Ojuel Solsona, Maria
Tarragona, 5 de setembre de 1964

Maria Ojuel Solsona és doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona. Ha cursat la llicenciatura en geografia i història (especialitat d’arqueologia) i en història de l’art, així com el Màster Oficial d’Estudis Avançats en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, amb el treball de recerca Trenta anys d’arquitectura barcelonina a través dels premis municipals d’arquitectura i decoració (1899-1930). El desembre del 2013 va defensar la tesi doctoral titulada Les exposicions municipals de belles arts i indústries artístiques de Barcelona (1888-1906).
  Catedràtica de geografia i història a l’ensenyament secundari, hi ha exercit la docència des de l’any 1988. És autora de diverses publicacions de caràcter didàctic i d’articles d’investigació en les revistes L’Avenç i Matèria, en relació amb diferents aspectes del patrimoni artístic i monumental de la ciutat de Barcelona els segles xix i xx. També és coautora d’una monografia del pintor paisatgista Antoni Ros i Güell, Ros i Güell, el pintor que empaitava núvols (Badalona, Museu de Badalona, 2004), i autora d’una biografia del crític d’art i museògraf Carles Pirozzini, La Barcelona prodigiosa de Carles Pirozzini (Lleida, Pagès i Ajuntament de Barcelona, 2012).

Com a investigadora, s’ha dedicat preferentment a la història de l’art català contemporani i, sobretot, a l’estudi del patrimoni arquitectònic i monumental de Barcelona entre els anys 1875 i 1925, així com de les exposicions artístiques i la creació dels museus d’art de la ciutat. En els darrers temps també ha fet aportacions sobre art i gènere. Des de l’any 2006, és col·laboradora del Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON) de la Universitat de Barcelona.