Mària Serrano, Magda
Barcelona, 5 de febrer de 1961

Magda Mària Serrano es va llicenciar en arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el 1987, i és doctora arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC (1995). Catedràtica del Departament de Projectes Arquitectònics de la UPC des del 2023, és professora en aquesta universitat des del 1999. Responsable del grup de recerca HABITAR de la UPC, ha treballat en diversos projectes finançats que exploren la regeneració i el reús de l’espai arquitectònic a tots els àmbits i, també, l’hàbitat com a entorn on es desenvolupen les formes de vida actuals. A més, és professora del Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona (ETSAB-UPC) i del Màster Universitari en Intervenció Sostenible en el Medi Construït (ETSAV–UPC). Coordinadora de la Comissió de Doctorat de Projectes Arquitectònics des del 2018, ha dirigit deu tesis doctorals, la majoria premiades o amb menció internacional. Ha estat sotsdirectora del pla d’estudis de l’ETSAV (2008-2011) i professora de diverses assignatures d’història de les avantguardes del segle xx, composició arquitectònica i doctorat a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura La Salle Universitat Ramon Llull (1999-2006).
  Professionalment, el seu coneixement del patrimoni cultural català ha estat aplicat en la coordinació de la revisió del Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat (1996-1998), i en diversos treballs portats a terme en el seu estudi, Metamorfosi Arquitectes, juntament amb Joan Claudi Minguell. Entre els projectes realitzats destaquen el Pla estratègic i rehabilitació arquitectònica del Palau Episcopal de Barcelona (2008-2013), el Pla Director de la Catedral de Barcelona (2021-2023) o el Pla Director de l’Edifici de l’Almoina (2025). Aquests treballs han originat la publicació dels articles «El Palau Episcopal de Barcelona. Cronologia arquitectònica d’un edifici de vint segles d’història» (Locus Amoenus, Bellaterra, 2009-2010) i «La Puerta Episcopal de Barcelona» (Goya. Revista de Arte, Madrid, abril-juny 2012). Experta en comissariat, redacció de continguts i disseny d’exposicions, un treball destacable amb Metamorfosi Arquitectes ha estat el projecte arquitectònic, museogràfic i museològic de la Col·lecció de Carrosses Fúnebres de Cementiris de Barcelona (2011-2012), així com la redacció del seu catàleg, que reconstrueix la història dels sepelis a la Ciutat Comtal.

Com a investigadora, són remarcables els seus coneixements del patrimoni arquitectònic, en general, i de l’arquitectura del Renaixement a Catalunya, en particular. Sobre aquests temes ha publicat llibres i articles, com ara Renaixement i arquitectura religiosa. Catalunya 1563-1621 (Barcelona, UPC, 2001); «L’església de Sant Martí de Cerdanyola. Construcció i reformes» (Quaderns de Recerca de Cerdanyola del Vallès, Bellaterra, 2009), «La simetria dels passatges», a L’art de narrar les imatges. Escrits en homenatge a Joaquim Garriga i Riera (Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2022), i la col·lecció de guies d’arquitectura catalana (Barcelona, La Salle Universitat Ramon Llull, 2004-2007): Guia d’arquitectura de l’Hospitalet. L’obra dels germans Puig Gairalt (2004), Guia d’arquitectura de Mataró. Obra contemporània (2006), Guia d’arquitectura de Campdevànol (2006) i Guia d’arquitectura de Sant Vicenç dels Horts (2007). La seva anàlisi crítica sobre la situació de l’arquitectura a Catalunya i a l’Estat espanyol s’ha vist reflectida en nombrosos articles, capítols de llibre, conferències i ponències a congressos nacionals i internacionals.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Metamorfosi Arquitectes
  — Locus Amoenus, núm. 10, 2009-2010
  — Goya. Revista de Arte, núm. 339, abril - juny 2012
  — Col·lecció de Carrosses Fúnebres (Cementiris de Barcelona)
  — HABITAR