Com a investigadora, tracta aspectes relacionats amb el col·leccionisme i la història de l’antiquariat a Catalunya. Ha editat el llibre El Reverso de la historia del arte. Exposiciones, comercio y coleccionismo (1850-1950), juntament amb Esther Alsina, i és coautora de diversos articles al voltant d’aquests aspectes juntament amb l’antiquari i historiador de l’art Artur Ramon Navarro, com ara Algunos apuntes para una historia del anticuariado en Barcelona. 1910-1936 (Gijón, Trea, 2015) i Una aproximació al antiquariat modern a Barcelona (Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 2012), tots dos resultat de participacions en diferents seminaris a València (Centre Cultural del Carme, 2012) i a Sitges (Palau Maricel, 2012); així com «Del coleccionismo privado a los museos. Una reflexión sobre la importancia del mecenazgo en tiempos turbulentos» (Goya, Madrid, 2014). Sobre l’antiquari Celestí Dupont ha publicat estudis a llibres com Col·leccionistes, antiquaris, falsificadors i museus. Noves dades sobre el patrimoni artístic de Catalunya al segle xx (2016) i revistes com Archivo Español de Arte (2016).
Una altra de les àrees de recerca és l’art català de finals del segle xix i la primera meitat del segle xx, especialment del període modernista i el seu patrimoni desaparegut. En aquesta línia cal destacar l’estudi al voltant de la desapareguda botiga de pianos Cassadó&Moreu que ha donat com a resultat diverses publicacions, com ara «El almacén de pianos Cassadó&Moreu. Fusión de las artes en el Modernismo» (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 2012), «El desaparegut magatzem de pianos Cassadó & Moreu» (Coup de Fouet, Barcelona, 2013) i «Pau Roig y las tres pinturas del almacén de música Cassadó Moreu: una lectura musical» (Emblecat. Revista de l’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica. Art i Societat, Barcelona, 2013). També ha participat en el llibre Joies del Modernisme català. Espais interiors (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2014) amb l’estudi dels interiors de la Casa Marsans, la Giralda de l’Arboç i Vil·la Hispanoàrab. És autora de l’article «La Villa Hispanoárabe. Oriente en el Tibidabo» (Res Mobilis. Revista Internacional de Investigación en Mobiliario y Objetos Decorativos, Oviedo, en premsa). A la mateixa revista, ha publicat l’estudi «La casa Solsona: paradigma de las artes decorativas del Modernismo en Cervera», juntament amb Núria Gil.
Ha participat com a ponent en diverses conferències i seminaris, com ara el que es va organitzar a la Universitat de València dedicat a l’historiador de l’art valencià Elías Tormo Monzó, amb la ponència «La producción bibliográfica de Elías Tormo: una aproximación a su clasificación», publicada a la monografia Elías Tormo. Apóstol de la historia del arte en España (2013).
Actualment, treballa al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona amb un contracte predoctoral, vinculada al grup de recerca GRACMON. La seva tesi en curs, codirigida per les doctores Mireia Freixa i Teresa-M. Sala, versa sobre la figura de l’escenògraf, pintor, col·leccionista i viatger Oleguer Junyent i Sans (1876-1956), sobre el qual ha publicat un primer estudi al catàleg de l’exposició sobre aquest artista, «Oleguer Junyent, fotògraf. Roda el món i torna al Born» (2017).
També col·labora amb el grup de recerca «Tresors, marxants, col·leccions. El diàleg artístic entre Espanya i els Estats Units». És membre de l’equip assessor del Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida i col·labora amb el Projecte de Recerca de les Arts Escèniques Catalanes (PRAEC) en la redacció de veus d’escenògrafs per a l’Enciclopèdia de les arts escèniques catalanes (EAEC).
Combina la tasca investigadora amb el vessant professional. Col·labora amb l’antiquari i galeria d’art Artur Ramon Art i també treballa com a documentalista en temes de recerca vinculats a l’antiquariat, al col·leccionisme català de finals del segle xix i principis del xx i al patrimoni modernista. |
