Diccionari d'historiadors de l'art català

Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear  Inici

Actualització: 06/06/2016

Barjau, Santi
Barcelona, 18 d'agost de 1962

Àrees de treball: Arts gràfiques / Cartellisme / Arquitectura del segle xix / Arquitectura del segle xx / Modernisme

Santi Barjau Rico és doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona, amb una tesi dedicada a la impremta Oliva de Vilanova, publicada amb el títol Barcelona, art i aventura del llibre. La impremta Oliva de Vilanova (Barcelona, 2002). Ha treballat al Museu de les Arts Gràfiques de Barcelona i als departaments gràfics del Museu Nacional d’Art de Catalunya i de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, on exerceix actualment.

Ha estudiat també l’activitat d’altres impremtes barcelonines destacades, com La Neotipia o La Academia, però el seu camp d’interès preferent és el cartellisme de la primera meitat del segle xx, temàtica que ha tractat en diversos articles. El seu interès per l’aportació d’artistes d’orígens diversos actius a Catalunya l’ha portat a donar a conèixer els treballs de Fritz Lewy (1995), Mariana Goncharov (2003) o Joe Loewenstein (2012), però també els del valencià Lluís Garcia Falgàs (1997) o els madrilenys Julián Oliva o Francisco Carmona (2012). En aquesta línia de recerca també ha escrit articles sobre els cartellistes Ricard Fàbregas, Francesc Fàbregas (1998) o Albert Sanmartí (2012). També ha parat atenció als pioners del pensament publicitari: «Pere Prat Gaballí, Rafael Bori i el Publi Club. La teoria i la pràctica de la publicitat racional a Catalunya entre 1915 i 1939», publicat al Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (Barcelona, 1999). Encara en aquest àmbit ha col·laborat en les exposicions «Somnis de paper. Carlos Vives 1900-1974» (Museu de les Arts Gràfiques, Barcelona, 2003), «Recordar per no tornar-hi. Cartells de la Guerra Civil Espanyola de l’Abadia de Montserrat» (Museu de Montserrat, 2008) i «Figurins 1914-1935. Luxe i Modernitat» (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2011-2012).
  La història del llibre i les arts gràfiques també han donat peu a les recerques sobre «Els professionals del llibre: d’Eudald Canibell a l’Institut Català de les Arts del Llibre», a Pilar Vélez, (ed.), L’exaltació del llibre al Vuitcents. Art, indústria i consum a Barcelona, (Barcelona, 2008) i a l’article (en col·laboració amb Aitor Quiney) «El tipo Gótico Incunable de Eudald Canibell. Nuevas aportaciones históricas y artísticas» (Boletín del Instituto de Investigaciones Bibliográficas, Mèxic, 2009).
  També ha dedicat la seva atenció a l’arquitectura modernista catalana i en especial a l’arquitecte Enric Sagnier, sobre el qual va llegir la tesi de llicenciatura el 1986. La recerca sobre aquest arquitecte ha donat lloc a la publicació de dos llibres: Enric Sagnier (Barcelona, 1992) i, amb altres autors, Sagnier, arquitecte. Barcelona 1858-1931 (Barcelona, 2007); com també l’organització d’una exposició «La ciutat de Sagnier: modernista, eclèctica i monumental» (CaixaForum Tarragona i CaixaForum Barcelona, 2011-2012; comissariada amb Julià Guillamon). Entre altres treballs centrats en l’arquitectura modernista, ha col·laborat en les exposicions «El Quadrat d’Or, centre de la Barcelona modernista» (Barcelona, 1990) i «Gaudí. La recerca de la forma» (Barcelona, 2002). L’article «Les bruixes de la casa Batlló» (Revista de Catalunya, Barcelona, gener 2003) és una aportació sobre un dels mecenes més desconeguts d’Antoni Gaudí.

Es pot completar aquesta informació al blog següent, publicat el setembre del 2012:
  — Els “meus” cartellistes (blog)


Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors