Corredor-Matheos, José
Alcázar de San Juan (Ciudad Real, Castella - la Manxa), 14 de juliol de 1929

José Corredor-Matheos és llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, carrera que no ha exercit. Ha estat director dels «Suplementos» de l’Enciclopedia Espasa, assessor d’art del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, cap de redacció dels Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, crític d’art de les revistes Destino i Triunfo, director del Gran Larousse català, assessor artístic de la Fundació Caixa Catalunya i membre dels patronats de diverses fundacions de caràcter artístic.
  Ha estat fundador i primer president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, president de l’Associació Col·legial d’Escriptors a Catalunya i de l’Associació d’Activitats Artesanes del Foment de les Artes Decoratives. Ha estat assessor d’art de la Comissió del Mil·lenari de Catalunya (1988) i comissari d’art del Pavelló de Catalunya a l’Exposició Internacional de Sevilla (1992). Per la seva dedicació a l’art ha rebut el Premi d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (1993), la Creu de Sant Jordi (1989) i la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona (2003). És acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i de número de l’Académie Internationale de la Céramique.

És autor de més de cinquanta llibres sobre temes artístics, entre els quals destaquen Joan Brotat (Madrid, Ministerio de Cultura, 1965); Joan Miró (Madrid, Ministerio de Cultura, 1972); Miró et Artigas céramics (París, Maeght Editeur, 1974); Subirachs (Barcelona, Polígrafa, 1975); Ceràmica popular catalana (Barcelona, Edicions 62, 1978); Joan Ponç (Madrid, Ministerio de Cultura, 1978); Guinovart. El arte en libertad (Barcelona, Polígrafa, 1981); Los carteles de Miró (Barcelona, Polígrafa, 1981); La joguina a Catalunya (Barcelona, Edicions 62, 1982); en col·laboració amb J. M. Montaner, Arquitectura industrial a Catalunya (Barcelona, Caixa de Barcelona, 1984); Montserrat Gudiol. Realitat i símbol (Barcelona, Polígrafa, 1989); L’escultura de Joan Rebull (Barcelona, Àmbit, 1991); Antoni Tàpies. Matèria, signe, esperit (Barcelona, Generalitat de Cataluña, 1992); Fenosa, home, i la pau (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1993); Història de l’art català. La segona meitat del segle xx (Barcelona, Edicions 62, 1996), i en col·laboració amb Albert Mercadé, Joan Rebull. Catálogo razonado de esculturas (Barcelona, Fundación Arte y Mecenazgo, 2010).
  Ha publicat també diverses monografies com ara, en col·laboració amb Josep Llorens Artigas, Cerámica popular española (Barcelona, Blume, 1970); en col·laboració amb D. Giralt-Miracle, La pintura del siglo xx (Barcelona, Salvat, 1975); Arranz-Bravo y Bartolozzi (Madrid, Ibérico Europea de Ediciones, 1977); Vida y obra de Benjamín Palencia (Madrid, Espasa-Calpe, 1979); El pintor Fernando de Amárica (Vitòria, Fundación Amárica, 1986); Rufino Tamayo (Barcelona, Polígrafa, 1987); El juguete en España (Madrid, Espasa-Calpe, 1989); José Hernández (Madrid, Brindis, 1991); Pallarés (Madrid, Cultura Hispánica, 1991); Farreras. Relieves (Madrid, Tabapress, 1992); André Ricard. Diseñador (Barcelona, Serbal, 1994); Gregorio Prieto (Madrid, Fundación Gregorio Prieto, 1998); Miguel Milá (Barcelona, Santa & Cole, 2001), i Godofredo Ortega Muñoz. Una pintura pura, una realidad transparente (Badajoz, Fundación Ortega Muñoz, 2009).
  Com a poeta és autor de quinze llibres, recollits a Desolación y vuelo. Poesía reunida (Barcelona, Tusquets, 2011), i ha obtingut els premis Boscán (1961), Nacional de Poesía (2005) i Ciutat de Barcelona de Literatura en llengua espanyola (2007).