Vinculat estretament a la vida associativa de Vilanova i la Geltrú, Creus es relacionava amb entitats com ara l’Assemblea Local de la Creu Roja, l’Ateneu Vilanoví o la Caixa d’Estalvis de Vilanova. Com a vilanoví i amant de la història i l’art, creà la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. El 1884 publicà la seva obra més destacada com a historiador de l’art, la Guía del monasterio de Santas Creus, la qual durant molts anys marcà l’inici dels múltiples estudis basats en el cenobi cistercenc de l’Alt Camp. Durant les últimes dècades del segle xix, Creus s’interessà per l’arqueologia i l’etnografia local, sobretot de les comarques del Garraf i el Penedès.
Seguint amb la seva trajectòria política, el 1892 participà com a delegat per a la comarca de Vilanova i la Geltrú a l’Assemblea de Manresa, el 1900 fou nomenat cronista local per l’Ajuntament de la capital del Garraf, i el 1906 participà al primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona.
El 1921, als noranta-quatre anys, morí a Vilanova i la Geltrú, i deixà un llegat important com a impulsor de la història, l’arqueologia, l’etnografia i el periodisme del Garraf i el Penedès. |