Reyero Hermosilla, Carlos
Santander (Cantàbria), 1957

Carlos Reyero Hermosilla és doctor en història de l’art per la Universitat Autònoma de Madrid i és catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona des del 2010. Ha estat professor a la Universitat de Cantàbria (1981-1982) i a la Universitat Autònoma de Madrid (1983-2010), on va arribar a ser catedràtic l’any 2000 i director del Departament de Teoria i Història de l’Art (1999-2001), entre altres càrrecs acadèmics. Ha estat director de gestió universitària a l’ANEP (‘Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva’) del Ministeri d’Educació i Ciència, a la CNEAI (‘Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora’) i a l’AQU (‘Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya’). També ha estat professor a l’IES Las Salinas de San Fernando, a Cadis (1980-1981), i becari a la Real Academia de España en Roma (1991-1992 i 2002). És acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (2011) i de la Real Academia de la Historia (2012).

Com a investigador, s’ha especialitzat en temes relacionats amb les identitats culturals, polítiques i de gènere, el paper de l’art i la iconografia en la construcció de la memòria històrica i les relacions de la pintura i l’escultura del món hispànic al segle xix amb els centres internacionals. Ha publicat diversos llibres, més d’un centenar d’articles i ha col·laborat en catàlegs d’exposicions sobre la pintura d’història i literària, l’escultura commemorativa, la identitat masculina, l’observador d’obres d’art, el nu femení i la presència d’artistes espanyols a Roma i a París. Treballa en l’estudi d’imatges polítiques i en la relació entre el poder i la consolidació de la memòria col·lectiva mitjançant la cultura visual al segle xix a Catalunya i a Espanya.