Com a investigadora, s’ha especialitzat en pintura i escultura catalana del segle xx. Ha col·laborat en diverses mostres organitzades pel Museu de Tossa de Mar, com la dedicada a l’obra d’Olga Sacharoff i Otho Lloyd, amb la publicació del llibre Olga Sacharoff - Otho Lloyd (Vic, Eumo, 1992; conjuntament amb Glòria Bosch), i al pintor Pere Créixams (1993). L’intercanvi cultural català i internacional viscut a Tossa de Mar des de finals del segle xix fins a la Guerra Civil va ser el protagonista de l’exposició «Berlín, Londres, París, Tossa… La tranquil·litat perduda», organitzada amb Glòria Bosch a la Fundació Caixa de Girona (2007). Aquesta via d’investigació ha estat aprofundida en diferents textos, com en el llibre Carrers de frontera, editat per l’Institut Ramon Llull (2011), en els Quaderns de la Fundació Rafael Benet i en l’Atles paisatgístic de les terres de Girona, impulsat per la Diputació de Girona i editat per Mariona Seguranyes (2010), amb qui va treballar la pintura de finals del segle xix fins al 1975 a la comarca del Baix Empordà.
Ha aprofundit en l’estudi de l’agrupació de Les Arts i els Artistes (1919-1935). El 2002 va publicar, amb Natàlia Barenys, l’epistolari Josep Francesc Ràfols i Sebastià Gasch (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002). D’una manera especial ha treballat en l’obra d’un dels integrants de l’associació, l’escultor Enric Casanovas, i ha publicat el catàleg Enric Casanovas, escultor i amic (Girona, Fundació Caixa de Girona, 2009). Ha editat, amb Teresa Camps, Les cartes de l’escultor Enric Casanovas (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2015). Treballa amb Teresa Camps en l’epistolari d’Enric Casanovas, que permetrà estudiar la relació estreta de l’escultor català amb artistes contemporanis seus, com ara Pablo Picasso, Manolo Hugué, Joaquim Sunyer i Ramon Pichot; amb escriptors com ara Joan Salvat-Papasseit, i amb crítics d’art com ara Josep Maria Junoy i Miquel Utrillo. Va estudiar la relació d’Enric Casanovas amb Miquel Utrillo en el catàleg Miquel Utrillo i les arts, dirigit per Vinyet Panyella i editat amb motiu de l’exposició commemorativa del setanta-cinquè aniversari de la mort de Miquel Utrillo (Edifici Miramar, Sitges, 2009). En el marc cronològic del primer terç del segle xx ha portat a terme també l’estudi dels germans Busquets i el seu camp d’actuació a la ciutat de Girona. L’exposició va tenir lloc al Museu d’Art de Girona, i va ser coorganitzada amb Glòria Bosch, «Els germans Busquets: un univers compartit» (2016).
Ha treballat en la redacció de l’enciclopèdia Historia del arte (Barcelona, Salvat, 1991) i del Diccionario biográfico español (Madrid, Real Academia de Historia, 2005). Ha portat a terme diferents tasques de documentació i catalogació en arxius particulars, com el del pintor Ramon de Capmany i en el fons Jordi Elias de la Biblioteca Nou Barris de Barcelona, especialitzada en circ, amb motiu de l’estudi i l’exposició de la revista Circo (1958-1962), comissariada amb la periodista Isabel Muntané Totes dues van organitzar l’exposició «Dotze temes de circ» de Jaume Pla i el cicle d’activitats Mirades de circ, impulsat pel Festival Trapezi de Vilanova i la Geltrú i la Institució de les Lletres Catalanes (2007). Ha treballat en col·leccions particulars, i en el cas de la col·lecció de la família Ybarra-Muñoz, ha elaborat el catàleg de la seva pintura (conjuntament amb Natàlia Barenys). Ha col·laborat en el catàleg raonat que prepara el Museu Cau Ferrat de Sitges.
Una altra via d’investigació ha estat la generació dels anys seixanta, a partir de llibre impulsat pel Museu d’Art de Girona (2000): 60’s versus 80’s. Literatura, música i arts visuals a Girona i a Catalunya (1960-1980). De manera especial, ha treballat en la recuperació de la figura de Joaquim Llucià i l’entorn plàstic dels Cicles d’Art d’Avui, en el llibre L’ombra del temps (Girona, Museu d’Art de Girona i Casa de Cultura de Girona, 1998), conjuntament amb Glòria Bosch. Totes dues van presentar, a la Fundació Vila Casas de Barcelona, «Què en sabeu d’en Faixó i d’en Llucià?» (2011). El 2016, conjuntament, van posar en diàleg l’obra de Ramon Rogent i Josep Roca-Sastre, a l’exposició titulada «Obre les finestres. De Rogent a Roca-Sastre», presentada a la Fundació Vila Casas de Barcelona. També ha col·laborat en el llibre dedicat a Joan Claret de diversos autors, El món de Joan Claret, 2015), una figura recuperada tanmateix per la mateixa Fundació Vila Casas el 2014.
En el camp de l’art contemporani, ha publicat textos per a catàlegs i és autora del llibre Manel Marzo-Mart (Barcelona, Àmbit, 1993). Va portar a terme la documentació del llibre Indiferència i singularitat. La fotografia en el pensament artístic contemporani, a cura de Glòria Picazo (Barcelona, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 1997). Amb Glòria Bosch, ha treballat en diverses exposicions interdisciplinàries, com ara «Cegueses» (Museu d’Art de Girona, Casa de Cultura i Hospital Trueta de Girona; 1997); «Una cambra pròpia», amb el comissariat de l’espai dedicat a Marguerite Duras i l’artista Isabel Banal (Museu d’Art de Girona i Hospital Trueta, 1999); «M‘escriuràs una carta?» (Museu d’Art de Girona, Fontana d’Or, Arxiu Històric de la Ciutat i Hospital Trueta; 2000), i «Llistes d’espera» (Fundació Vila Casas, Barcelona, 2003).
Ha exercit la crítica d’art en revistes i diaris, com ara Papers d’Art, editada per Fundació Espais de Girona (1990-2008); Arteguía (1990-1993); el diari El Observador (1992-1993); Arco Noticias (1995-1996), i des del 2006, col·labora en la revista L’Avenç. |
