Bornay Campoamor, Erika
Barcelona, 3 de març de 1947

Erika Bornay Campoamor és doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona, on l’any 1977 va ingresar com a professora d’història de l’art i va obtenir el títol l’any 1990. La seva docència s’ha repartit entre els departament d’art a la Facultat de Geografia i Història i la Facultat de Belles Arts. Es va jubilar l’any 2010.
  L’any 1985 va publicar la seva tesina, Los dibujos de Ramón Calsina. 1930-1940 i, el 1988, va publicar la tesi Las descendientes de Lilith en la pintura europea de finales del siglo xx. El 1994 li van concedir la beca del Consell Interdepartamental d’Investigació i Innovació Tecnològica per tal d’investigar a l’estranger. El 1994 va ser convidada per sis mesos en qualitat d’associada visitant (visiting associate) pel Departament d’Art de la Universitat d’Emory, Atlanta (EUA). Finalment, la seva estada va ser de tres mesos (març-juny 1995). Del 1995 al 1997 va ser professora a la Universitat Pompeu Fabra en comissió de serveis.

Com a estudiosa de la iconografía, s’ha especialitatzat en la imatge de la dona en la pintura. Sobre aquest assumpte concret, tema principal del seu camp de recerca, ha publicat diversos llibres, com ara Las hijas de Lilith. La imagen de la mujer en la iconoesfera europea de finales del siglo xix (Madrid, Cátedra, 1990; 6a ed., 2010). Aquest llibre és el primer d’una trilogia, la qual conté també els títols La cabellera femenina. Un diálogo entre poesía y pintura (Madrid, Cátedra, 1992; 2a ed., 2010) i Las mujeres de la Biblia en la pintura del Barroco (Madrid, Cátedra, 1998). Sobre aquest tema, també ha publicat els llibres Aproximación a Ramón Casas a través de la figura femenina (Sabadell, Ausa, 1992) i Arte se escribe con M de Mujer (Barcelona, s. d., 2009). Al marge d´aquest tema, ha publicat Historia universal del arte. Siglo xix (Barcelona, Planeta, 1986; traduït al francès i a l’italià), Como reconocer el arte del Neoclásico (Barcelona, Edunsa, 1996) i el llibre interdisciplinari d’art i literatura Las historias secretas que Hopper pintó (Barcelona, Icaria, 2009).
  Com a coautora, cal destacar les publicacions següents: Romanticismo/Romanticismos (Barcelona, Promociones y Publicaciones Universitarias, 1988), Fin de siglo (Cadis, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz, 1992), Literatura e Imagen (Cadis, Publicaciones de la Universidad de Cádiz, 1994), Pensar las diferencias (Barcelona, Promociones y Publicaciones Universitarias, 1994), Catalunya genio a genio. Del siglo xi al xxi (Barcelona, Lunwerg, 1995), Historia del arte y mujeres (Màlaga, Publicaciones de la Universidad de Málaga, 1996), Representación, construcción e interpretación de la imagen visual de las mujeres (Madrid, Archiviana, 2002), Perversas y divinas (Barcelona, Cultura, 2002), De las mujeres, el poder y la guerra (Barcelona, Icaria, 2012), Desvelando la historia (Granada, Comare, 2013) i Visiones de pasión y perversidad (València, F. Villaverde, 2014).
  També ha col·laborat en els catàlegs de diverses exposicions, entre com ara Fantasies de l’harem i Noves Xahrazad (Barcelona, Centre de Cultura Contemporània, 2003) i Alphonse Mucha. 1860-1939 (Barcelona, Fundació La Caixa, 2008), i també en els catàlegs Lulú (Madrid, Teatro Real, 2009) i Electra (Madrid, Teatro Real, 2011). Ha participat en congressos i conferències en diferents universitats i institucions de l’Estat espanyol. Ha impartit cursos de doctorat i màsters al Departament d’Història de la Facultat de Geografia i Història entre els anys 1998 i 2010. És membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art des del 1993.
  A partir de l’any 2002, també s’ha dedicat a la literatura de ficció: Los Diarios de Fiona Courtlaud (Barcelona, La Tempestad, 2002), Las historias secretas que Hopper pintó (Barcelona, Icaria, 2009), Lunes en la calle Slova. La mujer bosnia (Barcelona, s. d., 2009) i Amélie Chabrier o la embriaguez de una impostura (Barcelona, s. d., 2014).