Amenós Martínez, Lluïsa
Barcelona, 1965

Lluïsa Amenós Martínez és doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional s’ha desenvolupat en l’àmbit del patrimoni cultural i els museus, en les especialitats de documentació i recerca de béns culturals i en l’assistència tècnica i la coordinació d’exposicions. Ha col·laborat i col·labora, entre d’altres, amb el Museu Frederic Marès de Barcelona, el Museu d’Arts Decoratives i el Museu Tèxtil i de la Indumentària (integrats en el Disseny Hub Barcelona), el Museu Picasso de Barcelona, el Museu d’Història de Barcelona, el Museu Episcopal de Vic i el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. També ha col·laborat amb el Servei d’Arqueologia de la Ciutat de Barcelona i de la Paeria de Lleida, en l’estudi de material metàl·lic (Medieval Meeting, Lleida, 2012). Ha estat responsable d’activitats i difusió a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica des que fou creat, l’any 2004, fins a l’any 2007, quan decidí retornar al món dels museus i impulsar la revalorització del ric patrimoni metàl·lic català entès en la seva triple dimensió: industrial, històrica i artística. En aquest sentit, l’any 2020 va redactar el Pla Estratègic del Patrimoni de Ferro a Catalunya, promogut per la Direcció General del Patrimoni Cultural i el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), que ja s’està materialitzant en diversos projectes patrimonials.

Com a investigadora, s’ha especialitzat en les arts del ferro i la metal·listeria. Ha estudiat i documentat els fons metàl·lics de diversos museus catalans i els orígens del col·leccionisme de ferro català, amb una incidència especial en les col·leccions aplegades per Santiago Rusiñol i la Junta de Museus de Catalunya al Cau Ferrat de Sitges. Ha dut a terme estudis històrics i artístics sobre l’activitat i les produccions dels ferrers en l’àmbit de la construcció medieval i de l’arquitectura modernista barcelonina, a més de glossaris terminològics i estudis etnogràfics sobre l’ofici. Una bona part dels seus treballs s’han publicat, entre d’altres, al Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, als Quaderns del Museu Episcopal de Vic, a Además de. Revista de Artes Decorativas y Diseño i a Estudi del Moble. També cal destacar els treballs sobre forja publicats a L’art gòtic a Catalunya (2008), El Modernisme. A l’entorn de l’arquitectura (2002) i Les arts aplicades a Barcelona (2018). També ha col·laborat en el catàleg dels fons del Museu Frederic Marès i en els catàlegs de romànic i gòtic del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, el Museu Diocesà d’Urgell i el Museu d’Art de Girona. A més, és autora dels llibres Ferrers, armers, calderers, courers. Obradors i pràctiques d’ofici a la Barcelona dels segles xv i xvi (2025), editat per l’Associació Antic Gremi de Revenedors, i L’enginy d’Eiffel a Catalunya. Projecció, fabricació i muntatge de ponts de ferro (1876-1888) (2025), coeditat pel MNACTEC i Dalmau Editors.
  És sòcia del Consell Internacional de Museus (ICOM España) i col·laboradora del Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON), de la Universitat de Barcelona.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Lluïsa Amenós (web personal)
  — Lluïsa Amenós (Academia.edu)
  — Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON)