Sala Garcia, Teresa-Montserrat
Barcelona, 30 d'abril de 1959

Teresa-Montserrat Sala Garcia es va llicenciar en geografia i història (especialitat d’història de l’art) per la Universitat de Barcelona (UB) l’any 1981. Entre 1983 i 1988 va treballar per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, impartint classes de reciclatge per a mestres de llengua catalana i de coneixement del medi. El 1985 va aconseguir el grau de llicenciatura per la UB amb la tesina Sebastià Junyent i Sans (1865-1908). Pintor, il·lustrador, dissenyador i teòric modernista, per la qual va obtenir el Premi Fundació Güell. El 1993 va presentar la seva tesi doctoral, La Casa Busquets (1840-1929). Entre els anys 1986 i 1988 va cursar estudis de museologia a la Generalitat de Catalunya i va obtenir la beca de la Secció Tècnica de Museus de la Diputació de Barcelona per als Museus de Sitges i Vilanova i la Geltrú (1986-1988). Des del curs 1991-1992 imparteix docència d’història de l’art a la Facultat de Belles Arts i a la Facultat de Geografia i Història de la UB. És professora del Màster en Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia, del qual va ser coordinadora. És directora i investigadora del Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON), de la UB.
  En el terreny de les exposicions, va treballar de documentalista per a l’empresa Panorama Equip de Comunicació amb motiu del centenari de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 i també per a «El Modernisme» (octubre 1990 - gener 1991) d’Olimpíada Cultural. Ha estat assessora i autora de la mostra «Moble català» (Barcelona, 1994). Amb l’antropòleg Xavier Roigé va comissariar «Àlbum. Imatges de la família en l’art» al Museu d’Art de Girona (Girona, octubre 2004 - febrer 2005) i al Centre Cultural Sa Nostra (Palma, 2006). Ha estat comissària convidada pel Museu Van Gogh d’Amsterdam de l’exposició «Barcelona 1900» (setembre 2007 - gener 2008), nomenada pel diari The Times com una de les deu millors de l’any 2007. Del 2011 al 2017 ha comissariat el cicle Vestigis del Modernisme per a la Fundació Abelló: «Obrim el teló» (mostra itinerant per a la Xarxa de Museus de la Diputació de Barcelona) i «Interioritats quotidianes » i «Entre Salons. Granados & Pellicer». Amb el dissenyador Antoni Garau, ha comissariat el cicle Mirades a la col·lecció de la Fundació Es Baluard d’Art Modern i Contemporani de Palma (setembre 2011 - gener 2012). Ha guanyat el concurs del Réseau Art Nouveau per comissariar l’exposició «Art nouveau & nature», una mostra sobre art nouveau que va itinerar per diferents ciutats europees (2013). Ha impartit classes sobre exposicions al Màster en Estudis Avançats d’Història de l’Art, al de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la UB i al de Patrimoni Mundial (en col·laboració amb la Universitat de Torí).

Les seves línies d’investigació principals giren entorn dels estudis culturals dels segles xix i xx, sobretot els escenaris urbans del 1900. També estudia les arquitectures de la vida privada (l’agençament interior, el mobiliari, les arts decoratives i les relacions entre l’art i la literatura, des del Romanticisme fins al Surrealisme). Ha estat investigadora principal de projectes sobre els espais de l’oci i les relacions entre l’art i la natura a la Barcelona del 1900. Ha dirigit dos projectes sobre paisatges culturals entre ciutats (europees i llatinoamericanes), amb recerques relacionades amb les imatges urbanes, i és sòcia de la Filmoteca de Catalunya en el projecte europeu «I-Media-Cities» (Horizon 2020 de la Unió Europea). Va ser la vicepresidenta del congrés Coup-de-fouet dedicat a les ciutats filmades de l’art nouveau (juny 2018), on va impartir la conferència inaugural «The vertigo of the metropolis: Animated urban scenes to the rhythm of media culture». Amb Mariona Bruzzo van editar el llibre I-Media-Cities. Innovative e-environment for research on cities and the media (Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2019).
  Algunes de les seves publicacions destacables tenen a veure amb aspectes relacionats amb el Modernisme, com ara les dues monografies de la col·lecció «Gent Nostra», d’edicions Nou Art Thor: Junyent (1988) i Busquets (1989). Per a l’exposició «El Modernisme» va elaborar diverses fitxes del catàleg relacionades amb les arts decoratives i va escriure dos articles (un sobre tallers i artífexs i un altre, conjuntament amb Anna Muntada, sobre iconografia musical en les arts decoratives del Modernisme). Amb motiu de l’Any Gaudí, el 2002 va publicar «Interior(s) de Gaudí», a Gaudí. Art i disseny (Barcelona, Fundació Catalunya La Pedrera). Ha participat en l’obra El Modernisme, vol. iv, dirigida per F. Fontbona, amb «Ars lignaria: fusteria artística, ebenisteria i decoració a l’època del Modernisme» (Barcelona, L’Isard, 2003). A la col·lecció «Memoria Artium» va publicar La Casa Busquets. Una història del moble i la decoració del Modernisme al déco a Barcelona (Barcelona, Publicacions de les Universitats Catalanes i Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2006).
  Ha estat editora i autora del llibre catàleg Barcelona 1900 (Amsterdam, Van Gogh Museum i Mercatofonds, 2007; en català, espanyol, neerlandès, anglès i francès), i també del llibre El Modernisme (Manresa, Angle, 2008; també en espanyol). Amb Xavier Roigé va coordinar i escriure el llibre catàleg Àlbum. Imatges de la família en l’art (Girona, Museu d’Art de Girona, 2004), línia de recerca que va tenir continuïtat amb el capítol «Visiones y representaciones de la familia en el arte» del llibre Familias. Historia y presente de la familia en España (Madrid, Cátedra, 2011; juntament amb F. Chacón i J. Bestard).
  Entre diversos articles de revistes, destaquen «Puvis de Chavannes. La ensoñadora eternidad» (Kalías, València, 1995); «El Lissitski. La imatge de l’espai i el sentiment de l’infinit» (D’Art, Barcelona, 1995); amb motiu de l’Any Rusiñol, «Sota el signe de la malenconia. L’ideari estètic», a Rusiñol desconegut (Sitges, Consorci del Patrimoni de Sitges i Ministerio de Cultura, 2006); «Japonisme i Modernisme, una simbiosi», a Japonisme. La fascinació per l’art japonès, catàleg de l’exposició del CaixaForum (Barcelona i Madrid, 2013); «Arquimesa, tocador i cadira de Joan Busquets», a Extraordinàries! Col·leccions d’arts decoratives i arts d’autor (segles iii-xx) (Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Museu del Disseny, 2014), i «L’estil Renaixença, algunes mostres d’eclecticisme innovador», a Eclecticisme, l’avantsala del Modernisme: espais i mobiliari. L’estil de l’Eixample de Barcelona (Barcelona, Associació per a l’Estudi del Moble, Ajuntament de Barcelona, 2014).
  A la primera reunió científica d’historiadors i estudiosos del disseny va presentar la ponència «Historiar la casa. Aproximaciones a la historia del mobiliario y del diseño de interiores en Cataluña (1860-1914)», que va tenir continuïtat en l’organització del col·loqui internacional Espais Interiors. Casa i art, celebrat a Perpinyà i a Barcelona (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2007). En forma d’antologia ha editat, amb Daniel Cid, Las casas de la vida. Relatos habitados de la modernidad, amb una acurada selecció de textos editada per l’editorial Ariel (Barcelona, Ariel, 2012). Dirigeix la col·lecció «Singularitats» (GRACMON, Universitat de Barcelona), i ha estat autora i editora del primer volum de Pensar i interpretar l’oci. Passatemps, entreteniments, aficions i addiccions a la Barcelona del 1900 (Barcelona, Universitat de Barcelona i Ajuntament de Barcelona, 2012). Ha publicat: amb E. Ciurans i S. Crespo, Sobre la relació entre les arts i la naturalesa. Biologia i simbolisme a la Barcelona del 1900 (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2014); amb E. Granell, A. Ramon i C. Saiz, Empremtes. Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar (2013); amb B. Giribet, «El mar pintat», catàleg de l’exposició «Llaverias i el mar» (Museu Marítim de Barcelona, 2015); «A la recerca de la unitat perduda», catàleg de l’exposició «Modernisme. Art, tallers, indústries» (Fundació Catalunya La Pedrera, 2015); «L’art i l’oci al carrer a principis de segle xx», a Història del turisme a la ciutat de Barcelona (Barcelona, Efadós i Ajuntament de Barcelona, 2016); «Metamorfosis creativas. Evocaciones de la naturaleza en las artes de 1900», a Naturalezas mutantes. Del Bosco al bioarte (Vitòria, Sans Soleil, 2017); «Les arts a escena: l’experiència del Teatre de Natura» (Matèria. Revista Internacional d’Art, Barcelona, 2017); «El viaje estético de Rubén Darío entre Barcelona y Buenos Aires», a La ciudad y los otros. Miradas e imágenes urbanas en los relatos de viajeros (Buenos Aires, Universidad de Buenos Aires, 2017), i amb Gerard Horta, «De tenebres i il·luminacions: acció col·lectiva i heterodòxia literària d’un procés social desbaratador», conferència convidada al X Col·loqui Internacional Verdaguer: «Escriptures il·luminades» (2017). Ha escrit el quadern d’art i natura Visions dels Pirineus. Entre la Renaixença i el Modernisme (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2017; accèssit del Premi Jacint Verdaguer del Premi Llibre de Muntanya).
