Barral i Altet, Xavier
Barcelona, 15 de gener de 1947

Xavier Barral i Altet és historiador de l’art medievalista, llicenciat en història de l’art i arqueologia per la Universitat de Barcelona i la Universitat de la Sorbona. Es doctorà per la Universitat de la Sorbona, on fou professor adjunt d’història de l’art medieval fins que l’any 1978 va ser nomenat catedràtic d’història de l’art i arqueologia medievals a la Universitat de Rennes, de la qual és catedràtic emèrit des del 2008 i, des del 2010, catedràtic convidat de la Universitat Ca’ Foscari de Venècia (Itàlia). Des del 2023 és investigador a l’Institut Nacional d’Història de l’Art (INHA), a París (França).
  És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i de nombroses acadèmies estrangeres, com l’Acadèmia de Ciències de Croàcia i la d’Hongria, i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Real Academia de la Historia i de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid. Ha estat director general del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), director de la Mission Historique Française en Allemagne a Göttingen, director del Museu d’Història de Lo Puèi de Velai (França) i del programa europeu «Francia Media. Un voyage culturel de la Mer du Nord à la Méditerranée (850-1050)» de l’Institut Flamenc de Patrimoni (Vlaams Instituut voor het Onroerend Erfgoed, Brussel·les). Ha estat professor convidat de nombroses universitats europees i americanes, vicepresident de la Universitat Catalana d’Estiu i president del Club d’Opinió Arnau de Vilanova. Ha rebut la medalla d’or Barcelona 92 i el Global Education Award el 2002. Presideix el Corpus Vitrearum Medii Aevi de Catalunya. És membre de l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton i senior fellow (‘investigador superior’) del Collegium Budapest (Hongria), de l’Institut Holandès d’Estudis Avançats (Països Baixos), del Centre d’Estudis Bizantins de Dumbarton Oaks de Washington (Estats Units), de la Galeria Nacional d’Art de Washington (Estats Units), de l’Alexander von Humboldt Stiftung a la Universitat de Bonn (Alemanya), de la Biblioteca Hertziana de Roma - Institut Max Planck d’Història de l’Art de Roma (Itàlia).

Ha estat comissari de múltiples grans exposicions internacionals i és membre de comissions científiques de nombroses revistes d’estudis medievals. Va dirigir i organitzar el cèlebre col·loqui internacional Artistes, artisans et production artistique au Moyen Âge que tingué lloc al Centre Nacional de la Recerca Científica, de la Universitat de Rennes II, el maig del 1983 i que es publicà en tres volums (París, Picard): Les hommes, vol. i (1986), Commande et travail, vol. ii (1987) i Fabrication et consommation de l’œuvre, vol. iii (1990). Ha dirigit: Prefiguració del Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona, MNAC, Olimpíada Cultural i Lunwerg, 1992); l’obra col·lectiva en setze volums Art de Catalunya = Ars Cataloniae (Barcelona, L’Isard, 1997-2003); Guia del patrimoni monumental i artístic de Catalunya (Barcelona, Pòrtic, 2000); Historia del arte de España (Barcelona, Lunwerg, 1996); The art of medieval Hungary (Roma, Viella, 2018, col·l. «Bibliotheca Academiae Hungariae-Roma. Studia», 7); La storia dell’arte a Venezia ieri e oggi: duecento anni di studi. Atti del convegno di studi (Venezia, 5-6 novembre 2012) (Venècia, Ateneo Veneto, 2013); Els vitralls de la catedral de la Seu d’Urgell i de la col·legiata de Santa Maria de Cervera (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2014, col·l. «Corpus Vitrearum Medii Aevi: Catalunya», 5.1); Estudis entorn del vitrall a Catalunya (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2014, col·l. «Corpus Vitrearum Medii Aevi: Catalunya», 5.2), amb Anscari M. Mundó; El vitrall medieval a Catalunya. Noves aportacions. Actes de la jornada d’estudi del 20 de juliol de 2015 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2021). Ha estat, del 1992 al 2012, crític d’art al diari Avui —articles recollits a L’art i la política de l’art (Barcelona, Galerada, 2001) i a Retallar el blau. Assaig sobre l’art català del segle xx (Barcelona, Pòrtic, 2001). Ha editat els escrits d’arquitectura, art i política de Josep Puig i Cadafalch (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2003). A més, ha organitzat i publicat el col·loqui internacional La sigil·lografia medieval a Catalunya i a l’Europa mediterrània. Estudis comparatius (Barcelona i Roma, Institut d’Estudis Catalans i Viella, 2025, col·l. «Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica», cxxi).
  Entre les primeres publicacions, destaquen «La circulation des monnaies suèves et wisigothiques (Contribution à l’histoire économique du royaume wisigoth)» (Beihefte der Francia. Herausgegeben vom Deutschen Historischen Institut Paris, Zúric-Múnic, Artemis, 1976); Les mosaïques romaines et médiévales de la Regio Laietana (Barcelone et ses environs) (Barcelona, Universitat de Barcelona, 1978); «La catedral romànica de Vic» (Art romànic, Barcelona, Artestudi, 1979), i L’art pre-romànic a Catalunya. Segles ix-x (Barcelona, Edicions 62, 1981). També ha publicat «Les mosaïques de pavement médiévales de Venise, Murano, Torcello» (Bibliothèque des Cahiers Archéologiques, París, Picard, 1985); «Belgique romane» (Le Nuit des Temps, La Pierre-qui-Vire, Zodiaque, 1989); «L’art médiéval» (Que Sais-je, París, Presses Universitaires de France, 1991); «Histoire de l’art» (Que Sais-je, París, Presses Universitaires de France, 1989); «Compostelle. Le grand Chemin» (Découvertes, París, Gallimard, 1993); The early Middle Age from late Antiquity to a. d. 1000 (Colònia, Taschen, 1997); The Romanesque. Towns, cathedrals and monasteries (Colònia, Taschen, 1998); La cathédrale du Puy-en-Velay (Milà i París, Skira, Seuil i Editions du Patrimoine, 2000), i Vitralls medievals de Catalunya (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2000).
  Entre les obres més recents, destaquen Chronologie de l’art du Moyen Âge (París, Flammarion, 2003); Catalunya destruïda (Barcelona, Edicions 62, 2005); Contre l’art roman? Essai sur un passé réinventé (París, Fayard, 2006; traducció en italià, Milà, 2009, i traducció en croat, Zagreb, 2010); L’arte gotica (Milà, Jaca Book, 2008); L’art romànic català a debat (Barcelona, Edicions 62, 2009); Abecedari Tàpies (Barcelona, Base, 2009); L’art i la dona. Assaig sobre la voluntat artística femenina (Barcelona, Base, 2010); Le décor du pavement au Moyen Âge. Les mosaïques de France et d’Italie (Roma, École Française de Rome, 2010); En souvenir du roi Guillaume. La broderie de Bayeux. Stratégies narratives et vision médiévale du monde (París, Les Éditions du Cerf, 2016); Histoire de l’art en Bretagne (Luçon, Éditions Jean-Paul Gisserot, 2016); Els Banys «Àrabs» de Girona. Estudi sobre els banys públics i privats a les ciutats medievals (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2018, col·l. «Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica», cv); Il cantiere romanico di Sainte-Foy de Conques. La ricchezza, i miracoli e le contingenze materiali, dalle fonti testuali alla storia dell’arte (Zagreb, University of Zagreb, 2018, col·l. «Dissertationes et Monographiae», 12); amb David Bates, La tapisserie de Bayeux. Commentaires (París, Citadelles & Mazenod, 2019); Anscari Manuel Mundó i Marcet. Semblança biogràfica (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2021, col·l. «Semblances Biogràfiques», xcv), i Louis Grodecki. Comptes rendus choisis (1950-1980) (París, Classiques Garnier, 2025).
  El seu currículum i la seva bibliografia completa es troben reunits als dos volums col·lectius internacionals que se li han dedicat: Le plaisir de l’art du Moyen Âge. Commande, production et réception de l’oeuvre d’art. Mélanges en hommage à Xavier Barral i Altet (París, Picard, 2012) i Repenser l’histoire de l’art médiéval en 2023. Recueil d’études offertes à Xavier Barral i Altet (Zagreb, Motovun i University of Zagreb, 2023, col·l. «Dissertationes et Monographiae», 19). Se li han publicat dues autobiografies personals: «Escribir la historia del arte junto a la historia sin neutralidad», a J. Aurell (ed.), La historia de España en primera persona. Autobiografías de historiadores hispanistas (Barcelona, Base, 2012, p. 53-75) i «Étudier l’architecture et vivre en historien de l’art», a Arnaud Timbert (ed.), Être historien de l’architecture dans la France des xxe et xxie siècles. Des ego-histoires et des vies (Zagreb, Motovun, 2020, col·l. «Dissertationes et Monographiae», 16, p. 91-127). També se li han editat quatre llargues entrevistes historiogràfiques: Xavier Barral i Altet, Albert Ràfols Casamada (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1993, col·l. «Diàlegs a Barcelona», 50; conversa transcrita per P. Gabancho); J. Westerman, «Kleurige Middeleeuwen. Interview met Xavier Barral i Altet» (Madoc. Tijdschrift over de Middeleeuwen, vol. 12, núm. 4, hivern 1998, p. 216-224); Arnaud Timbert, «Entretien avec Xavier Barral i Altet», a Louis Grodecki. Correspondance choisie, 1933-1982 (París, INHA, 2020, p. 77-97); Fabio Coden, «Intervista a Xavier Barral i Altet» (Reti Medievali Rivista, vol. 21, núm. 1, 2020, p. 411-469). Des del 2023 treballa en una Histoire de l’histoire de l’art médiéval en France au xxe siècle (París, INHA) i, a més, té en curs de publicació els textos del col·loqui internacional Roma x secolo (Roma, Viella) i el llibre Fare storia dell’arte medievale. Racconti autobiografici dal Novecento italiano (Roma, Campisano), que es preveu que surtin durant el 2026.