Castillo Yurrita, Alberto del
Oñate (Guipúscoa), 3 de juliol de 1899 - Barcelona, 26 de març de 1976

Alberto del Castillo Yurrita fou un historiador que es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (1919), deixeble de Pere Bosch i Gimpera, i es doctorà en història a Bolonya (1925), després d’ampliar estudis a la Sorbona, Londres, Oxford i Berlín. Fill de Gonzalo del Castillo, catedràtic de dret polític a Santiago de Compostel·la i Barcelona, fou per oposició catedràtic d’història universal antiga i mitjana també a Santiago de Compostel·la (1931) i agregat a Barcelona (1932). Durant la Guerra Civil s’alineà amb els franquistes, i el 1942 esdevingué, per trasllat, catedràtic a la Universitat de Barcelona, també d’història universal antiga i mitjana.

Fou un historiador polivalent, ja que excel·lí com a arqueòleg i prehistoriador, i en aquest camp destacà per la seva sistematització, molt difosa internacionalment, de La cultura del vaso campaniforme (Barcelona, Universitat de Barcelona, 1928). Excavà la Vil·la Romana dels Ametllers, a Tossa de Mar, i hi fundà el Museu Municipal (1935), que aplegava —i aplega— materials arqueològics però també d’art contemporani, fruit de les estades allà de diversos artistes internacionals i catalans. A la Universitat tanmateix se centrà més aviat en la història medieval, i fou coautor —amb Lluís Pericot i Jaume Vicens Vives— del volum Polis (Barcelona, Teide, 1945), un dels manuals més prestigiosos i reeditats d’història universal. Amb els mateixos autors i Joan Ainaud de Lasarte havia publicat Barcelona, a través de los tiempos (Barcelona, Mercedes, 1944).
  Com historiador de l’art, o més aviat de l’urbanisme, publicà el dens volum —darrera derivació d’una conferència pronunciada per l’autor a les Galeries Syra el 1941— De la Puerta del Ángel a la Plaza de Lesseps. Ensayo de biología urbana. 1821-1945 (Barcelona, Dalmau, 1945), una detallada monografia sobre el passeig de Gràcia i l’antiga vila de Gràcia, després annexionada a Barcelona. El seu llibre José María Sert. Su vida y su obra, que escriví amb la col·laboració d’Alexandre Cirici i Pellicer (Barcelona, Argos, 1947), és una monografia molt completa i il·lustrada sobre el famós muralista, del qual ja havia publicat un article necrològic a Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona (1946). El text que publicà a Exposición Ramón Casas. Conmemorativa del XXV aniversario de la muerte del artista. Catálogo. Palacio de la Virreina (Barcelona, Junta de Museos de Barcelona, 1958) és una de les primeres aproximacions sòlides a la figura del pintor modernista després de la biografia més aviat divulgativa escrita pel seu amic Josep Maria Jordà més d’un quart de segle abans.
  Al marge de la Universitat, tingué diversos càrrecs directius a museus —estigué lligat des de la seva fundació al Museu Arqueològic de Barcelona (1932-1950)—, que el portaren a redactar-ne guies com ara Museo Romántico. Hogar ochocentista. Sitges (Barcelona, Diputación Provincial de Barcelona, 1951) o Guía abreviada del Museo Romántico Provincial —amb la col·laboració de Manuel Riu i Teresa Basora— (Barcelona, Diputación Provincial de Barcelona, 1968).
  Una altra activitat artística molt intensa fou la de crític d’art, que exercí a consciència, especialment al Diario de Barcelona —del qual fou també sotsdirector (1952-1976)— i també a la revista Goya de Madrid. Com a conseqüència de la seva dedicació a l’art contemporani, escriví algunes breus monografies d’artistes vius com ara Torres Monsó (Madrid, Editora Nacional, 1961) o María Josefa Colom (Madrid, Publicaciones Españolas, 1964).

Bibliografia sobre Alberto del Castillo Yurrita: Enciclopedia biográfica española (Barcelona, J. M. Massó, 1955, p. 154); Diccionario Ràfols de artistas contemporáneos de Cataluña y Baleares, vol. iv (Barcelona, Edicions Catalanes, 1989, p. 706); Francisco Calvo Serraler (dir.), Enciclopedia del arte español del siglo xx, vol. ii, El contexto (Madrid, Mondadori, 1992, p. 95); Gonzalo Pasamar Alzuria i Ignacio Peiró Martín, Diccionario Akal de historiadores españoles contemporáneos (Madrid, Akal, 2002, p. 175-176), i Gonzalo M. Borrás Gualis i Ana Reyes Pacios Lozano, Diccionario de historiadores españoles del arte (Madrid, Cátedra, 2006, p. 101-102).