  Tot i que no es dedica habitualment a la crítica d’art, ha escrit en catàlegs o antologies d’artistes com ara Teresa Jordà, Domènech Corbella, Gê Orthoff i Jordi López-Alert, entre d’altres. És membre de la Fundació Lluís Domènech i Montaner i de la Societat Verdaguer; a més, és sòcia d’honor de l’associació Fotoconnexió.
  Va ser comissària de l’exposició «Blau. El color del Modernisme», que es va poder veure al CaixaForum de Sevilla, de Saragossa i de Palma, i en va coordinar l’edició del llibre catàleg (2019). Va contribuir a The Routledge Hispanic studies companion to nineteenth century Spain, editat per Elisa Martí-López, amb el text «Women in nineteenth century paintings. An imaginary album of daily life» (Nova York, Routlegde, 2021). També va publicar «Le sentiment du paysage» al catàleg de l’exposició «Gaudí» del Museu d’Orsay (París, Hazan, 2022), text que li havien encarregat. Va participar en la jornada Gaspar Homar. Decorador, moblista, col·leccionista, coordinada per Núria Gil per a l’Associació d’Estudis del Moble, en el marc de la qual va tractar les iconografies de les marqueteries simbolistes del taller d’Homar (la seva intervenció es va publicar posteriorment a Dossier AEM, núm. 3, desembre 2022). Amb Xavier Jové va publicar el quadern d’art i natura Història d’un Gaudí ocult. L’estendard de l’Orfeó Feliuà (Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2023). Amb motiu de l’Any Lluís Domènech i Montaner, va organitzar diferents activitats relacionades amb la descoberta del romànic i, conjuntament amb Lluís Domènech i Girbau, va publicar Del llibre que Lluís Domènech no va escriure (Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2023, col·l. «Quaderns d’Art i Natura»). També va participar en l’obra coordinada per M. Freixa, Lluís Domènech i Montaner. Home de la Renaixença, arquitecte del Modernisme, per al qual va escriure «Al taller de l’arquitecte. Els col·laboradors de Domènech» i, amb Ramon Anglada, «Casa Consol Fabra de Fuster (1908-1911)». Amb Monique Güell va dirigir Ciutats i capitalitat. Espais de creació i intercanvi (1888-1937) (París, Éditions Hispaniques, 2023). Per a l’exposició «Picasso a la retina. Retrats d’artistes catalans» (Fundació Palau, amb motiu de la celebració Picasso 1973-2023 a l’Estat espanyol), va escriure «Una simbiosi en blau. La vida com a teló de fons. Confluències Junyent-Picasso». També va publicar «Semblança d’un artista del nou-cents» al catàleg de l’exposició «Francesc d’A. Galí. El mestre invisible», comissariada per Albert Mercadé i celebrada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (2025). Ha estat comissària de «La captura del temps. Les fotografies de Pasqual Maragall Mira» a la Fundació Internacional de Fotografia Toni Catany a Llucmajor (Mallorca), 2025.
  El 2024 va ser nomenada per la Generalitat de Catalunya comissària del bicentenari del naixement de Víctor Balaguer. Amb l’equip de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, durant tot l’any va orquestrar els actes i activitats que es van dur a terme. Cal destacar el comissariat de l’exposició «Entre muses. Gènesi d’un llegat universal» i l’organització del col·loqui internacional L’univers Balaguer (2025).