Ell i el seu successor, Ángel de Apraiz, foren al primer terç del segle xx a la Universitat de Barcelona el més semblant al que ara és un professor d’història de l’art. Jordán de Urríes pertany a aquella època en què els professors universitaris espanyols dedicats a l’estudi de l’art eren més a prop del camp de la filosofia que de la història, i contemplava la teoria de l’art sempre en relació amb la literària. De fet, les seves publicacions majorment són més de tipus estètic que historicoartístic.
Bé que va fer alguna breu aportació a la història de Jaume I, la seva etapa barcelonina no serví per a vincular-lo gaire a temes catalans, però va ser la més fecunda en publicacions. La més historicista de totes potser és Necrología del Ilustre Señor D. Felipe Bertrán de Amat (Barcelona, Academia Provincial de Bellas Artes de Barcelona, 1912), discurs que feu com a membre numerari de l’Acadèmia de Belles Arts barcelonina, a la qual ingressà el 1911 i de la qual seria tresorer (1913-1919). En marxar a la seva nova càtedra de Madrid, pronuncià un discurs de comiat sobre estètica de la pintura, contingut a l’Acta de la Sesión Pública celebrada el día 2 de junio de 1919 (Barcelona, Academia Provincial de Bellas Artes de Barcelona, 1919), on defensà una línia pictòrica tradicional en desacord amb l’avantguardisme —que ell anomenava tendencia decorativa extremada— i on maldava per regular les combinacions de colors amb una precisió similar a la de l’harmonia musical. Aleshores passà a la condició d’acadèmic corresponent. A Barcelona havia estat també acadèmic de Bones Lletres (1912) i, en el seu discurs d’ingrés, se centrà en la poesia en espanyol de Rubió i Ors.
De les seves publicacions cal remarcar els volums Apuntes de teoría de la literatura y de las artes (Barcelona, Antonio Cleries, 1912; reeditat per Editorial Barcelonesa el 1919); Estudio sobre teorías de las artes (Barcelona, Bosch, 1936) i La contemplación del arte y la evolución artística. Estudios sobre Teoría General del Arte (Barcelona, Bosch, 1943); així com Biografía y estudio crítico de Jáuregui (Madrid, Real Academia Española, 1899) i els treballs més breus El arte según las escuelas actuales y los escritores contemporáneos (Barcelona, Tip. La Académica, 1908), El Padre Suárez y la estética metafísica, sexta de las diez conferencias que se dieron en la Universidad de Barcelona para celebrar el IV centenario (1918) del eximio doctor (Barcelona, E. Subirana, 1921) i Comentarios de estéticos alemanes a la doctrina artística de Wölfflin (Madrid, Centro de Intercambio Germano-Español, 1928). Col·laborà a Zeitschrift für Ästhetik und allgemeine Kunstwissenschaft, de Stuttgart.
No se l’ha de confondre amb el també erudit i noble José Jordán de Urríes y Ruiz de Arana. |
