Isabel Campi Valls és graduada en disseny d’interiors per l’Escola Llotja (1969), i va obtenir el diploma de disseny industrial a EINA Centre Universitari de Disseny i Art (1973), el postgrau «Design for disability» del College of Furniture de Londres (1984), la llicenciatura en història de l’art per la Universitat de Barcelona (2004) i el diploma d’estudis avançats d’investigació en disseny de la Universitat de Barcelona (2006). Actualment, està redactant la tesi El disseny al segle xx. Un experiment narratiu, dirigida per Anna Calvera.
Les seves àrees de treball són la història del disseny industrial, el disseny i el gènere, la historiografia i la museologia del disseny. Ha estat membre de les juntes directives de l’Associació del Disseny Industrial del Foment de les Arts Decoratives (ADIFAD) i d’Artistes i Artesans del Foment de les Arts Decoratives (A-FAD) al llarg de diversos mandats. El 1989 va ser convidada a participar a l’exposició «Frauen im Design» a Stuttgart. Entre els anys 1992 i 1996 va representar Espanya en l’Agència d’Associacions del Disseny Europees (en anglès, ‘Bureau of European Design Associations’). El 1998 li va ser atorgada la medalla del Foment de les Arts Decoratives (FAD). És membre de la secció d’Arts Sumptuàries i Visuals de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (2011) i Mestre de la Cadena del FAD (2011). El 2006 va fundar la Fundació Història del Disseny institució que té per objectius investigar, difondre i promoure la història del disseny així com vetllar per la conservació del patrimoni objectual i documental del disseny. Actualment n’és la presidenta.
Durant la seva joventut va exercir com a dissenyadora industrial però, des del 1977 la seva activitat professional ha estat estretament vinculada a la docència i la investigació de la història del disseny. Ha estat professora de l’Escola Massana (1977-1991), del Col·legi de les Arts de Berlín, 1991), de l’Escola Superior de Disseny ESDi; (Sabadell, 1991-2003), de l’Institut Europeu de Disseny (2002-2008), del graduat superior en disseny de la Universitat Politècnica de Catalunya (2002-2006) i d’EINA Centre Universitari de Disseny i Art (1997-2013). Ha estat professora, juntament amb Oriol Pibernat, del mòdul «Museus, arxius i col·leccions de disseny» del Màster Oficial d’Investigació en Art i Disseny d’EINA Centre Universitari de Disseny i Art i de la Universitat Autònoma de Barcelona (2013).
Ha comissariat les exposicions «Diseño.Di$eño», sobre la importància econòmica i social del disseny (Barcelona Centre de Disseny, 1981); «Homo Videns. Davant la petita pantalla», sobre la història del televisor (Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya [MNACTEC], 2004), i «Mira la ràdio. 80 anys de disseny i tècnica de receptors», sobre la història del receptor de ràdio (MNACTEC, 2005). En el tres cassos va ser coordinadora de les guies i els catàlegs d’aquestes exposicions.
En diverses ocasions ha assessorat el Museu del Disseny de Barcelona i el MNATEC sobre les seves col·leccions de disseny industrial i ha participat en la selecció i investigació de les peces. També ha investigat els objectes industrials de la Casa-Museu Duran i Sanpere de Cervera. El 2003 va realitzar l’estudi Els museus de disseny, encarregat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. |
