativas» (Reales Sitios, Madrid, 1971) i «Rellotges esmaltats del llegat Martí Estany», a Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999).

Bibliografia sobre Miquel Gil i Guasch: Josep Capsir i Maíz, El Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, 1932-2007. 75 anys (Barcelona, Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, 2008).