Sala Giralt, Carme
Olot (Garrotxa), 19 d'octubre de 1907 - Olot (Garrotxa), 6 de setembre de 1990

Carme Sala Giralt va obtenir el títol de magisteri a l’Escola Normal de Girona (1925). El seu pare era metge i el seu germà, cirurgià. Cal destacar d’aquest entorn familiar el fet que tots dos, a banda d’exercir la medicina, també es van dedicar a l’escultura, sobretot el germà que compta amb una producció més nombrosa.
  Cap a finals del 1957, Carme Sala va ingressar com a auxiliar a aleshores Biblioteca i Arxiu Històric Municipal d’Olot que en aquells moments dirigia l’historiador Joaquim Danés i Torras, a qui va succeir en el càrrec i en el qual va romandre fins que es va jubilar. De caràcter senzill i afable, de formació autodidacta com a historiadora, va passar gran part de la seva vida recollint dades inèdites, de temàtiques diverses, publicades en articles de divulgació que, posteriorment, han servit de base d’altres investigacions més completes o monogràfiques.
  Carme Sala va desenvolupar una meritòria tasca d’investigació i recerca històrica en l’arxiu olotí que comprenia la documentació municipal de la ciutat i la notarial de tota la comarca. En la dècada de 1960 i sota la direcció d’Oriol Valls, director del Departament d’Història i Conservació del Paper dels Museus Municipals de Barcelona, va endegar la tasca de calc i anotació cronològica —a partir del segle xiii— de les filigranes o les marques d’aigua del paper, que apareixien en els manuals dels Arxius Notarials i Municipals, amb el propòsit de col·laborar, juntament amb altres copistes, per tal de donar a conèixer les marques del paper fabricat a Catalunya.

Va publicar més d’una seixantena d’articles, la majoria dels quals estan relacionats amb la història d’Olot i la Garrotxa. Sovint, els seus treballs apleguen un gran nombre de dades ordenades cronològicament, així com la transcripció de nombrosos contractes, paràgrafs d’escriptures i fragments de documents oficials i de correspondència variada. Entre les seves investigacions, s’inclouen també estudis sobre temàtica religiosa, costumista o popular, així com estudis centrats en diverses disciplines de l’àmbit artístic. D’entre els darrers, n’hi ha de dedicats al Mestre d’Olot, a l’escultor Domènec Casimira, al compositor Pare Antoni Soler o al pintor i escriptor Marià Vayreda, entre d’altres. La totalitat dels articles que Carme Sala va publicar es recull a Reviure el passat. Retall d’història local i comarcal i altres de variat contingut (Olot, Bassegoda, 1990-1992), els dos darrers volums, de publicació pòstuma.
  És autora, també, d’altres publicacions com ara Dades històriques de l’Escola de Belles Arts d’Olot (Olot, Carme Sala i Ramon Sala, 1974), que ressegueix l’origen i evolució de l’entitat; Miquel Blay. Un gran mestre de l’escultura moderna (Girona, Diputació de Girona, 1981), dedicat a l’escultor i a la seva obra; Dades històriques d’Olot. Segle xvi (Olot, Edicions Municipals, 1985), relat d’un sèrie de fets inèdits esdevinguts a Olot durant el regnat de Felip II, i L’art religiós a la comarca de la Garrotxa. El Pre-renaixement, el Renaixement i el Barroc i el trànsit d’una tendència a l’altra (segles xv a xvii) (Olot, Alzamora, 1987), un ampli recull de dades sobre els autors dels retaules renaixentistes i de l’època de transició al Barroc que van treballar a Olot i a la Garrotxa.
  Com a historiadora local, va col·laborar en les publicacions del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, entitat de la qual era considerada membre honorària, i en les dels Amics de Besalú i el seu Comtat. Va col·laborar també en diverses publicacions com ara Revista de Girona, L’Avenç, Tallaferro o Alimara, entre d’altres. El 1966 va aconseguir el primer premi del concurs d’articles periodístics publicats a la premsa gironina i organitzat amb motiu de la commemoració del centenari del naixement de l’escultor Miquel Blay. El 1968, va obtenir el Premi Guerau de Liost, dins els Premis Ciutat d’Olot i el va tornar a guanyar en l’edició del 1969. L’any 1982, coincidint amb l’acte de lliurament d’aquests premis, el consistori olotí li va dedicar un homenatge.

Bibliografia sobre Carme Sala Giralt: Carme Sala Giralt, Dades històriques d’Olot. Segle xvi (Olot, Edicions Municipals, 1985; contraportada); Antoni Mayans Plujà, «Bibliografia de Carme Sala i Giralt» (Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, Olot, 1986-1987, p. 11-17), i Agustí, M., J. Jordà, R., Murlà Giralt, J. Pagès, Sala Canadell, R. Solà-Morales, Josep M., «Carme Sala i Giralt ens ha deixat», recull d’articles publicats en motiu del seu traspàs a Carme Sala Giralt, a Reviure el passat. Retall d’història local i comarcal i altres de variat contingut, vol. ii (Olot, Bassegoda, 1990, p.11-26).