Diccionari d'historiadors de l'art català

Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear  Inici

Actualització: 06/06/2016

Corrales Burjalés, Laura
Castellbell i el Vilar (Bages), 13 de setembre de 1983

Àrees de treball: Art del segle xix / Arts gràfiques / Gravat / Iconografia / Fotografia

Laura Corrales Burjalés és doctora en història de l’art. Es llicencià en història de l’art el 2007, cursà el Màster en Patrimoni Artístic a Catalunya el 2008, i es doctorà el desembre del 2014, sempre a la Universitat Autònoma de Barcelona. D’altra banda, obtingué el Graduat Superior en Arxivística i Gestió de Documents a l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED) el setembre del 2012, i en els darrers anys s’ha dedicat professionalment a l’àmbit dels arxius.
  La seva tesi doctoral, titulada L’estampa i la Primera Guerra Carlina a Catalunya (1833-1840), ha estat dirigida pels doctors Antoni Moliner i Rafael Cornudella. S’ha especialitzat en l’estudi de l’estampa i el gravat del Vuitcents i, més concretament, en la iconografia religiosa i secular relacionada amb els diferents conflictes socials, polítics i bèl·lics de la primera dècada del segle xix. Un dels temes que més ha tractat és el de l’estampa com a instrument polític a la Guerra del Francès (1808-1814) i a la Guerra dels Set Anys (1833-1840). Al mateix temps, ha aprofundit sobre la incidència de la impremta catalana en l’escenari polític de la primera meitat del segle xix i en el gènere de la caricatura i la sàtira gràfica aparegudes en diaris com ara El Sancho Gobernador (1836-1837).

Ha participat en congressos d’història amb comunicacions sobre la Guerra del Francès, com ara «La Guerra del Francès: un referent iconogràfic en els imaginaris liberal i carlista», presentada a les jornades d’estudi La Guerra del Francès als territoris de parla catalana (1808-1814), realitzades amb motiu del bicentenari de les batalles del Bruc els dies 23, 24 i 25 de maig de 2008, i «Les exèquies a Álvarez de Castro: túmuls, estampes i epitafis en honor del governador militar», presentada al congrés internacional Bicentenari de les Guerres Napoleòniques, que tingué lloc a Girona els dies 19, 20 i 21 de novembre de 2009. Així mateix, ha estat ponent en seminaris universitaris d’història, com el curs d’estiu 200 anys de la Guerra del Francès Tarragona-Catalunya-Espanya, que es dugué a terme a la Universitat Rovira i Virgili els dies 27 i 28 de juny de 2011, amb la ponència «La iconografia de la Guerra del Francès», i al seminari realitzat amb motiu del bicentenari de la Constitució de Cadis titulat Aplicació, representació i lectures de la Constitució de Cadis, que tingué lloc els dies 6 i 7 de febrer de 2012 a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la ponència «La imatgeria constitucional en el procés de la revolució liberal». Paral·lelament, ha publicat diferents articles en revistes acadèmiques d’art i d’història i en capítols de llibres, com ara Dibujar discursos, construir imaginarios. Prensa y caricatura política en España (1836-1874), coordinat per Gonzalo Capellán (Santander, Editorial Universidad de Cantabria, 2022; tom I, vol. 1).
  A causa de la seva feina, també s’ha especialitzat en el tractament arxivístic de l’obra gràfica i de les produccions artístiques, amb diverses publicacions al respecte, com ara «Les estampes i els gravats als arxius. Notes per a la seva conservació, classificació i descripció» (Lligall. Revista Catalana d’Arxivística, núm. 44, 2021, p. 132-160). A més a més, ha estat membre del Grup de tractament i pautes de catalogació i descripció del fons de documentació sonora i audiovisual de la Comissió sobre el Patrimoni Sonor i Audiovisual del Departament de Cultura i, també, ha donat suport tècnic en exposicions i publicacions sobre material fotogràfic a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Laura Corrales Burjalés (ORCID)


Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors