Cadena Catalán, Josep Maria
Barcelona, 6 de setembre de 1935

Josep Maria Cadena Catalán és crític d’art i periodista. Titulat per l’Escola Oficial de Periodisme (Madrid, 1958), ha practicat gairebé tots els gèneres informatius i de comentari a la premsa diària, ràdio i ocasionalment televisió, però amb preferència en els mitjans amb suport en paper. Redactor a l’agència EFE a Barcelona entre el 1960 i el 1967, continuà a la mateixa quan ingressà a Diario de Barcelona el 1962, on exercí fins al 1976, primer com a redactor i després com a cap de secció encarregat d’organitzar la informació local. Juntament amb Félix Tejada, i sota el comú pseudònim Chaflán, realitzà un comentari diari i destacà en la crítica municipal. A finals del 1969 li encarregaren una secció dominical, que titulà Gentes de pluma y lápiz, que es va mantenir fins al primer trimestre del 1975, on investigà sobre periòdics satírics, periodistes i dibuixants a la premsa humorística que estaven oblidats pel gran públic i dels que aportà diversitat de dades. També al diari, entre el 1972 i el 1975, realitzà, dins la secció en rotogravat «Documentos», un seguit de treballs sobre la visió en caricatura d’una sèrie de personatges històrics i monogràfics dedicats a artistes com ara Picasso —amb motiu del seu norantè aniversari—, Manolo Hugué, Ricard Opisso, Xavier Nogués i Joan Soler-Jové, entre d’altres. Un estudi seu en cinc entregues sobre el Periodismo humorístico barcelonés en el siglo xix va rebre el Premi de Periodisme Mañé i Flaquer i es va tornar a publicar en el catàleg d’aquest guardó. Com a substitut temporal d’Alberto del Castillo —crític d’art del Diario de Barcelona— quan aquest s’absentava, realitzà les primeres crítiques d’exposicions a les sales barcelonines.

Especialitzat en el dibuix humorístic a Catalunya, col·laborà en els llibres d’Editorial Taber (1969-1979) sobre dibuixos de Juan Gris, Nonell, Apa, Humbert i altres al setmanari Papitu, i redactà accepcions per a la Gran enciclopèdia catalana. S’inicià en les monografies sobre artistes catalans contemporanis amb una de dedicada al pintor Manuel Ricart Serra (1973), i en aquest sentit ha publicat més de setanta-cinc títols. Entre els autors que ha tractat figuren Daniel Argimón, Josep i Ramon Moscardó, Ignasi Mundó, Simó Busom, Lola Pons, Manuel Casals, Maria Antònia Soler, Antoni Vives Fierro i molts d’altres, amb un ampli ventall d’estils i tendències.
  De Diario de Barcelona passà —juntament amb Josep Faulí, aquest com a director i ell com a subdirector— a crear el diari Avui, el primer rotatiu en català que sortí a Barcelona després de la Guerra Civil, i pel qual havia signat la petició de capçalera. Des del primer número (el 23 d’abril de 1976) l’absorbiren les tasques periodístiques, que compaginà amb uns cursos sobre història del periodisme català a la Universitat Autònoma de Barcelona i tasques directives a l’Associació de la Premsa de Barcelona. El 1980 acabà la seva etapa a l’Avui i, en qualitat de secretari tècnic de l’Associació de la Premsa de Barcelona, va dirigir la darrera etapa d’Hoja del Lunes. El 1982 fou cridat com a redactor en cap per El Periódico de Catalunya, amb l’encàrrec d’ocupar-se de les relacions exteriors del diari i, poc després, li va demanar que creés una secció d’art, en la qual s’ajuntaren informació i judicis crítics. El 1995, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi pels seus articles «mitjançant els quals ha divulgat la nostra història i la nostra cultura i per l’esperit incisiu i les novetats erudites de les seves crítiques d’art», i nombrosos artistes i galeristes s’ajuntaren per a retre-li un ampli homenatge. Participà, sota la direcció de Francesc Fontbona, en la redacció de l’apartat sobre art contemporani del Llibre d’or de l’art català, i també en el Llibre d’or de Catalunya, obres editades per El Periódico de Catalunya. La seva activitat com a crític d’art en aquest rotatiu es perllongà fins al 2010, amb una secció que arribà a publicar-se quatre cops per setmana, i en la qual tractà de les obres de més de tres mil artistes que exposaren a Barcelona, tant amb una única exposició com en un seguit d’exposicions. Quan es jubilà de la tasca diària va rebre l’homenatge d’un ampli grup de galeristes i artistes. És president de la Fundació Xavier Nogués i de la Fundació Gin, i pertany als patronats de les fundacions Rafael Benet, Salvador Alibau i Joan Capella.