Diccionari d'historiadors de l'art català

Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear  Inici

Actualització: 06/06/2016

Llorens Solanilla, Jordi
Barcelona, 1935

Àrees de treball: Art gòtic / Art renaixentista / Ceràmica / Col·leccionisme d’art

Jordi Llorens Solanilla, de formació arquitecte tècnic i aparellador, va estar al capdavant de l’empresa familiar de fusteria i ebenisteria fins al 2001; empresa en la qual han treballat sis generacions des que la va fundar el seu rebesavi l’any 1847.
  La seva passió per les antiguitats i, en especial, per la ceràmica catalana, valenciana i aragonesa, l’han portat a formar una col·lecció que destaca per la quantitat i la qualitat de les peces. Aquesta afició, en la qual es va iniciar cap als trenta anys, la va heretar del seu pare, i aquest, al mateix temps, de l’avi de l’actual; ambdós grans col·leccionistes i antiquaris. En la col·lecció juguen un paper destacat les rajoles de Manises del segle xv, els plats catalans de reflex metàl·lic del segle xvi i la ceràmica catalana policroma del segle xvii, època de màxima esplendor de la història de la ceràmica catalana i la seva principal predilecció.

Com a historiador, s’ha especialitzat en l’estudi i la classificació cronològica de la ceràmica de la Corona d’Aragó, coneixements que va adquirir a partir del contacte directe amb l’obra d’art i que ha difós elaborant manuals de gran utilitat per a altres col·leccionistes i historiadors. El motiu que el va dur a realitzar la seva primera publicació va ser fruit de l’observació que mancava un manual actualitzat sobre la datació de la ceràmica catalana. Feia més de vint anys que no es publicava cap estudi i va partir dels que per a ell encara avui segueixen sent de referència per a la ceràmica catalana: A. Batllori i Munné i L. M. Llubià i Munné, Ceràmica catalana decorada (Barcelona, Llibreria Tuedols, 1949; 1a ed.) i Marçal Olivar. La ceràmica trescentista a Aragó, Catalunya i València (Barcelona, Alpha, 1952). Ha publicat individualment tres obres monogràfiques: Plats i pots de ceràmica catalana. Segles xv al xviii (Barcelona, Jordi Llorens, 1977), Les rajoles catalanes. Segles xiii al xix (Barcelona, Jordi Llorens, 1980) i Ceràmica catalana de reflex metàl·lic. Segles xv al xvii (Barcelona, F. Llorens, 1989). Va col·laborar als catàlegs de les exposicions celebrades a la Fundació Francisco Godia: «Románico y gótico de la colección Francisco Godia» (Fundación Francisco Godia, Barcelona, 2001) amb el capítol «La cerámica gótica en la colección Francisco Godia», i Obras maestras de cerámica española en la Fundación Francisco Godia (Fundació Francisco Godia, Barcelona; Museu Nacional de Ceràmica González Martí, València; Fundació Abertis, 2007) amb el capítol «Coleccionismo en Cataluña. Colección de la Fundación Francisco Godia». També va col·laborar en la recerca de peces de museus i col·leccions privades, així com en la classificació d’aquestes, per a l’exposició i el catàleg «El descobriment de la ceràmica catalana a les col·leccions privades: segles xiv-xviii» (Fundació Francisco Godia, Barcelona, 2006). És coautor, juntament amb Albert Telese Compte i Ulrike Voigt Meyer, de l’obra Ceràmica catalana datada com a punt de referència. Catàleg de la pisa (1533-1863) (Barcelona, Associació Catalana de Ceràmica, 2012). Treballa juntament amb Josep Antoni Cerdà Mellado en el projecte d’un llibre de rajola gòtica catalana, valenciana i aragonesa.
  Va ajudar Francisco Godia a formar la seva col·lecció i és assessor artístic de la Fundació que porta el seu nom des de la seva creació (1999). Així mateix, del 1994 al 1997 va col·laborar en la classificació de catorze mil peces de ceràmica de la Fundació La Fontana (Rupit) per a exhibir-les, i les està catalogant per a incloure-les en una futura publicació. És membre del consell assessor de la Fundació La Fontana de Rupit (2012) i és soci membre de l’Associació Catalana de Ceràmica (1984).

Laia Alsina

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors