Es dedicà també a la crítica d’art, a publicacions de Barcelona com ara Arte y Letras (1882-1883) o La Ilustración Artística (entre el 1886 i el 1894), però especialment a través de cinc volumets anuals que intitulà El año pasado. Letras y artes en Barcelona (Barcelona, Daniel Cortezo i Librería Española de López, 1886-1890), en els quals parlava de moltes altres coses i no només de la vida artística, com era freqüent en els crítics d’aquella època. Defensava la idea moderna de l’art no supeditat a l’«argument» de les obres; és a dir, continuava la línia anunciada per Josep Lluís Pellicer en comptes de la defensada per Eudald Canibell. Quan Ramon Tusquets pintà el 1885-1886 cinc grans pintures de la història medieval catalana, que tenen totes les virtuts i tots els defectes de la pintura d’història més típica del vuit-cents, curiosament varen ser prou ben rebudes per Yxart, que hi valorava, almenys en alguna d’aquestes, una visualització «verista» d’un fet remot en el temps. Amic de Joan Maragall, Raimond Casellas i Santiago Rusiñol, formà part del projecte renovador de La Vanguardia (des del 1888), i tot i la seva mort prematura, que fa d’ell l’expressió d’un precedent més que no pas d’un cronista del moviment, encara va arribar a temps de fer costat al Modernisme. La seva única incursió important a la historiografia artística va ser Fortuny. Notícia biogràfica crítica (Barcelona, Biblioteca Arte y Letras, 1881), monografia força detallada i molt ben il·lustrada, que tingué una segona edició ampliada. Molt atent al món teatral, publicà dos volums de l’obra inacabada El arte escénico en España (Barcelona, Imprenta de La Vanguardia, 1894-1896). |
