Camps Miró, Teresa
Barcelona, 28 de desembre de 1944

Teresa Camps Miró és llicenciada en història per la Universitat de Barcelona amb la tesi de llicenciatura El pintor paisatgista Joaquin Mir, i doctora en art per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la tesi Ecce Mulier nostra. El model de figura femení en l’art català entre 1906 i 1936. Des del 1970 és professora al Departament d’Art de la UAB, en el qual va esdevenir titular el 1990. L’àmbit de la seva docència ha estat preferentment, i ho és encara, la història de l’art contemporani, i de manera més concreta, l’art català contemporani i l’art de les darreres tendències. Ha estat secretària de la Facultat i coordinadora de la titulació d’art, representant del Departament en nombroses iniciatives i membre del consell escolar de l’Escola Massana, en representació de la UAB. La seva tasca inclou també la direcció de tesis de llicenciatura, treballs de recerca i tesis doctorals. Ha organitzat i participat en nombrosos cursos d’art català contemporani, (Universitat Catalana d’Estiu, UAB), i ha impartit nombroses conferències i tallers de gestió d’exposicions.
  Des del 1979 és responsable del grup estable «Espai b5-125», integrat per estudiants del Departament, que organitza mostres d’artistes emergents en els espais lliures de la Facultat de Lletres. Des del 2004 és directora artística dels espais expositius de la UAB. Ha estat directora artística del projecte CREART, que va elaborar documents en DVD sobre artistes actuals, una iniciativa de la UAB relacionada amb diverses universitats.
  És membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art des del seu inici; ha estat membre del Consell assessor de Santa Mònica, (1991) i de nou a partir del 2013; ha estat membre de la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, ha format part de diversos jurats de convocatòries d’art emergent i ha estat membre de nombrosos tribunals acadèmics, tant de valoració de treballs de recerca com de seguiment de treballs de tesis doctorals. Va ser membre fundacional de la comissió d’espais d’art contemporani de Catalunya.

La seva recerca ha estat sempre l’art català contemporani. És autora de nombrosos articles sobre artistes catalans en un ampli ventall històric: del moment modernista i noucentista, d’artistes actius a la postguerra, de fets i artistes vinculats al moment conceptual i darrerament d’artistes emergents. Sobre aquets temes, ha pronunciat nombroses conferències. Ha estudiat la vida i l’obra del pintor paisatgista català Joaquim Mir i Trinxet (1873-1940), sobre el qual ha escrit textos fonamentals i ha organitzat importants mostres (Ajuntament de Barcelona, 1972; Fundació La Caixa, Barcelona 1991; Fundació La Caixa, Palma de Mallorca, 1999). Igualment, i com a experta, ha elaborat estudis i certificats d’obres d’aquest pintor. També s’ha ocupat d’altres artistes poc estudiats, dels quals ha organitzat exposicions, ha escrit els textos bàsics, ha pronunciat conferències i ha publicat articles: l’escultor Enric Casanovas (Palau de la Virreina, 1985), el pintor Martí Torrents, (Vilanova i la Geltrú, 1981 i 2003), Josep Busquets (Museu de Valls, 1995) i Lluís Montané (Caixa de Pensions, 1985). És autora del llibre Josep Busquets. L’escultor de Valls (Barcelona, Viena, 2014). Amb Susanna Portell, ha portat a terme l’edició de la correspondència de l’escultor Enric Casanovas, Les cartes de l’escultor Enric Casanovas (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2015).
  Entre altres mostres, és responsable de la col·lecció del fons d’art contemporani de l’entitat barcelonina (avui desapareguda) Xarxa Cultural (Terrassa, 1985); la mostra «Passejar i mirar» del Congrés de Cultura Catalana (1986); la mostra internacional «Quatre motors per Europa», iniciativa de la Generalitat de Catalunya a Baden Wutenrberg, Grenoble, Milà, Ontario i Catalunya, en les edicions Baden-Wurtenberg i Grenoble (1992); la mostra «De Gaudí a Picasso» (Venècia, 1991); «Tot l’espai», mostra itinerant organitzada des del Departament d’Art de la UAB (1993-1994), i «La Petite Galerie de l’Aliance Française» (Lleida, 1999) i «Margarita Andreu. Recorreguts» (Hospitalet de Llobregat, Tecla Sala, 2017), juntament amb Lilianna Marín.
  Altres publicacions són treballs de documentació i reflexió sobre aspectes de l’art català actual, com ara Antologia de textos (Barcelona, Grup d’Art Totem, 1976) i el llibre catàleg Art català contemporani. 1970-1985 (Barcelona, Xarxa Cultural, 1985). Els seus darrers interessos de recerca s’orienten cap a la situació del artistes catalans durant la Guerra Civil i la immediata postguerra.