La seva recerca és molt variada, creativa i transversal. S’ha ocupat tant de l’art medieval (especialment del romànic) com de l’epigrafia medieval, i ha centrat bona part de la seva atenció en les relacions entre text i imatge, sagrat i profà, i art i litúrgia. Dins d’aquests àmbits de treball, destaquen els llibres Las voces del románico. Arte y epigrafía en San Quirce de Burgos (2008) i El románico de San Vicente de Ávila (estructuras, imágenes, funciones) (2002), i articles com els següents: «Musa architectonica. La reinvención de la epigrafía monumental en verso entre los siglos iv y xii» (2024), «Los versos del plano de Saint-Gall» (2020), «Los Juicios del Bosco o la reinvención del tríptico flamenco» (2016), «La organización del espacio litúrgico hispánico entre los siglos vi y xi» (2015) o «Les genres artistiques profanes au xiiième siècle: convention et originalité dans le plafond à caissons de la cathédrale de Téruel et les marges du Vidal Mayor» (2013).
També ha publicat una traducció en vers i anotada de l’Hortulus, poema carolingi de Walafrid Estrabó (València, Pre-Textos, 2024). Ha codirigit alguns llibres col·lectius, com ara El «Libro de buen amor». Texto y contextos (2008), amb els doctors G. Serés i O. Sanz, i Catedral y ciudad medieval en la península Ibérica (2004), amb el doctor E. Carrero. També s’ha interessat per diferents aspectes relacionats amb la història i cultura del patrimoni i dels museus, i ha promogut projectes com l’edició espanyola de les Cartas a Miranda d’A. C. Quatremère de Quincy (Múrcia, Nausícaä, 2008) o la creació del Campus de Patrimoni Artístic de la UAB. Entre les seves publicacions en aquest darrer àmbit, sobresurt l’assaig ¿Quién teme a Francisco Franco? Memoria, patrimonio, democracia (Barcelona, Anagrama, 2024), que ha tingut una àmplia acollida en els mitjans de comunicació d’abast nacional. |
