En el terreny de la història del patrimoni, va sobresortir en l’estudi de castells, torres i fortaleses, que va donar a conèixer a través de conferències, exposicions, llibres i articles. Va dirigir Els castells catalans, obra de referència en sis volums (1967-1979) de la qual va ser l’investigador i redactor principal. De l’any 1958 va pertànyer a l’Asociación Española de Amigos de los Castillos i fou membre de la junta de la seva Delegació de Barcelona. El seu arxiu fotogràfic és també un punt de referència per a l’estudi dels castells, ja que amb els anys molts d’aquests s’han anat enrunant.
Una de les seves especialitzacions en el camp de la història va ser l’estudi sobre Cristòfor Colom i el seu temps. En aquest camp cal ressenyar que ja l’any 1951 va anar al Congrés Colombí de Gènova a presentar-hi una comunicació, per aquesta raó se’l considera un dels fundadors de Civico Istituto Colombiano, i després, l’any 1988, fou membre fundador del Centre d’Estudis Colombins, a Barcelona, i directiu d’aquesta entitat. Sobre el tema colombí va escriure nombrosos articles, va fer importants aportacions històriques, va realitzar nombroses conferències i va escriure diversos llibres, entre els quals cal destacar Colom i el món català (Barcelona, Rafael Dalmau, 1933), del qual va portar la direcció i bona part de la redacció.
El folklore en general i el món casteller en particular, també el van atreure. Cal destacar especialment la direcció i la redacció, en bona part, de l’obra en dos volums Món casteller (Barcelona, Rafael Dalmau, 1980-1981), una obra bàsica i fonamental en la historiografia castellera, que va constituir un revulsiu en l’estudi de la castellística.
També és molt rellevant el paper que va tenir en la relació de Catalunya amb l’Alguer i, per extensió, amb Sardenya. Va ser un dels organitzadors del famós viatge del Retrobament de l’Alguer (1960) i membre fundador i directiu de l’entitat Amics de l’Alguer. De la bibliografia algueresa de Pere Català i Roca destaquen Invitació a l’Alguer actual (Palma, Moll, 1957) i L’aventura catalanista de la Palmavera (Alguer, Municipi de l’Alguer, 1998).
Fou guanyador del Premi Ciutat de Barcelona de fotografia el 1954, i fou distingit, entre altres guardons, amb la Creu de Sant Jordi (1985), el Títol d’Honor de Valls (1998) i el Premi d’Actuació Cívica (2000). Va presidir el Fons Casteller Emili Miró i la Fundació Francesc Blasi i Vallespinosa. Gairebé una trentena llibres d’història, tant de recerca com de divulgació, a més de centenars d’articles, alguns dels quals sobre temàtica fotogràfica, i traduccions —principalment d’historiadors sards i italians— avalen la seva trajectòria com a investigador. És autor de la col·lecció de llibres de fotografia, amb textos seus, sobre aspectes patrimonials barcelonins que entre els anys 1971 i 1978 va publicar la Caixa d’Estalvis Sagrada Família. |
