Domènech i Vives, Ignasi
Barcelona, 14 de gener de 1963

Ignasi Domènech i Vives és llicenciat en història de l’art (1985) i màster en museologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1987). És cap de col·leccions dels Museus de Sitges (Museu del Cau Ferrat, Museu de Maricel i Museu Romàntic can Llopis) des del 2009. Ha estat professor associat del Departament d’Art de la Universitat Autònoma de Barcelona (2009-2013) i anteriorment va dirigir l’Escola de les Arts del Vidre de la Fundació Centre del Vidre de Barcelona, on va dirigir també el Departament de Restauració (1992-2002). També ha desenvolupat la seva carrera professional com a tècnic del Departament d’Arts Decoratives a Castellana Subhastes (1999-2003). Ha estat membre del Comitè d’Admissió i Selecció del Saló d’Antiquaris i Art Modern de Barcelona (2000-2011). Ha col·laborat amb diferents museus i institucions en tasques de catalogació dels seu fons, com ara el Museu del Cau Ferrat (1992-1995), el Museu Episcopal de Vic (1995-1997), la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (1996), el Museu de Solsona (2004), el Museu d’Història de Barcelona (2008-2009), el Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (1991-19949) i l’inventari dels béns de l’Església catòlica a Catalunya (1990-1992).

En el terreny de la recerca s’ha especialitzat en el vidre hispànic del Renaixement i del Barroc, objecte sobre el qual ha publicat diversos treballs entre els quals es poden destacar «El vidrio», a Las artes decorativas en España (Madrid, Summa Artis, 1999); El arte del vidrio —director i redactor— (Barcelona, RBA, 2001); Spanish Façon de Venise Glass (Nova York, Corning Museum of Glass, 2004); Evolution and Popularisation of the Catalan Façon de Venise Glass in the xviiith Century (Londres, Association Internationale pour l’Histoire du Verre, 2003); en col·laboració amb T. Carreras, Museu Cau Ferrat. La col·lecció de vidre (Sitges, Consorci del Patrimoni de Sitges, 2003); «El vidre d’ús i de prestigi», a L’art gòtic. Arts de l’objecte (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2008), i «Los vidrios españoles del siglo xvi al xviii», a Frágil transparencia (Lieja-Iphofen, Grand Curtius / Knauf-Museum Iphofen, 2011), amb edicions en francès (Frénésie Venetienne) i alemany (Zerbrechliche Kostbarkeiten).
  D’altra banda, en els darrers anys també s’ha ocupat de temes relacionats amb la història del col·leccionisme d’art a Catalunya, àmbit en el qual ha publicat: «El Cau Ferrat, la col·lecció del cor», a Rusiñol desconegut (Sitges, Consorci del Patrimoni de Sitges i Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, 2006); «Rusiñol i el col·leccionisme de ferro», a L’art del ferro. Rusiñol i el col·leccionisme del seu temps (Sitges, Ajuntament de Sitges i Consorci del Patrimoni de Sitges, 2007); «Rusiñol i Utrillo van d’excursió» (L’Amic de les Arts, Sitges, 2009); en col·laboració amb B. Bassegoda, «Charles Deering and the palau Maricel in Sitges», a Collecting Spanish Art. Spain’s Golden Age and America’s Gilded Age (Nova York, Frick Collection, 2012); «Joaquim Folch i Torres i l’exposició d’El Greco al Palau Maricel de Sitges el juny de 1936», a Antiquaris, experts, col·leccionistes i museus. El comerç, l’estudi i la salvaguarda del patrimoni a la Catalunya del segle xx (Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2013); «Miquel Utrillo, el mercat i el col·leccionisme», a Mercat de l’art. Col·leccionisme i museus (Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014), i «El col·leccionisme d’El Greco a Catalunya», a El Greco. La mirada de Rusiñol (Barcelona, Fundació Godia, 2014).
  Els seus treballs de recerca l’han portat a comissariar diverses exposicions, com ara «Els vidres de Santiago Rusiñol» (Museus de Sitges, Sitges, 2000), «Vidre contemporani al Museu Romàntic» (Museus de Sitges, Sitges, 2000), «Diàlegs en vidre» (Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona, 2001), «L’art del ferro. Rusiñol i el col·leccionisme del seu temps» (Museus de Sitges, Sitges, 2007), «El Cau Ferrat casa de les arts» (Museu Picasso de Barcelona, Barcelona, 2010), «Pere Jou. Escultor» (Museus de Sitges, Sitges, 2011), «El Cau Ferrat, templo del Modernismo catalán» (Museu Casa Lys, Salamanca, 2011), «L’art modern. Obres mestres del Cau Ferrat» (Museus de Sitges, Sitges, 2012), «Patrimoni actiu. Museus de Sitges 2010-2014» i «Catifes de ciment. El món de la rajola hidràulica» (Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, Museus de Sitges, Sitges, 2015).