Pel que a la història de l’art, les seves investigacions s’han centrat en l’art dels pobles —especialment en l’art religiós—, l’arquitectura, la pintura, l’escultura, l’orgueneria, les noves atribucions d’autoria i datació, els estudis de tallers artístics, els nous contractes i les biografies d’autors. Cal destacar una important aportació a la historiografia, la qual va realitzar conjuntament amb Maria Recasens, «Historiografia sobre el món de les idees. L’època moderna a les comarques tarragonines (1970-1995)» (Butlletí Arqueològic, Tarragona, 2008), i amb Narcís Figueras i Josep M. Grau, «La possessió de llibres a través dels inventaris post-mortem: un mostreig (s. xviii)» (Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Girona, 1994).
Encara en escultura, i juntament amb Josep M. Grau, va aproximar-se als que van treballar a l’església parroquial de Llagostera: «Escultors i dauradors a Llagostera (segles xvii-xviii)» (Quaderns de la Selva, Santa Coloma de Farners, 1991). Tots dos també van aprofundir en dues obres finals, de dos escultors reconeguts, Antoni Costa, a «L’última obra de l’escultor berguedà Antoni Costa» (Quaderns de l’Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga, 1991), i Llàtzer Tramulles, «La darrera obra de l’escultor Llàtzer Tramulles: el retaule major de Sant Andreu de la Selva del Camp (1704-1711)» (Quaderns d’Història Tarraconense, Tarragona, 1990). Amb el mateix coautor, va aprofundir en el comerç de retaules de segona mà a «La venda del retaule de la Santíssima Trinitat de Sarral el 1777: una mostra del comerç d’obres d’art a l’època moderna» (2n Recull de Treballs, Sarral, 1999). També ha estudiat la pintura moderna conjuntament amb Sofia Mata, a través del retaule major de Belianes, a «L’església parroquial de Belianes i el seu retaule major (1563-1593)» (Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, Tàrrega, 1995).
Ha treballat l’orgueneria, conjuntament amb Francesc Cortès i Mir, fent atenció a l’orgue de Santa Coloma de Queralt, a «L’orgue de Santa Coloma de Queralt i Magí Garriga (1681)» (Recull, Santa Coloma de Queralt, 1995), i amb Josep M. Grau va aprofundir en la biografia d’un orguener, «Notes sobre l’orguener reusenc Josep Cases i Soler (1743-1802)» (Recerca Musicològica, Bellaterra, 1998). Té altres articles menors sobre arquitectura barroca, el campanar de la Pera, aixecat en estil gòtic en el segle xvii, com ara les esglésies de Rupià i Serra de Daró, o el llarg acabament de l’església de Llagostera, en els quals recalca de quina manera l’estil medieval continuava vigent entre els arquitectes del Baix Empordà en el segle xvii, mentre que a les comarques del sud s’aixecaven les esglésies amb estil renaixentista.
La tesi doctoral té una part dedicada a l’urbanisme, als mestres de cases i a l’arquitectura de les cases urbanes del xviii, i se’n va publicar un resum en l’obra L’habitatge, una problemàtica sempre actual. Una anàlisi de la construcció a Reus al segle xviii (Tarragona, Diputació de Tarragona, 2010). |
